Marta Roqué: «De vegades penses a penjar els hàbits»

L'alcaldessa de Rellinars, Marta Roqué Foto: David López

Marta Roqué ja ha passat la fase més crítica de la seva imprevista arribada a l’alcaldia. Aviat farà un any de la seva presa de possessió, i ja s’ha apagat el rebombori popular que normalment envolta una moció de censura. La regidora del Grup Independent de Rellinars (GIR) governa des de finals de febrer, i ha aconseguit una transició tranquil·la d'un govern convergent a una coalició de republicans i independents.

Vostè ve arribar a l’alcaldia a principis d’aquest any que està a punt de concloure. Quin balanç en pot fer?
Feina, feina i més feina. Honestament haig de dir que és complicat posar-se al dia en qüestions de govern. Cal molta dedicació, perquè t’has de fer càrrec de nombrosos temes. De vegades penses a “penjar els hàbits”, però d’altres gaudeixes molt. Som un ajuntament petit però amb moltes coses per fer.

La política de proximitat també significa ser accessible als veïns...
Ja ho faig jo... Al meu despatx hi pot entrar qui vulgui. Ni tan sols concerto hores. El veí arriba a l’Ajuntament, i si no estic gaire enfeinada, parlem i ens escoltem.

Li agrada?
És una de les coses que més m’agraden de la meva feina: escoltar la gent. I si vols mantenir el contacte amb els veïns, no els has d’esperar a la cadira. Has de passejar constantment, per aquí, per allí… i parlar amb tothom.

Sense distincions?
La gent t’ha de explicar el que pensa, les mancances del poble, el que necessita cadascú… perquè és l'única forma que conec de fer bona política de proximitat. El contacte és primordial. El veí no sols coneix la realitat; és que a més arriba on no podem nosaltres. Si tu tens un problema i no m’ho expliques, no et puc donar la solució.

Quin ajuntament s’ha trobat en arribar a l’alcaldia? Ha hagut de endreçar molt la casa?
Bé... cada persona té la seva forma de treballar, i per conèixer bé aquesta feina s’hi han de dedicar moltes hores. Més que feina d’endreçar, hem tingut molta feina a documentar-nos sobre les qüestions específiques de l’alcaldia. Hem d’absorbit tot el que podem i el que no podem fer, perquè aquesta és una altra qüestió: de vegades véns amb moltes idees i molt bones, però resulta impossible posar-les en marxa. Per això és primordial la bona relació amb els ens supramunicipals.

Els ha resultat complicat aquest diàleg a vostès que són un partit independent i que no tenen un interlocutor directe?
En cap cas. La col·laboració ha esta exceŀlent des del primer moment. Ens han prestat molta atenció, són gent receptiva i ens han ajudat molt. Tots els tractes que hem tingut amb la Diputació de Barcelona, per citar-ne un dels exemples més clars, han sigut exemplars.

Quines són les prioritats més immediates d’aquest equip de govern?
Polítiques socials. Ens amoïna la situació de moltes famílies que no ho estan passant gens bé. Hi ha moltes mancances i som un poble molt petit que no té gaire marge de maniobra. A més, les característiques del municipi fan de Rellinars un poble molt peculiar en aquest sentit.

Hi ha gent que només hi puja els caps de setmana i que no hi fa vida la resta.
Són segones residències i potser sembla que la crisi no afecti tant entre els “estiuejants”. Però entre la gent que és d’aquí, que hi viu cada dia, que ha nascut i crescut aquí, sí que es donen casos greus. Al nostre municipi ha pujat la taxa d’atur, però tothom ha de seguir abonant impostos, taxes... I és aquí on estem intentant ajudar més les famílies amb pocs recursos. Hi contribuïm pagant rebuts de la llum, de l’aigua, beques, escoles…

Però en aquest temps això no resulta viable...
Doncs als pressupostos de l’any que ve volem incrementar aquestes partides, perquè les necessitats són molt més grans del que semblava. Volem destinar més diners a polítiques socials, especialment a qüestions relacionades amb l'educació.

A més, a Rellinars, el projecte educatiu (únic col·legi rural de la comarca) és molt particular.
És més car plantejar una escola d’aquest tipus? No, i tampoc ho són tot els calés en casos tan especials com aquest. És més important la il·lusió i les ganes de tirar endavant nous projectes. Hem demostrat que, amb pocs recursos, s’han fet coses molt bones. I és que hem d’assumir que cada vegada hi ha menys pressupost, o sigui que és obligatori reinventar-se.

Tornant al tema de la crisi, assegurava abans que ha tocat Rellinars de ple. Una de les qüestions més preocupants és el tema de l’habitatge i les hipoteques. Té el govern alguna iniciativa pensada per afrontar aquest problema?
Hi ha un protocol que ja està marcat. Però insisteixo: no ens podem comparar amb poblacions com Terrassa, on poden destinar recursos, gent i pressupost a muntar una oficina especialitzada en aquest tipus de casos. Ens agradaria fer més coses, però som els que som.

Abordant el tema polític: quina oposició s’ha trobat en assolir l’alcaldia? Molt beŀligerant o cooperant?
Jo no tinc cap tipus de queixa, ans al contrari. No hem tingut episodis negatius i la nostra relació als plens és correcta i cordial. A més, sempre intentem que participin en temes importants per al municipi.

Quan van arribar al poder, una de les principals qüestions que es van posar sobre la taula va ser la relativa a l’encàrrec d’una auditoria. En quin punt es troba?
De moment no hem fet res, està tot aturat. Però també dic que no tinc cap problema. Vull que es faci i que la munti a qui li escaigui. Si han de ser des de dins, la farem amb rigorositat, i si la fan de fora, ajudarem en tot el que calgui. Els números els tenim aquí i tothom pot venir a consultar-los.

Una altra iniciativa que es va proposar recentment va ser la creació d’un web de transparència a l’Ajuntament. Segueix endavant el projecte?
Ens agradaria. Les ordenances, les taxes i d’altres números municipals ja hi estan penjats, però voldríem disposar d’un web annex per donar-ne més informació. La transparència no ha de ser una aposta, sinó una obligació, i més en una tessitura de desconfiança de la població envers la classe política. Jo també sóc ciutadana, i sóc conscient que el polític gestiona uns diners que no són seus. Hem d’intentar que estiguin sempre en bones mans i sempre a disposició dels veïns. O com deia en Cruyff: “El dinero en el campo y no en el banco”.