Xavi Solà, aficionat a la rellotgeria. Foto: A.P. Xavier Solà, nascut a Terrassa el 1989, va estudiar ADE i es dedica professionalment al món del màrqueting. Explica que fa quatre anys va començar la seva afició pels rellotges, sobretot després de viure, estudiar i treballar a Suïssa, el país dels rellotges per excel·lència.
"Sempre dic que si es pot s'ha d'unir la vessant professional amb el que t'agrada", explica. Solà voldria aprofitar els seus coneixements del món de la rellotgeria i de la venda personalitzada per treure'n profit professional. "Els rellotges tenen molta personalitat", diu.
Destaca la importància econòmica dels rellotges, per exemple, com a patrocinadors d'esportistes. Atletes, tennistes o futbolistes són patrocinats per marques com Swatch o Omega per lluir els seus models, que poden costar diversos milers d'euros.
Xavier Solà és, a més, jugador d'hoquei herba al primer equip del Club Deportiu Terrassa Hockey, on va arribar fa dos anys procedent de l'Egara 1935.
"Fa molt que esperes?", diu quan arriba, puntual, al lloc acordat. Duu rellotge, però diu que, almenys en el seu cas, dur-ne i ser puntual no té res a veure. Parla dels rellotges com un veritable enamorat. Per a ell, són un complement més, com ho poden ser un cinturó o unes sabates. La seva afició és recent, però té clar que un dels seus somnis és treballar en una de les principals empreses suïsses de rellotges.
Com va sorgir la seva afició a la rellotgeria?
No m'agradava gaire dur coses als canells. Però un dia, fa uns quatre anys, vaig veure un rellotge en un aparador, i em va agradar, no sé per què. Era un Swatch. Me'l vaig comprar i des d'aleshores és com un vici: no puc sortir de casa sense rellotge, és com si em faltés alguna peça. A més, vaig anar una època a Suïssa, on tot està envoltat de rellotges, i l'afició se'm va fer més profunda.
Canvia la percepció del temps portant rellotge o no portant-ne?
Més que el temps, és la manera d'entendre la vida. El rellotge és més aviat una joia, més que un estri funcional. Realment jo no miro l'hora al rellotge gairebé mai, per a això ja tenim els telèfons mòbils. Quan conec algú em fixo en el rellotge que porta, perquè pot dir bastant de la persona. Perfeccionisme, precisió, estètica...
Quines etiquetes es poden posar a una persona a partir del que duu al canell?
Per exemple, una persona que duu un rellotge bo, suís, pot ser una persona que li agrada vestir, que cuida la imatge... Una altra persona que porti per exemple un rellotge Casio la veig més funcional, que duu rellotge per mirar l'hora. També diu molt el material. Una persona que duu corretja d'acer em transmet una sensació més agressiva, i una que duu una corretja de pell pot donar la visió de tranquil·litat o de no voler aparentar.
Resulta curiosa l'afició als rellotges. A Suïssa, on va viure un any, és més estesa aquesta afició?
Diria que a tot arreu, tot i no ser una pràctica gaire estesa, qui té passió pels rellotges la pot tenir igual, sigui d'on sigui. A Suïssa hi ha les grans marques, i queden més a prop. Aquí, qui vol un bon rellotge mira cap a Suïssa.
Quants rellotges té vostè?
La meva col·lecció arriba a dotze. M'agrada canviar, no sóc de portar sempre el mateix.
Creu que ha canviat la concepció funcional del rellotge en les últimes dècades?
Crec que mai ha estat una peça només funcional. Dóna un estatus. A Suïssa la fabricació dels rellotges és molt personalitzada, i és a mà. Es pot veure amb els rellotges que passen d'avis a néts que són una joia. Són precisió, exactitud, però també el pas de generació a generació.
Hi ha molts tipus de rellotges. Amb quin tipus es queda vostè?
Em quedo amb els automàtics. Són models que funcionen amb el mateix moviment del canell. No duen piles, i si els duus tota la vida no es pararan mai, per l'energia cinètica. Dins d'aquests models hi ha molts moviments patentats per les marques. És un enginy molt complex, i si obres un d'aquests rellotges automàtics veuràs que és una petita obra d'art.