Uns 550 senglars viuen al Parc Natural de Sant Llorenç i l'Obac

Una família de senglars Foto: QS/ND

Caminar per Sant Llorenç del Munt i l'Obac i trobar-se amb famílies de senglars és quelcom habitual en els darrers anys. Els porcs salvatges són a tot arreu i cada vegada s'acosten més als espais urbans a la recerca de menjar i aigua. Àngel Miño, director de l'espai protegit del Vallès i del Bages, remarca que n'hi ha uns 4 per cada 100 hectàries. El càlcul dóna 550, aproximadament, per 13.691 que en té el territori gestionat per la Diputació. Molts residents a Matadepera se'ls han trobat als seus patis, sobretot a les parts més properes al bosc de Les Pedritxes.

Ja es coneixen els primers resultats de l‘Estudi de l'ecologia del senglar i la seva distribució en ambients mediterranis, fet al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac en el marc del conveni signat el mes de juliol entre la Diputació de Barcelona, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona. I se n'ha parlat a la Trobada d'Estudiosos que s'ha fet al Casal de Cultura de Matadepera.

Segons les primeres dades, la població de senglar (Sus scrofa) ha anat augmentant en els darrers anys de forma diversa molt al nord de Catalunya i en menor mesura, a la meitat sud. També han augmentat el nombre dels conflictes amb aquests animals a pobles i ciutats del nostre entorn.

Amb aquest treball s'han començat a conèixer, a petita escala, aspectes que defineixen l'ecologia de l'espècie com són l'abundància d'individus, l'ús i la selecció de l'espai, la magnitud del domini vital, els moviments de dispersió, els patrons d'activitat, i un llarg etcètera.

Aquests coneixements són la base per establir propostes de gestió més acurades i fonamentades, però encara queden aspectes del comportament i ecologia del senglar que s'han d'anar abordant durant els propers anys per millorar les respostes als conflictes amb l'espècie.

Com a principals metodologies, mitjançant la captura i marcatge dels senglars, s'utilitzen equips fotogràfics amb flaix d'infraroig, que graven vídeo i fan fotos tant diürnes com nocturnes. Així es poden conèixer alguns paràmetres clau, com ara la densitat de senglars al parc.

Els senglars que es capturen a les trampes es marquen amb un cròtal de plàstic a l'orella que es caracteritza per tenir diferents formes i colors per poder-los individualitzar en les gravacions i les imatges que realitzen els equips de trampeig fotogràfic ubicats a tal efecte al parc.

A alguns individus se'ls dota, a més, d'emissors de ràdio i  collars amb GPS, d'aquesta manera es poden seguir els seus moviments i fer una anàlisi més exhaustiva dels desplaçaments. També se'ls extrauen mostres de sang per saber el seu estat sanitari. Actualment, s'està treballant en la divulgació per internet de moltes d'aquestes imatges obtingudes en aquesta recerca, així com la creació d'una pàgina web específica.