09
d'abril
del
2014
Rètol de la Font del Raig Foto: Ll. H.El Camí de la Soleia, un dels més antics i coneguts de La Mola, ha recuperat una de les seves històriques surgències: la Font del Raig. El descobriment, de caràcter històric pels amants de Sant Llorenç del Munt, ha estat realizat per dos escaladors habituals dels cingles del camí de la Soleia: Marc Ros i David Valls. Tal i com ens han explicat, un dia mentre tots dos repassaven les vies d'escalada del cingle conegut com la Placa de l'Heura, Ros es va adonar de l'existència d'una placa molt antiga (semblant a la que encara es conserva a la veïna Font de la Soleia). El rètol està trencat per la seva part dreta, però permet llegir:
FONT de RAIG
22
Malauradament la placa està trencada després de la "A" i el "22", però tot apunta que s'ha aconseguit la redescoberta de la situació exacta de la Font del Raig, que durant molt temps s'ha confós (en mapes i llibres) amb la Font de les Àligues. Fins fa un segle el nom més habitual del camí de la Soleia era el de Fontetes, donat que, al llarg del seu recorregut, hi ha nombroses fonts, degotalls i basses.
De tots els antics punts d'aigua del camí fins ara només mantenien nom:
- la Font de les Àligues, uns degotalls situats a la Paret Gran que vessen sobre una pica feta de ciment.
- la Font Soleia, la més coneguda.
- Els Degotalls de la Soleia, situats al cingle de la Sibèria.
Les dues primeres surgències (les Àligues i la Soleia) apareixen ja al mapa de la guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt, publicat el 1935. En alguns mapes també es parla, com hem dit de la Font del Raig. La situació d'aquesta font canvia segons els mapes, en alguns es troba al lloc descobert per Marc Ros i en altres es confón amb la Font de les Àligues. Per això, erròniament s'han confós les dues surgències. Però la descoberta posa de relleu que la Font del Raig era diferent a la font de les Àligues.
Com a curiositat: Al poc conegut mapa elaborat el 1945 per Salvador de Quadras (de la família propietària de tota la muntanya en aquella època) apareix la font del Rah. La seva situació coincideix amb la font redescoberta per Ros. La pregunta seria: són el mateix la font del Rah i la del Raig? Abans de la descoberta de les restes, ja es donava fer fet que Rah era una forma incorrecte d'escriure Raig. Per tant, acabem de retrobar-nos amb la Font del Raig. Tot i haver quedat en l'oblit, la font té mostres d'estar en actiu després de pluges. A més, l'indret és força bonic perquè el broll d'aigua ha deixat unes arrels calcificades.
Malauradament la placa està trencada després de la "A" i el "22", però tot apunta que s'ha aconseguit la redescoberta de la situació exacta de la Font del Raig, que durant molt temps s'ha confós (en mapes i llibres) amb la Font de les Àligues. Fins fa un segle el nom més habitual del camí de la Soleia era el de Fontetes, donat que, al llarg del seu recorregut, hi ha nombroses fonts, degotalls i basses.
De tots els antics punts d'aigua del camí fins ara només mantenien nom:
- la Font de les Àligues, uns degotalls situats a la Paret Gran que vessen sobre una pica feta de ciment.
- la Font Soleia, la més coneguda.
- Els Degotalls de la Soleia, situats al cingle de la Sibèria.
Les dues primeres surgències (les Àligues i la Soleia) apareixen ja al mapa de la guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt, publicat el 1935. En alguns mapes també es parla, com hem dit de la Font del Raig. La situació d'aquesta font canvia segons els mapes, en alguns es troba al lloc descobert per Marc Ros i en altres es confón amb la Font de les Àligues. Per això, erròniament s'han confós les dues surgències. Però la descoberta posa de relleu que la Font del Raig era diferent a la font de les Àligues.
Com a curiositat: Al poc conegut mapa elaborat el 1945 per Salvador de Quadras (de la família propietària de tota la muntanya en aquella època) apareix la font del Rah. La seva situació coincideix amb la font redescoberta per Ros. La pregunta seria: són el mateix la font del Rah i la del Raig? Abans de la descoberta de les restes, ja es donava fer fet que Rah era una forma incorrecte d'escriure Raig. Per tant, acabem de retrobar-nos amb la Font del Raig. Tot i haver quedat en l'oblit, la font té mostres d'estar en actiu després de pluges. A més, l'indret és força bonic perquè el broll d'aigua ha deixat unes arrels calcificades.