03
d'abril
del
2013
Dani Puente, a l'edifici que té el Cercle Cecot Foto: C.B.L'enginyer industrial Dani Puente (1968) és el nou president del Cercle Cecot de joves empresaris (fins a 45 anys) en substitució de Jordi Vilar. L'entitat aplega 45 empreses de tots els sectors que volen apropar-se a la societat i millorar-la. Puente, que el 1995 va crear l'empresa DSLPRO, diu que a la nova junta hi ha gent "molt vàlida i compromesa".
Quin són els objectius del seu mandat?
Regeneració generacional, projecció, cohesió amb activitats de formació i lúdiques, aconsellar la gent que comença i el networking, buscar sinèrgies a la ciutat i la Cecot i amb associacions similars a la nostra al territori.
Què li sembla l'etapa de Vilar?
Molt bona, ha tingut una part difícil perquè hi havia hagut uns presidents que estaven molt sota el paraigua del fundador i és el primer que no hi ha coincidit i ha hagut d'obri camí sol.
Què es fa al Cercle?
Adquirir coneixements sobre el que està passant a la societat, fer reunions sobre temes... L'any passat vam tractar molt el pacte fiscal, ens vam reunir amb el Cercle Català de Negocis, polítics, periodistes... Quan ens hem fet una composició de lloc donem la nostra opinió.
I què n'opinen del sobiranisme?
Cadascú té la seva idea, volem la informació de primera mà, el més neta i poc adulterada possible per prendre les pròpies decisions.
Antoni Abad s'hi mostra partidari...
No hi ha una única opinió, som molt sensibles a les dificultats que estem passant com a país. Hi ha gent que només treballa al territori i es nega al pacte fiscal i n'hi ha que venen a fora i diuen que és l'única solució. Jo no em definiré però tenim clar que no podem continuar així, cal millorar les estructures d'estat perquè les que hi ha no han funcionat, són insuficients o inadeqüades.
Des del món econòmic podeu empènyer a canviar la situació?
Sí, creiem que és important que la societat civil agafi més la responsabilitat i no delegar-la tant al sistema polític, escoltar els altres i no voler imposar res, en el cas empresarial hem d'intentar ser influents.
La qüestió sobiranista és més econòmica que política?
Que el fet econòmic ha estat un desencadenant o accelerant és evident.
Us sentiu al mig? La societat civil ha empès però el món econòmic i empresarial sempre ha estat bastant conservador... No ho veig tant així, l'empresa no vota. Una altra cosa és la gent que hi ha darrere: han d'influir en la mesura que puguin en el que creguin que és millor per al país.
L'empresariat català està dividit en aquest tema?
Sí, perquè no només és un tema econòmic, hi ha una part emotiva i sentimental important. El que és positiu és que se'n pot parlar i molta gent ha sortit de l'armari, abans era totalment tabú.
Per por?
La història marca i hi ha coses que no queden tan lluny, tot té unes inèrcies.
Pot fer una radiografia dels empresaris terrassencs?
Cap d'ells tira la tovallola, tothom té molt clar que d'aquí només se'n surt caminant endavant, els terrassencs estan remant fort.
Un dels punts en què es posa èmfasi és la responsabilitat social corporativa. En què es concreta?
No sempre la decisió correcta és la que dóna més beneficis a l'empresa, la decisió correcta li dóna una vida més llarga a l'empresa.Avui hi ha molta sensibilitat en aquest assumpte, hi ha gent que prefereix dir que no a segons quina pràctica i garantir-se una trajectòria professional.
Molts no ho fan per quedar bé?
Al Cercle no tenim macroempreses sinó empreses d'origen familiar, cosa que marca molt, hi ha un codi social, una sensibilitat.
Com podem sortir de la crisi?
Il·lusió, esforç i formació. Al final ens en sortirem, ho tinc clar.
El problema és el capitalisme o l'ambició humana?
És un problema d'organització del sistema, que s'ha viciat massa, s'ha donat tant poder al grup polític, que ell mateix s'ha fet les seves lleis, la prova està en el fet que no tenim una llei electoral, ni una llei de finançament de partits. El súmmum és que ells acabin tenint problemes de finançament il·legal, és com jugar el solitari i fer-se trampes.
En el web del Cercle es diu que "recuperar el somriure té un marge de benefici infinit". Com el pot recuperar un jove que vol muntar una empresa?
Una empresa és com una família, si tens un projecte familiar no et pots permetre el luxe de no posar-hi il·lusió. Un jove que comença hi té poc a perdre i molt a guanyar i si d'alguna cosa s'aprèn és d'un error, no cal fer disbarats però no s'ha de tenir por, si té un projecte clar, cal trobar un soci i si hi ha il·lusió, dedicar-hi hores i el grau d'èxit és bastant alt.
Encara que tingui poc capital?
El capital inicial és important, però no decisiu, hi ha mecanismes per trobar-lo: business angels, microcrèdits..
Eugeni Trias deia que les crisis serveixen per cancel·lar una època i obrir-ne una altra i que hem de morir vàries vegades en aquesta vida...La il·lusió com a eina de superació?
Ho veig més com aprendre d'un error, això et fa gran, no fer les coses per por al fracàs és un error.
Ara els joves es plantegen ser emprenedors...
Són modes, fa vuit anys un industrial estava mal vist, no s'entenia que no es dediqués al sector immobiliari i ara sembla que siguin els salvadors de la pàtria. Ni llavors eren tan diables ni ara tan sants, hi ha d'haver un equilibri i empreses immobiliàries, algun edifici s'haurà de fer algun dia. Es visa tant al Vallès com a Tarragona, Lleida i Girona i això ho han fet els emprenedors.