12
d'abril
del
2014
Joaquín Blázquez, amb alguns dels trofeus guanyats per l'Assessoria Vallparadís Foto: J.M.O.El corfbol és un esport desconegut per a molts terrassencs però té una gran tradició a la ciutat. Joaquín Blázquez Gomariz és el president d'un dels clubs locals, l'Assessoria Vallparadís. Aquesta firma, de la qual ell és l'alma mater patrocina des de 2006 al CK Vallparadís, que va néixer com a Nicolau Copèrnic el 2002 gràcies a un dels professors. Des de llavors han arribat títols de copa, de lliga i de l'Europa Shield.
Joaquín Blázquez és un gran aficionat al Barça, com tota la seva família, i n'és soci. Una de les seves aficions és el col·leccionisme de màquines d'escriure antigues, moltes de les quals té exposades al seu despatx del carrer dels Voluntaris.
Per què aquesta aposta per un esport, no ens enganyem, minoritari?
La veritat és que hi arribo a través de l'afició del meu fill Xavi quan estudiava a l'institut Nicolau Copèrnic de Terrassa. Era tot un crac. Molt alt i prim ho tenia difícil per triomfar en el bàsquet i va trobar un esport on sí que podia fer-ho.
Abans en sabia alguna cosa o li sonava a xinès?
N'havia sentit a parlar, però res de res.
S'hi va enganxar de seguida tot seguint el seu fill o va ser un procés progressiu?
De seguida em va agradar i en vaig descobrir les seves virtuts. I Per això m'hi vaig implicar de seguida.
Entre d'altres maneres, amb el patrocini.
D’aquesta manera donava suport a un esport de forta tradició a la nostra ciutat, mixt, cooperatiu i no violent. Són algunes de les seves grans virtuts.
Però continua sent un esport amb pocs practicants i desconegut?
És així, però el nombre de practicants creix i hi ha molts més competicions que ara fa uns anys. I es juga en més ciutats.
D'on surten els jugadors i jugadores?
Normalment de les famílies i entorn de la gent que ja hi juga. Però també fem les captacions a escoles on sabem que hi ha professors que donen a conèixer el nostre esport. Un gran al·licient és que poden estar en contacte amb esportistes de nivell internacional.
I la resposta dels pares quan se'ls fa la proposta?
Sempre és bona. Són esportistes. I jugar a corfbol et dóna la facilitat de jugar amb els millors gairebé des del principi, i de guanyar i jugar competicions internacionals. Hi ha esports on això és molt més difícil. Aquesta temporada 2013-2014, per exemple, nosaltres tenim tres equips sènior, un de cadet i un d'infantil, i n'estem molt contents.
És un esport barat per als practicants?
Sí, i tant, amb les espardenyes i l'equipació ja és passa. No fa falta invertir-hi gaire més. I els desplaçaments habitualment són propers i es fan en cotxes compartits. Una altra cosa, més complicada, és quan hi ha partits internacionals. Llavors, tots ens hem d'espavilar.
No és d'elits.
Evidentment, no.
I es ven que és un esport de caràcter mixt, tota una excepció.
La cooperació, la igualtat de sexes i la integració són valors fonamentals que defensem. I entre tots els clubs hi ha molt bona relació. A més, i podria ser que m'equivoqués, diria que el trenta per cent de la gent són parella. I entre els jugadors, també hi ha bon ambient. Ens coneixem tots. Hi ha competitivitat en els partits, com ha de ser, però és sana.
S'ha de ser alt per jugar-hi?
En general, s'ha de reconèixer que sí, però hi ha posicions al camp per a tothom. Recomano provar-ho. Juguem a la pista de Sant Llorenç.
I fàcil d'aprendre?
Ho és. Amb alguns dies d'entrenament s'aprenen tots els conceptes bàsics i es pot jugar i passar-s'ho bé. Després, de mica en mica, es pot anar millorant la tècnica, però pot jugar-hi tothom.
El físic és important?
Hi ha desgast en un partit, però s'ha de reconèixer que l'exigència no és la d'altres esports.
El seu equip és terrassenc pels quatre costats.
El 98 per cent dels jugadors i jugadores són terrassencs. I 100 per cent amateurs.
I abasteixen la selecció catalana.
Tenim sis jugadors a la sènior, quatre a la sots 23, cinc a la sots 21 i tres a la sots 19.
Quines són les principals fites esportives?
Entre els èxits del club destaquen un Campionat de Lliga (2010-2011), dues Europa Shield (competició europea a nivell de clubs) a les edicions del 2009 i 2011 i la Copa Catalana del 2007.
La selecció catalana de corfbol va ser de les primeres a ser reconegudes. Això els ha suposat algun avantatge?
Com a club, ni sí ni no. Per a la selecció, sí.
Quin és el nivell de Catalunya?
Estem entre els cinc millors equips del món, sens dubte. Tot i que molt lluny d'Holanda i de Bèlgica, també és cert. Però entre el tercer i el vuitè lloc hi ha molta igualtat.