24
de febrer
del
2014
Einstein a l'Escola Industrial de Barcelona. Foto: ETSEIB, UPC"Invitado por el Institut d'Estudis Catalans, està en Barcelona Einstein, el sabio alemán que ha revolucionado leyes físicas que parecían inmutables ". Així començava la Crónica Diaria Einstein del diari barceloní El Diluvio , el dissabte 24 de febrer de 1923. Un detall de l'impacte mediátic i social que van tenir els cinc dies que va durar la visita d'Albert Einstein a Catalunya del físic alemany, ara fa 90 anys.
La visita d’Einstein al Vallès va finalitzar amb un recorregut per les esglésies de Sant Pere de Terrassa. El mateix Puig i Cadafalch havia participat activament en diferents campanyes arqueològiques a les esglésies paleocristianes i romàniques d’Ègara. A banda del president de la Mancomunitat, van donar detall sobre el conjunt monumental l’aleshores president de la Junta de Museu de Terrassa, Domènec Palet i Barba, i altres membres d’aquesta entitat.
El científic que va aclarir l’efecte fotoelèctric i va escriure la teoria de la relativitat va venir a Catalunya després de la insistència Esteve Terradas, -un catedràtic d’acústica i òptica de la Universitat de Barcelona i un dels primers científics a fer-se ressò de les teories del pare de la física moderna- i de la conselleria de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya, de la que Rafael Campalans, líder socialista, n'era director general d'instrucció.
De Barcelona a l'Espluga de Francolí
Einstein va ser rebut amb tots els honors i va arribar a impartir fins a tres classes magistrals per les quals va cobrar 3.500 pessetes de l'època. L'objectiu era esperonar una comunitat científica moderna a Catalunya, l'anhel que perseguien les autoritats catalanes. Einstein va poder gaudir de Barcelona, Terrassa, Sant Cugat, Poblet i l'Espluga de Francolí durant una setmana en la qual a més d'exposar els seus coneixements va poder conèixer de prop la realitat catalana de l'època.
La "qüestió catalana"
De fet, el mateix any de l’estada, Einstein va dimitir del Comitè d’Intel·lectuals de la Societat de Nacions per la "manca suport moral a les minories nacionals en la seva lluita contra l’opressió”. El biògraf d’Einstein, Carl Seelig, relaciona aquesta dimissió amb la “qüestió catalana”. Un altre estudiós de la visita d’Einstein a Catalunya, Thomas Glick, també suggereix la influència de Rafael Campalans en aquesta decisió. Val a dir, que Campalans va admetre haver canviat la denominació “nacionalista” per “catalanista” perquè Einstein el va advertir que el terme “nacionalista” era usat pels moviments feixistes a Europa.
El físic per excel·lència va deixar clar a aquella Catalunya que treia el cap en la voràgine de la modernitat la seva formulació vital, E=mc2. Ens va veure com una "gent amable, agradable i amb magnífiques cançons populars", i en cartes, ponències i conferències no s'estava de recordar la seva visita catalana. Noranta anys després l'expectació d'aquella visita es manté com un record que tant honora el convidat com qui el va convidar, un país que tenia voluntat de ser i conèixer.