Imatge antiga del Llac Petit Foto: Fons Ragon-AMAT El Pantà de Can Bogunyà, conegut popularment com el Llac Petit, recull les aigües del torrent del mateix nom i s'alimenta de les aigües de pluja i de les fonts de la Bardissa i de l’Alzina. Va ser construït l’any 1907 tot i que la seva utilitat es una incògnita. Hi ha dues versions; la primera és que el propietari de Can Bogunyà construís aquest petit embassament per abastir els camps de la seva masia. Una altra possibilitat és que, l’any 1872, Andreu Marí va comprar la mina Vinyals per portar les seves aigües a Sabadell.
La mina Vinyals, que baixava paral·lela a la rambla, tenia el seu origen prop del passeig del Vint-i-dos de Juliol. La intenció de Marín era prolongar-la per anar a buscar les aigües cap al nord fins a Can Carbonell i possiblement construir un petit pantà.
El Llac Petit s’ha convertit en indret d’esbarjo, lloc de bany a l'estiu per part de grups de joves o passeig i excursió amb famílies i animals, però està marcat per llegendes populars que titllen aquesta zona de maleïda. Els ciclistes de muntanya coneixen molt bé la zona pels magnífics camins que hi tenen per gaudir del seu esport.
Històries per no dormir
En aquest pantà hi ha hagut assassinats, suïcidis i desaparicions que han creat aquesta llegenda, a la qual s'afegeixen les històries que s'expliquen d'un edifici situat gairebé a tocar, el del Tòrax, avui reconvertit en Parc Audiovisual de Catalunya. És una icona dels amants dels successos paranormals, però el cert és que les desenes de persones que ara hi treballen en els àmbits del cinema i empresarial no hi han detectat res especial.
La primera notícia de què tenim constància d’una mort al llac és del dia 26 de juliol de 1925: tres joves es van presentar a la comandància de la Guàrdia Urbana per informar que, junt amb un altre company, Antoni Boada i Ballbè, de 27 anys, es trobaven banyant-se al Llac Petit i que, quan aquest últim es va endinsar a l’aigua i es va capbussar, va desaparèixer. Segons els seus companys, no sabia nedar.
A la dècada del anys vuitanta del segle XX es va trobar un cadàver al costat d’una escopeta. També l’any 1994 la policia va buscar per les immediacions del llac el cos desaparegut d’un joier assassinat, que segons els agents havia d'estar per la zona.
Assassinat
El 2 de setembre de 1999 quatre nois d’excursió prop del llac van decidir pujar a un turó pròxim. Un d’ells, de 10 anys, es va quedar al costat del llac. Quan van retornar els seus companys, el menor estava surant despullat en el pantà. La policia que va investigar el cas va dictaminar que s’havia tret la roba per banyar-se i que s’havia ofegat.
El 12 d'abril de 2006 un caminant va avisar la policia que havia vist un cadàver surant al llac petit. Poc després van arribar al lloc el bombers i les patrulles de la policia. El cadàver era d’un home de 35 a 40 anys lligat de peus i mans i amb signes evidents d’haver estat assassinat, segons s'explicava a la premsa de l'època. El cos no va poder ser identificat, a més que ningú va reclamar-ne la seva desaparició.
En el fons del llac, s'hi han trobat cotxes, gran quantitat de motos i objectes diversos.
El Llac Petit també és un centre de culte per a grups espiritistes i esotèrics, un lloc marcat per llegendes i fenòmens, fins i tot hi ha grups que van al pantà a realitzar meditacions i invocacions. Al seu parer, està carregat d’energia favorable per a aquest tipus d'oracions.
Alguns testimonis diuen que "es produeixen estranyes aparicions d’ombres i fantasmes durant la nit, fins i tot s’escolten veus, i s’experimenten olors desagradables, a més d’alteracions en el camp magnètic".
El que sí que és cert és que, a causa de l'incivisme dels visitants del llac, siguin excursionistes, persones que van a passejar el gos o famílies fent pícnic, la brutícia es menja un paisatge idíl·lic. Per això, de tant en tant grups de voluntaris de Terrassa fan neteja, omplint bosses i bosses de brossa.
Un camí protegit per arribar-hi
El Camí de Can Bogunyà està recollit en el pla especial de protecció dels camins de Terrassa i també forma part de la xarxa viària bàsica del pla de prevenció d’incendis forestals, fonamental a l'estiu.
La via, de terra, és accessible als vehicles fins a l’alçada del Llac Petit -després de passar per sobre del IV Cinturó-, on hi ha un petit espai per estacionar a sota d'una torre elèctrica.
La resta és tancada, de manera que només s’hi pot accedir a peu o amb bicicleta. Des de l'aparcament no marcat hi ha uns 400 metres fins al llac, agafant un trencall situat just a la dreta, a sota d'uns arbres, però amb vistes sobre la ciutat i sobre l'Hospital del Tòrax. Hi ha indicacions ben visibles.
En el seu tram inicial recorre el límit de la finca de Can Colomer i, més tard, els terrenys de la finca de Can Bogunyà. El final enllaça amb el camí de la Font del Troncó i Can Roure, al límit sud del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
En aquest punt, si continuem a mà dreta, en direcció a Can Roure, arribarem a la carretera de Talamanca (km 5) després de fer un recorregut de 2.655 metres.
En aquesta direcció es troba el camí de la Carena de Can Carbonell, que arriba a Terrassa després de recórrer 2.125 metres. En sentit de la Font del Troncó arribarem a la carretera de Rellinars (km 6,2) després de fer un recorregut de 3.605 m. En l’altre sentit, trobarem el camí de Ca n’Amat, que arriba a Terrassa després d'uns 5.000 metres.