Slepoy: «Espanya s'haurà de posicionar sobre el franquisme»

Aquest dimarts, el grup d'opinió d'Amics de les Arts havia organitzat un treball de presentació a la nostra ciutat de la querella interposada a l'Argentina per víctimes de la dictadura franquista. L'acte ha comptat amb la participació de Carlos Slepoy, advocat i membre de l'equip jurídic que porta a terme la petició, i Felipe Moreno, de la red AQUA ( Apoyo a la Querella Argentina ), que juntament amb Ivan Martos, membre de l'Associació per la III República i l'advocat Joan Tamayo han informat sobre l'estat de la qüestió i sobre les dificultats i èxits dels procés.

"Som un país amb manca de lluita judicial a favor dels drets humans", amb aquestes paraules ha iniciat la presentació Tamayo que ha manifestat que "amb la querella s'intenta fer justícia sobre una qüestió que encara remou a més d'un". L'advocat ha defensat que "no hem d'oblidar i crec que perseguir la justícia i la veritat és un acte que ens hauria d'unir a tots" i ha afegit "gràcies a la querella ens podem alliberar per fi d'una lacra que anem arrossegant".

Al seu costat, Ivan Martos ha volgut celebrar que la justícia argentina hagi "escoltat les víctimes del franquisme, en aquest país tenim un deute històric amb elles però és evident que vivim en un país amb poca cultura democràtica". Des de l'Associació per la III República afirmen que "no es pot construir un país amagant els milers de víctimes que en un passat hi ha hagut" i han afegit que "hauria estat desitjable que fos la justícia espanyola qui jutjés i condemnés aquests fets, no obstant, sabem que vivim en una democràcia segrestada". L'entitat ha exposat que està recollint signatures d'entitats i particulars que vulguin donar suport a la causa i ha recordat que el passat 31 d'octubre, l'Ajuntament de Terrassa va aprovar -amb l'excepció del PP- sumar-se a la defensa de la querella argentina.

L'única opció possible
Al seu torn, Felipe Moreno -un dels 320 querellants a títol individual- ha explicat als assistents com es va iniciar el procés a Catalunya després de ser coneixedors de la querella argentina. Ell, juntament amb desenes de víctimes més, van buscar justícia als tribunals espanyols però finalment van veure que l'única opció que els quedava era anar a un altre país. "Sabem que nosaltres no érem els delinquents, van ser els que ens van torturar els veritables opositors al desenvolupament democràtic de l'estat espanyol" ha manifestat Moreno que ha sentenciat "la nostra lluita és perquè la dictadura no s'oblidi i perquè no es puguin tornar a repetir fets com aquells".

Finalment, Carlos Slepoy ha volgut donar esperança a les víctimes afirmant que "ens trobem en un moment àlgid en què és possible i molt a prop poder acabar amb la impunitat dels crims franquistes; fa uns anys semblava impossible però la querella està avançant i cada cop té més suport social, i la nostra sensació és que això ja no hi haurà qui ho pari". Slepoy ha recordat que la querella original, del 14 d'abril de 2013, va ser impulsada per un grup de familiars i víctimes del franquisme residents a l'Argentina i que després poc a poc s'ha anat extenent i inclouent víctimes residents en altres països.

L'advocat argentí ha recordat que no només es tracta d'un efecte simbòlic, ja que per primer cop s'imputen diverses persones acusades de cometre crims contra la humanitat, sinó que també hi ha un "efecte pràctic ja que s'han emès ordres d'extradició de diverses persones imputades, unes ordres de detenció de caràcter internacional". Slepoy ha afirmat que el govern espanyol es troba en una tessitura ja que per primer cop s'haurà de posicionar oficialment i dir si es declara protector dels imputats o no, "l'intent d'evadir de la justícia espanyola de jutjar aquests crims és ja una situació insostenible, ho hauran de fer tard o d'hora".