Can Montllor, nou greuge entre Terrassa i la Generalitat

La reunió de Ballart amb Rigau resulta estèril per modificar la decisió inicial i l'escola terrassenca s'integrarà al CEIP Roser Capdevila

| 25/02/2013 a les 12:22h
Arxivat a: Educació, Rigau, Can Montllor, Roser Capdevila, Generalitat, CEIP, Ballart
Aquesta notícia es va publicar originalment el 25/02/2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
 Concentració en defensa de l'escola Can Montllor Foto: Pau Moya

L'anunci del Departament d'Ensenyament de tancar l'escola Can Montllor amenaça de trencar definitivament les relacions entre l'Ajuntament de Terrassa i la Generalitat de Catalunya. La corda ja està molt tensada per culpa dels 21.000 milions d'euros que, segons el consistori egarenc, deu el govern català als terrassencs i que s'han traduït en la paralització o endarreriment de projectes (per exemple, les obres dels FGC). L'escola Can Montllor, creat fa tres anys al districte 6 de Terrassa, és un dels dos centres sacrificats (juntament amb El Castell de Tona) per Ensenyament, que eliminarà 73 grups infantils a tot el país pel descens de natalitat. La previsió és que el curs 2013-14 es matriculin a Catalunya 84.015 alumnes de P3, uns 800 menys que en el curs actual.

Ballart va intentar sense èxit que Irene Rigau reconsiderés la seva postura en una trobada mantinguda divendres a la tarda. La consellera li va refermar la decisió inicial i, en conseqüència, l'escola Can Montllor s'integrarà a l'escola Roser Capdevila, que actualment té dues línies, i que es podria veure ampliada fins a 3 o 4 depenent del nombre d'alumnes de Can Montllor que hi anessin. Les dues parts van coincidir en el fet que la baixada demogràfica del país (de la qual Terrassa no n'és una excepció) afectarà l'oferta de grups en la planificació del proper curs. La discòrdia arriba en el moment en què Rigau preveu una cobertura en funció de la zona mentre que Ballart demana que a més a més es tinguin en compte els barris. Tots dos també han reconegut que, en un futur, l'increment de l'ESO requerirà actuacions específiques.

Segons Ensenyament, el padró del municipi, i en especial el del barri on està situada l'escola Can Montllor, "ha baixat de forma clara, i per a moltes de les famílies d'alumnes de Can Montllor, l'escola Roser Capdevila és la primera opció en la preinscripció escolar".
Patricia López, de l'AMPA del centre, s'aferra al refrany aquell que diu que l'esperança és l'últim que es perd però admet que ja s'esperava el desenllaç. Més enllà de la reducció de la natalitat, està convençuda que "el fet de no tenir un edifici ens ha jugat en contra, així com el fet de tenir pocs nens". López avisa que la lluita continua, si bé les mesures a prendre es consensuaran aquest dissabte en una assemblea amb totes les AMPA afectades.

"Ús polític per desgastar"
El xoc entre el govern municipal i la Generalitat va ser immediat i va fer esclatar guspires. Hores abans de la reunió amb l'alcalde, i en declaracions a la Xarxa Local de Televisions, divendres al matí Irene Rigau acusava Ballart d'haver estat lent de reflexos. "El dijous passat vaig rebre una carta de l'alcalde de Terrassa, però per exemple amb l'alcaldessa de Cerdanyola m'hi vaig reunir el divendres de la setmana anterior i havíem estat parlant per telèfon dies abans. A Cerdanyola havíem estat parlant durant la setmana i hem tingut reunions amb Mataró i Tona i els que ho han necessitat. Ballart ha trigat una setmana a assabentar-se de la decisió?".

En aquest sentit, segons la consellera d'Ensenyament, la qüestió s'havia explicat prèviament als centres pertinents (via consells escolars), els municipis afectats també la coneixien, i la Generalitat ho va fer públic el dimarts dia 19.  Per això, Rigau sospita que l'actitud de Ballart respon a una "consigna d'utilització política per fer desgast polític. Els pares pressionen i els ajuntaments se senten amb l'obligació o la conveniència política de fer-los costat. Però no podem hipotecar el futur de l'ensenyament i la temptació d'apuntar-se a la immediatesa demostra l'alçada política".

Respecte els motius que han dut a clausurar l'escola Can Montllor, ha reiterat l'argument demogràfic. "Quan veus que a Terrassa entre el 2008 i el 2011 la natalitat ha baixat de 3.100 nens a 2.840, això afecta el nombre d'aules de P3. Per pressió has de mantenir la mateixa oferta condicionant espais i professorat i després no poder cobrir la formació professional del país, quan les mateixes famílies necessitaran ja aquest curs una reposta per al seu fill de secundària?", es pregunta Rigau.

Cronologia del desacord
El dijous dia 20, després de reunir-se amb representants de l'escola, de l'AMPA i del Consell Escolar, l'alcalde de Terrassa va mostrar la seva indignació perquè no el convencia l'argument de la baixada demogràfica. "És una mostra més que el govern català aposta per un model educatiu totalment contrari al que defensem des de l'Ajuntament i des de l'esquerra, basat en la qualitat, la igualtat d'oportunitats i l'equitat", va dir.

Jordi Ballart es va qüestionar la implicació humana del govern català en el sector de l'ensenyament. "Aquesta decisió posa de manifest, un cop més, la manca de sensibilitat de la Generalitat davant temes tan prioritaris com l'educació, que afecten el dia a dia de moltes famílies i comprometen el futur dels nostres infants". Ballart es va queixar que s'havia intentat posar en contacte amb la consellera però que aquesta no li va agafar el telèfon. Posteriorment a la reunió amb l'AMPA, va fer un tuit ben explícit ("Hem de reclamar la continuïtat de l'escola i lluitar per l'educació pública"), i li va enviar un correu electrònic que tampoc va obtenir resposta.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Una foguera de Sant Joan | Adrià Costa
Àlvar Llobet
01/01/1970
La festivitat va néixer per celebrar el solstici d'estiu i purificar persones i camps, però el cristianisme va acabar fent-se-la seva tot relligant el nom del sant amb el de Jesús | L'intent del clergat d'abolir les fogueres va topar amb l'arrelament de la tradició, que s'ha conservat i que també se celebra en altres països europeus
Petards en una revetlla de Sant Joan a Barcelona | ACN
01/01/1970
Cal extremar la precaució durant la nit més curta de l'any
Una nena amb un gos | Pixabay
01/01/1970
La majoria d'animals tenen fòbia a la nit de Sant Joan
La Flama del Canigó, a coll d'Ares | Adrià Costa
01/01/1970
Des d'aquesta matinada centenars de voluntaris traslladen la flama per tot el territori | Barcelona celebra el 50è aniversari de l'arribada de la flama | A Terrassa, la flama encendrà la foguera del pla de la Font de l'Apotecari
01/01/1970
El xoc va provocar danys al mur, a un vehicle que hi havia aparcat a l'interior i a un fanal