Barjola: «El Parc de Vallparadís és exemple d'excel·lència»

Estudi de Duran Arquitectes, on treballa Marcos Barjola Foto: Anna Cuevas

Marcos Barjola és un dels socis que formen l'estudi Duran Arquitectes juntament amb Cesc Duran Jané, Pau Duran Bros i Jordi Comas Rovira. La Torre li ha preguntat arran de l'entrevista amb Beth Galí què n'opina de l'urbanisme terrassenc.

Com els ha afectat la crisi?
El sector de la construcció ha sigut un dels més castigats i això ha afectat molt directament l'arquitectura. Aquesta desacceleració no ha fet possible que l'excedent de professionals fos absorbit pel mercat professional de forma poc traumàtica. El nombre d'encàrrecs està a uns nivells extremadament baixos i insuficients per la quantitat de tècnics existents.

Cal fer una aposta pels clients internacionals?
Les obres públiques estan sota mínims. Els clients són principalment del sector privat. Un dels principals problemes que es troben els promotors (privats i públics) és l'accés al crèdit. Sí que han augmentat les feines internacionals, o més ben dit, de professionals que han marxat a treballar a o per l'estranger.

Com creuen que ha afectat la crisi a la nostra ciutat?
A Terrassa, la construcció havia crescut d'una forma important en els últims 10 anys igual que el nombre d'habitants. I aquest sector ha sigut un dels principals motors de la ciutat. El fet que pràcticament es paralitzés la construcció ha afectat l'economia dels egarencs. Els despatxos que es van dedicar exclusivament a habitatges van ser els primers que van experimentar la crisi, seguits posteriorment per les obres per a l'administració pública.

Què en pensen de com està estructurada la ciutat?
Cal no oblidar que aquest és un dels casos de 'desarrollismo' més nefastos que el caciquisme franquista havia deixat al país. I cal tenir present que la ciutat té handicaps congènits, com ara la topografia del centre o les rieres. Dit això, des de la planificació s'ha millorat prou la ciutat durant les darreres dècades, amb exemples d'excel·lència, com ara l'habilitació per a vianants del centre o l'operació de Vallparadís.

Què li manca a Terrassa?
Noves centralitats que s'afegeixin al pinyol del centre de terrassa. Aquestes s'han de crear amb operacions valentes en punts on hi ha densitat o actius, com per exemple al barri de Sant Pere Nord, o a l'antic poble de Sant Pere, etc. Ara bé, aquestes operacions requereixen inversió pública i privada. Ara no és el moment d'executar-les, sinó que és el moment de començar a pensar, debatre i planificar urbanísticament aquests canvis per a les pròximes dècades.

I què li traurien?
És absurd preguntar-s'ho perquè no es pot esborrar res del que té la ciutat sense un gran impacte econòmic. És millor aprendre dels errors del passat i pensar a com millorar el futur.

Terrassa és una ciutat atractiva arquitectònicament parlant?
Terrassa és una ciutat arquitectònicament molt per sobre de la mitjana catalana. Bàsicament perquè ha tingut la sort de veure com desenvolupaven la seva carrera i projectaven edificis magnífics grans arquitectes, com ara Jan Baca, Francesc Bacardit... I mal m'està dir-ho, Cesc Duran.

I la proliferació de grans edificis buits?
Més que edificis buits, que n'hi ha, sobta la immensa quantitat de parts d'edificis buits que hi ha a la ciutat. Si aixequem tres metres la vista pel nucli antic veurem una pila d'habitatges abandonats sobre locals comercials ocupats. Cal informació perquè els propietaris sàpiguen que amb una petita inversió podrien habilitar i llogar aquests espais com a habitatges i treure'n profit econòmic. I calen normatives i polítiques municipals que facilitin i promoguin la rehabilitació d'aquestes plantes pis, salvant les dificultats tipològiques i bonificant les llicències d'obres pels qui les tirin endavant.