Herrero té pressa per acabar amb la División Azul

El carrer Salvador Gros, a Terrassa Foto: Toni Fages

Terrassa manté encara viu l'homenatge a la Divisió Azul, però diverses associacions, partits i personalitats de la ciutat li demanen a l'Ajuntament que presideix Jordi Ballart que faci una passa endavant i elimini, definitivament, la memòria dels combatents de Franco. EUiA, UGT, ERC-JERC, Òmnium Cultural Terrassa, la Fundació Torre del Palau, el dirigent cultural Pep Forn i l'historiador local Rafel Comes se'n mostren partidaris.

L'alcalde Jordi Ballart ha escoltat el clam popular recollit per La Torre i ha fet una piulada a Twitter on es compromet a portar el tema una altra vegada a la Comissió de Nomenclàtor. La Torre java reclamar en una editorial que es tornés a tornés a revisar la presència del falangista a la via pública. La regidora d'ICV-EUiA Eva Herrero ha llegit les paraules de Ballart i també ha fet saber el seu parer a través de les xarxes. L'ecosocialista espera que la modificació es faci aviat.

La placa situada a banda i banda de la via pública ho deixa molt clar i no enganya ningú: "Carrer de Salvador Gros, Terrassa,1914-Front de l'Est (Rússia), 1943. Excombatent de la División Azul". És molt curt, de 79 metres de llarg per uns 10 d'ample. La numeració va del número 2 al 16.

Manel Pérez, regidor d'ICV-EUIA, està "convençut que s'ha de treure. Qualsevol signe del franquisme ha d'eradicar-se, de carrers, places, de la retolació i dels símbols. El de Salvador Gros no pot quedar aliè al procés de canvi del nomenclàtor que s'està fent els darrers anys. Ho plantejarem i pressionarem."

Manel Màrquez, historiador i una de les cares visibles de la CUP egarenca, explica que ja li ha demanat personalment a l'alcalde Jordi Ballart que acabi amb la presència de noms de falangistes a les vies públiques.

Isaac Albert, president local d'ERC, considera "una vergonya" que Terrassa reti homenatge a un combatent franquista en ple segle XXI. Esquerra, i sobretot les JERC, afirma, fa més de 10 anys que reclamen públicament un canvi en el nomenclator i fins i tot s'han fet campanyes ciutadanes i s'han presentat escrits al Consistori, sense resultats positius fins ara. Per Isaac Albert, és sorprenent que "l'ex alcalde Pere Navarro  exigeixei el cessament de la delegada del govern a Catalunya Maria de los Llanos de Luna per participar en un homenatge a la Hermandad de Combatientes de la División Azul i no fos capaç en el seu mandat d'aconseguir que desaparegués el carrer de la seva ciutat dedicat a un falangista, tot i que sabem que la Comissió de Nomenclàtor local treballa bé i amb uns protocols molt clars".

Albert reconeix que canviar un nom sempre genera problemes als seus veïns, però recorda que en aquest cas sembla que hi ha unanimitat i que s'acceptari sense massa problemes tot i els entrebancs inicials que causaria. La Torre va parlar amb alguns i van estar d'acord en modificar la denominació de la via, tot ni que n'hi havia que fins llavors no sabien res del personatge.

Mariona Vigués, portaveu de CiU a l'Ajuntament, se suma a la petició de retirada del nom de Salvador Gros, sobretot després de les noves coneixences sobre la seva figura aportades pels historiadors. Tot i que indica que no ho fan ara per la conjuntura política i per aprofitar el moment, sinó que és fruit d'una anàlisi de la situació.

"Una vergonya"

Pep Forn, ex president dels Minyons de Terrassa i actual gerent del Centre Cultural Terrassa coincideix amb el dirigent d'ERC, "és una vergonya". Forn no entén que la ciutat recordi un franquista i un col·laborador de les dictadures europeees. Per Forn, és curiós que els que veten el dret a decidir són els mateixos que fahn homenatges als membres de la División Azul, una clara referència a Llanos de Luna.

Josep Sancristòfol, secretari comarcal de la UGT, considera una "aberració" l'existència del carrer, tot i que en desconeixia l'existència, i s'apunta a demanar-ne la supressió immediata. El líder sindical no entra en el fet de si Salvador Gros va matar o no algú, sinó en  el fet "que va formar part d'un bàndol espanyol de sublevats que van practicar un genocidi sistemàtic a l'acabar la Guerra Civil. Hi ha personatges que ja han de passar a la història, i no se'ls pot tenir presents al carrer. Gros va reafirmar els seus idelas forman part de la División Azul".

Xavi Ordeix, president de Òmnium Terrassa, creu que "ja és hora de perdre la memòria de personatges obscurs. A d'altres països europeus està prohibit retre homenatges a antics militars nazis."

Miquel Massaguer, president de la Fundació Torre del Palau, i Josep Maria Font, el seu responsable directe, se sumen a les veus que clamen contra el record dels combatents franquistes i d'aquells que van anar contra el català.

Vicenç Villatoro, periodista i escriptor, considera que cal veure si Salvador Gros ha fet algun mèrit més que el de pertànyer a la División Azul, "que, en tot cas, seria un demèrit. Si no hi és, hauria de desaparèixer. En un darrer llibre es parla del paper que podien haver tingut els membres de la División Azul en el genocidi nazi".

Nascut a l'Argentina
L'Ajuntament li va concedir a Salvador Gros la Medalla d'Or d'excombatent. La dada conté, segons l'erudit Rafel Comes, algunes errades, atès que les seves fonts apunten que en realitat va néixer a l'Argentina, a Bandfield, l'11 d'agost de 1914, país on els seus
pares hi van passar uns anys (1906-1920). Comes afirma que "no és cert que no va anar a la División Azul per motivacions polítiques, com es diu en alguns casos. Només cal llegir la carta d'acomiadament que va fer als seus companys de les joventuts d'Acció Catòlica de la Sagrada Família, de la qual se'n pot veure un resum a la pàgina 77 de la Història de la Parròquia, escrita per Ramon Rius. Aixó sense comptar els seus antecedents a a la Guerra Civil. Va escapar en un vapor alemany com a súbdit estranger l'1 d'octubre de 1936 per incorporar-se voluntari a l'exèrcit nacional. L'erudit egarenc té molt clar que cal canviar el nom del carrer el més aviat possible.

Fill de família nombrosa
Salvador Gros Florido era fill de Domènec Gros i Serra i de la malaguenya Encarnación Merino Florido. El 1941 les autoritats del règim franquista els van concedir el primer premi a la Natalitat de la Província de Barcelona. Havien fet mèrits suficients, al portar al món fins a 21 fills, tot un rècord. L'avi, Antoni Gros i Pons, era un pagès procedent de Can Pobla, i carlí manifest. El besavi, Joan Gros i Pobla, havia baixat a viure a Terrassa amb motiu de la primera guerra carlina. A una part de Terrassa encara hi ha records de la dictadura franquista. Entre els reconeguts amb la Medalla d'Or de la ciutat per acord del ple entre 1942 i 1967 hi ha José Ibáñez Martín (ministre d'Educació Nacional), Delegación Comarcal de los Excombatientes (Lliurament el 26 gener 1952), Ejército Español (no es va lliurar mai) i Josep Clapés Targarona (exalcalde i una de les màximes figures egarenques del franquisme terrassenc, a qui se li va lliurar el 4 de juliol de 1972. A Francisco Franco Bahamonde se li va atorgar el gener de 1942, i se li va retirar el 30 octubre de 2003.

A la vessant sud hi ha una tanca que amaga uns horts conreuats. A la nord, quatre cases de planta baixa i pis, un taller de ferros i alumini, una porta de garatge i un bloc amb sis habitatges, amb un cartell a la façana on s'anuncia la venda de pisos. Limita amb
l'avinguda de Joaquim de Sagrera i amb Francesc Layret.

Comissió de Nomenclàtor
La Comissió de Nomenclàtor de l'Ajuntament de Terrassa té el cas del carrer de Salvador Gros força estudiat i en va fer una resolució: "La controvèrsia ha sorgit cada vegada que s'ha plantejat el tema pel fet que al personatge no se li coneixen crims més enllà d'haver-se allistat a la División Azul, probablement més per fugir de la misèria (era fill d'una família molt nombrosa del Raval) que no pas per conviccions polítiques. El fet que hi hagi molts familiars seus a la ciutat que puguin considerar que es degrada o humilia la memòria del seu germà, oncle o cosí, afegit a les molèsties que sempre comporta per als veïns un canvi de nom al carrer, ha fet que fins ara les propostes de canviar-lo no hagin prosperat, o no s'hagin considerat prioritàries".

El regidor terrassenc Amadeu Aguado va dir fa uns mesos que la porta a tornar-ne a parlar resta sempre oberta, i que si els veïns de la zona, molt pocs, creuen que el nom s'ha de canviar per les seves connotacions polítiques, i accepten les petites molèsties que comportaria la modificació, podria prendre's la decisió de buscar una altra denominació.

Quinze terrassencs amb Hitler al front rus
La División Azul, la 250 Divisió d'Infanteria de la Wehrmacht, va ser una unitat d'espanyols que va lluitar durant la Segona Guerra Mundial, principalment al Front Oriental, contra la Unió Soviètica. Uns 15 terrassencs en van formar part, i només Gros va morir. La gran majoria eren persones anònimes, poc conegudes a la ciutat, amb pocs recursos, i fins i tot delinqüents, que trobaven en la División Azul una sortida. Espanya no es va incorporar oficialment a la Segona Guerra Mundial, però Franco va trametre voluntaris a l'exèrcit alemany.