Socialistes històrics de Terrassa es rebel·len contra Navarro

Jordi Labòria i Manuel Royes Foto: Terrassa per la Independència

Tot i que la capital de la comarca, Terrassa, és un dels grans actius del PSC i el líder nacional, Pere Navarro, és egarenc, la presència del socialisme als pobles del seu àmbit és molt minsa i només toca poder a Ullastrell. I no té cap regidor a Matadepera, el poble més ric de Catalunya.

El nombre total de regidors obtinguts a les darreres eleccions municipals als cinc pobles que la conformen és de 6 (un a Rellinars, un a Viladecavalls, dos a Vacarisses i dos a Ullastrell). Cal sumar-hi els 11 de Terrassa. Encara que és la cocapital del Vallès Occidental, el seu nucli real són aquests cinc pobles, on no hi ha ni Rubí ni Sant Cugat ni tot l'entorn de Sabadell.

A Terrassa, hi ha hagut una revolució dels històrics davant de les posicions defensades per Pere Navarro. Quatre dels dirigents més significatius del socialisme egarenc des que hi ha democràcia s'han mostrat ferms partidaris del Dret a Decidir. Entre ells, el gran
referent, Manuel Royes, que va ser també el president de la Diputació, i que va generar un definició del seu mandat com a "royisme". Quan va deixar l'alcaldia, a mitja legislatura, va cedir el testimoni a un jove, Pere Navarro.

Cent vint-i-dos noms històrics del PSC han signat el document en el qual a més d'avalar el vot en favor de demanar la competència per celebrar referèndums fan una crida a configurar una nova formació socialista per acollir aquells que se sentin orfes d'una
“alternativa catalana d'esquerres”. Apareixen els noms dels ex regidors terrassencs Josep Corominas -home fort del govern local durant molts anys i actualment president de l' Ateneu Terrassenc i un dels responsables de la descentralització sanitària a Catalunya- i Helena Royes, que també va tenir números per accedir a l'alcaldia com a dofina de Royes, el seu pare.

Cal sumar-hi un altre "top" polític,  l'ex parlamentari Josep Casajuana, que presideix ara Amics de les Arts , una de les entitats culturals més rellevants i que s'ha afegit al Pacte de Terrassa pel Dret a Decidir, al que ha donat suport Manuel Royes tot assistint a la seva presentació. Jordi Labòria, un altre dels grans noms de la política terrassenca, és el portaveu del grup, i és conscient de les raons que han portat a escollir-lo.

Davant què contestaria en la consulta del 9-N, l'actual alcalde Jordi Ballart s'ha mullat : "Tinc molts dubtes de què s’arribi a fer realment, però he fet l’exercici de plantejar-me la doble pregunta. Responc a partir de les dades que ara tenim, amb tots els dubtes i incerteses que he esmentat… Jo respondria Sí i No. Sí a la primera i No a la segona". Però matisa: "Sempre i quan la consulta sigui legal i acordada entre governs, cosa que ara no és així. En l'assemblea ordinària del PSC de Terrassa de dijous, i com a primer secretari del PSC Terrassa va deixar anar alguna frase impactant, que es pot llegir al Twitter del partit: "Hem de continuar defensant el nostre programa i apostar pel dret a decidir"

L'actual PSC de Terrassa no es caracteritza precisament pel seu nacionalisme i sí per certs tocs de federalisme i d'unionisme, en la línia de Pere Navarro, i amb casos propers a C's. Amb la clara excepció de Carme Labòria, de l'ala més nacionalista tot i que públicament mai ha fet cap declaració al respecte.

Jordi Ballart, en declaracions a La Torre, ha manifestat que la seva aposta hauria estat l'abstenció. La mateixa resposta surt de Jordi Adrià, regidor de Rellinars. "Jo no hauria votat No". Des de Vacarisses, la regidora socialista Laura Sánchez, també es mostra contrària a la resposta negativa i afirma que per apavaigar discrepàncies internes el millor pel partit hauria estat l'abstenció.

El PSC governa Terrassa sense interrupció des de 1979 -en solitari o amb acords de govern generalment amb ICV-EUIA i a vegades amb ERC-. També toca poder a Ullastrell. Els seus dos regidors formen part de l'equip de govern gràcies a un pacte amb Esquerra, que té l'alcaldia. L'únic representant socialista a l'Ajuntament de Viladecavalls és ara a l'oposició, després d'una moció de censura que va treure el líder d'ICV-EUiA de l'alcaldia i va posar la de CiU. Fins llavors, va formar part de l'equip de govern. Els regidors de Vacarisses són el principal partit de l'oposició i fins a les darreres eleccions eren qui governava amb l'alcalde Carles Canongia amb el suport d'ERC i CiU, i a Matadepera no hi ha representació socialista. El regidor del PSC de Rellinars va ser clau per  fer triomfar la moció de censura que va fer fora de l'alcaldia CiU i va posar-hi els electes d'ERC-GIR. Jordi Adrià, del PSC, és el que trenca l'empat tècnic a tres i es pot dir que dóna suport a l'actual equip de govern.