Dipòsit de Can Boada Foto: J.M.Oller En la primera fase de les obres de reforma i millora del dipòsit de Mina a Can Boada s'ha col·locat un cinturó metàl·lic, que anirà posteriorment formigonat. L'objectiu principal és prémer la base dels contraforts per reforçar-los i assegurar l'estabilitat de tota l'estructura. La reforma en les instal·lacions d'abastament d'aigua potable, així com també el projecte de rehabilitació estructural del dipòsit gran, suposa una inversió aproximada de 928 mil euros, executable per fases anyals, fins a l'exercici 2014.
A finals de 1943, es va procedir a la construcció d'aquest dipòsit, per donar per finalitzat, de manera efectiva, el primer projecte de la portada d'aigua del riu Llobregat, necessari per abastir la ciutat.
El dipòsit, construït de forma circular amb cobertes de volta tòrica i amb un mur de separació diametral que divideix dos compartiments, té una capacitat de 10.000 m3. Va entrar en funcionament l'any 1946 i emmagatzema l'aigua que arriba procedent de les instal·lacions de captació i tractament d'aigües potables que la companyia té al terme d'Abrera. Actualment, a Can Boada hi ha quatre dipòsits més, de 1.800 metres cúbics cada un.
Abasteix tres municipis
La capacitat total de volum d'aigua emmagatzemada a Can Boada, per abastir principalment Terrassa i també parcialment Viladecavalls i Matadepera, és de 17.200 metres cúbics.
Una maqueta del dipòsit gran de Can Boada es pot veure a l'exposició permanent «Mina Pública d'Aigües de Terrassa. El batec de la ciutat industrial», que hi ha al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC).
El desembre de 1943 es va adjudicar la seva construcció a Ingeniería y Construcciones Sala Amat, S.A., de Barcelona. La forma la va dibuixar l'enginyer de camins Ildefonso Sánchez el 1926 a Oviedo. Pels bons resultats el model es va repetir a d'altres indrets de l'Estat, inclòs Terrassa.
A mitjan 1944 van haver-hi queixes pel retard en l'execució de les obres de construcció. Per augmentar el ritme dels treballs, el setembre del mateix any la junta de govern de Mina Pública va oferir una prima de 15.000 pessetes (75 euros) per mes en què s'avancessin les tasques d'acabament, previstes per al segon semestre de l'any 1945. Però la resposta no va ser l'esperada, i aquell desembre els directius de l'entitat van tornar a expressar el seu malestar.
El juliol de 1945, la constructora va demanar un augment del 20 per cent del pressupost, que no es va concedir. A principi de 1946, el dipòsit ja hauria d'haver estat acabat, però encara s'hauria d'esperar uns mesos abans que el somni es fes realitat. L'empresa va presentar una sèrie d'excuses, com la impermeabilitat del terra del recipient i de la torre on s'havien d'instal·lar les vàlvules de control.