22
de febrer
del
2013
Mequè Edo, coordinadora del Grau d’Educació Infantil de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha fet arribar una carta donant el seu suport a la comunitat educativa de l'escola Can Montllor de Terrassa i en contra del tancament del centre.
"En aquests moments tinc al meu càrrec uns 1200 estudiants fent aquesta carrera, repartits en quatre cursos. Aquest 2012-2013 tenim 472 alumnes fent pràctiques a alguna escola. Més de 150 centres atenen, aquest curs, els nostres estudiants de mestre en pràctiques d'Educació Infantil. Fa més de vint anys que sóc professora d'aquesta titulació i tots els cursos he estat professora de pràcticum a diferents escoles. Per tant el que us diré a continuació és amb un alt grau de coneixement professional de la situació.
El que us vull dir és que no us podeu imaginar la tristesa que corre per la facultat al saber aquesta noticia. Resulta que l'escola Can Montllor és ara, avui mateix, la millor escola on anar a fer pràctiques. És un centre tan especial que és impossible que et deixi indiferent. De les 150 escoles que atenen estudiants en pràctiques n'escollim dues perquè vinguin a fer una conferència de presentació dels pràcticum, una d'aquestes dues escoles, més i més especials, són elles, l'Anna i Lla Virtu, la direcció de Can Montllor. La conferència és encara a la nostra pàgina web de la facultat.
Penseu que formar mestres no és fàcil i que sovint quan el professorat de la facultat presentem metodologies i dinàmiques d'aula obertes, innovadores, que trenquen el patró de 25 nens omplint un full amb un adult vigilant, més centrades en els infants i les famílies, etc... molts estudiants ens diuen tot això que ens expliqueu està molt bé però la realitat a les escoles és una altra. Doncs bé, invariablement en arribar nous estudiants a Can Montllor el primer que em diuen és: 'Mequè, és que tot el que ens expliqueu a la facultat és possible, és veritat, ells ho fan! Aprendré tant!!' I així és, aprenen tant!
Perquè veuen i viuen que és possible treballar bé a l'escola, atenent a cada infant, fent lluir el millor de cadascú, acompanyant tant els nens com a les famílies, embolicant-se en projectes i nous reptes que creen il·lusió, treball cooperatiu, dedicació i l'orgull compartit dels resultats obtinguts.
Entenc que els polítics han de regular les ofertes i demandes, i els nombres, les dades impersonals han d'encaixar, però tanta fredor a l'hora de suprimir un projecte que s'ha anat fent i creixent amb tanta dedicació, tanta tendresa, tant bon humor, tanta calidesa i tant encert és molt més que trist. És desesperant. Us puc explicar meravelles de la manera com treballen. I aconsegueixen uns nivells de coneixements i competències dels infants molt alts. Metodològicament donen deu mil voltes a una immensitat d’escoles públiques i privades i ho puc demostrar.
Sabeu que és un barri on hi ha una diversitat sociocultural molt alt. Com atenen a les famílies, com les impliquen en el dia, dia de l’escola, la gran i subtil tasca d'integració dels nous vinguts al territori és de premi, us ho asseguro. Es podria fer un reportatge exemplificant: Què és una escola de qualitat en un entorn complicat. I Can Montllot ho té tot. De fet hauria de ser l'escola model, l'escola referent i en lloc d’'això la tanquen?
En fi, com podeu observar jo també parlo amb una càrrega emocional alta, efectivament estic molt trista, perquè un dels trets essencials d'aquesta escola és la calidesa humana i com aquesta es comparteix amb tots els estaments implicats: mestres, infants, pares, mares, avis, germans, famílies, alumnes en pràctiques, professors de la universitat... avui tots ens sentim orfes al saber aquesta noticia.
Educar és una acte humà, social i emocional. I aquest equip és el millor referent que tenim fins avui per mostrar a les futures generacions el veritable significat d'aquesta paraula. Realment aquests números freds, fets a una despatx faran que tot això desaparegui d'una revolada? I ja està? Em costa creure-ho però sobretot em costa d'acceptar".
"En aquests moments tinc al meu càrrec uns 1200 estudiants fent aquesta carrera, repartits en quatre cursos. Aquest 2012-2013 tenim 472 alumnes fent pràctiques a alguna escola. Més de 150 centres atenen, aquest curs, els nostres estudiants de mestre en pràctiques d'Educació Infantil. Fa més de vint anys que sóc professora d'aquesta titulació i tots els cursos he estat professora de pràcticum a diferents escoles. Per tant el que us diré a continuació és amb un alt grau de coneixement professional de la situació.
El que us vull dir és que no us podeu imaginar la tristesa que corre per la facultat al saber aquesta noticia. Resulta que l'escola Can Montllor és ara, avui mateix, la millor escola on anar a fer pràctiques. És un centre tan especial que és impossible que et deixi indiferent. De les 150 escoles que atenen estudiants en pràctiques n'escollim dues perquè vinguin a fer una conferència de presentació dels pràcticum, una d'aquestes dues escoles, més i més especials, són elles, l'Anna i Lla Virtu, la direcció de Can Montllor. La conferència és encara a la nostra pàgina web de la facultat.
Penseu que formar mestres no és fàcil i que sovint quan el professorat de la facultat presentem metodologies i dinàmiques d'aula obertes, innovadores, que trenquen el patró de 25 nens omplint un full amb un adult vigilant, més centrades en els infants i les famílies, etc... molts estudiants ens diuen tot això que ens expliqueu està molt bé però la realitat a les escoles és una altra. Doncs bé, invariablement en arribar nous estudiants a Can Montllor el primer que em diuen és: 'Mequè, és que tot el que ens expliqueu a la facultat és possible, és veritat, ells ho fan! Aprendré tant!!' I així és, aprenen tant!
Perquè veuen i viuen que és possible treballar bé a l'escola, atenent a cada infant, fent lluir el millor de cadascú, acompanyant tant els nens com a les famílies, embolicant-se en projectes i nous reptes que creen il·lusió, treball cooperatiu, dedicació i l'orgull compartit dels resultats obtinguts.
Entenc que els polítics han de regular les ofertes i demandes, i els nombres, les dades impersonals han d'encaixar, però tanta fredor a l'hora de suprimir un projecte que s'ha anat fent i creixent amb tanta dedicació, tanta tendresa, tant bon humor, tanta calidesa i tant encert és molt més que trist. És desesperant. Us puc explicar meravelles de la manera com treballen. I aconsegueixen uns nivells de coneixements i competències dels infants molt alts. Metodològicament donen deu mil voltes a una immensitat d’escoles públiques i privades i ho puc demostrar.
Sabeu que és un barri on hi ha una diversitat sociocultural molt alt. Com atenen a les famílies, com les impliquen en el dia, dia de l’escola, la gran i subtil tasca d'integració dels nous vinguts al territori és de premi, us ho asseguro. Es podria fer un reportatge exemplificant: Què és una escola de qualitat en un entorn complicat. I Can Montllot ho té tot. De fet hauria de ser l'escola model, l'escola referent i en lloc d’'això la tanquen?
En fi, com podeu observar jo també parlo amb una càrrega emocional alta, efectivament estic molt trista, perquè un dels trets essencials d'aquesta escola és la calidesa humana i com aquesta es comparteix amb tots els estaments implicats: mestres, infants, pares, mares, avis, germans, famílies, alumnes en pràctiques, professors de la universitat... avui tots ens sentim orfes al saber aquesta noticia.
Educar és una acte humà, social i emocional. I aquest equip és el millor referent que tenim fins avui per mostrar a les futures generacions el veritable significat d'aquesta paraula. Realment aquests números freds, fets a una despatx faran que tot això desaparegui d'una revolada? I ja està? Em costa creure-ho però sobretot em costa d'acceptar".