La Font del Troncó acostuma a oferir aigua bona Foto: Joan Manel Oller El 50 per cent de les fonts naturals del municipi no són aptes per al consum. Algunes són considerades directament no potables i d'altres presenten algun tipus de contaminant. Les dades corresponen a les darreres analítiques realitzades pels inspectors del Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Terrassa els dies 7, 12, 14 i 19 de març del 2012. Es van inspeccionar 41 deus de l'entorn i se'n van recollir i analitzar i recollir 26 mostres.
Les fonts considerades més perilloses són les de Can Jofresa, Grípia, Misèria, Teula, Cantarelles, Canyes, Espardenyera, Montserrat, torrent de les Bruixes, Sant Josep, Ferro, Frare, Racó, Rossinyol, Caçadors, Janot, Can Bonvilar, Can Casanoves i Pont de la Mútua. Aquestes superen la concentració màxima admissible de contaminants, bàsicament per algun dels següents paràmetres: nitrats, en què 11 deus d'aigua presenten concentracions superiors a 50 mg/l; i microbilològics (bacteris coliforms totals, coliforms fecals, estreptococs fecals i clostridis sulfitoreductors).
Totes estan senyalitzades per l'Ajuntament, malgrat que en ocasions alguns brètols han trencat o s'han endut els cartells que hi havia. Són sortidors naturals on l'aigua no és apta per al consum perquè podria ocasionar greus problemes de salut. Conèixer la situació de les fonts és important en una ciutat on encara roman viva la tradició d'anar a la font a buscar aigua amb garrafes per beure i també per cuinar, i on centenars de persones van periòdicament a la muntanya a fer excursions i de vegades estan assedegades.
Al llarg dels anys, la quantitat de fonts naturals del terme municipal de Terrassa qualificades com a no aptes pel consum no ha sofert una variació important, amb un màxim de 32 i un mínim de 18. Normalment els paràmetres que superen els valors normatius corresponen a la presència de microorganismes o de nitrats.
Tanmateix, es pot veure que als tercers controls de cada any, que es realitzen normalment durant la tardor, els mesos de setembre a novembre, dóna com a resultat un augment del nombre de fonts qualificades com a no aptes pel consum.
Possiblement això és degut al fet que es prové d’un període amb moltes pluges propi de la temporada de tardor que juntament amb unes temperatures encara prou elevades provoca més presència de microorganismes i un aportació de nutrients més grans als cabals de les fonts així com un augment de terbolesa, paràmetres analitzats en els controls periòdics.
Pel fet de ser naturals, l'aigua de les deus de Can Font de Gaià, Can Poal, Cirera, Llimac, Senyor Ramon, Troncó i Freda de Can Missert no té garantia sanitària, però són les que presenten les millors condicions per al consum. En general, sempre són les mateixes, i la ciutadania n'està assabentada. La de Can Poal, per la proximitat al nucli urbá, és de les més utilitzades.
En el moment del mostreig hi havia onze fonts seques: les dels Caus, Colomers, la Cogullada, Mina d’en Jan, Roca, Alba, Ocell Viu, Sant Jordi, Guitard, Trobada i Mina de Can Matas; i quatre no accessibles: Can Boada del Pi, Can Bogunyà, Can Torrella del Mas i Tintorer.
Com que les aigües de les fonts naturals no provenen de captacions no connectades a la xarxa pública d’abastament d’aigua potable, sense cap tractament previ de potabilització (filtrat, desinfecció), estan subjectes a fluctuacions i alteracions. És per això que es tracta d’aigües sense garantia sanitària. En canvi, la no apta per al consum humà és aquella en qué alguns dels paràmetres analitzats superen els valors establerts a la normativa, per culpa de les pluges o per les activitats humanes (sobretot ramaderes i agrícoles) o la presència d'animals. Les dades ofertes per l'Ajuntament són únicament una fotografia d'un moment concret, tot i apuntar tendències.
Vigilància i control
El Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat de Ajuntament de Terrassa (SMAS) porta a terme la vigilància i el control sistemàtic de les fonts naturals del municipi. Segons la definició de la Generalitat de Catalunya, una font és qualsevol captació no utilitzada amb finalitat comercial i no connectada a cap subministrament públic, que de forma habitual és utilitzada per la població per al proveïment d’aigua de consum humà, sense tractament previ.
El Laboratori Municipal de Terrassa realitza tres controls analítics cada any de les aigües de les fonts, que inclouen paràmetres fisicoquímics (terbolesa, conductivitat, pH, amoni, nitrats) i també microbiològics (bacteris coliforms, enterococs, recompte de colònies a 22ºC i 'Clostridium perfringens'), segons indica la normativa, per la qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà. Amb els resultats analítics obtinguts es procedeix a la qualificació sanitària de les aigües en dues categories: sense garantia sanitària i no apta per al consum humà.
L'SMAS informa de l’estat sanitari de les fonts als usuaris mitjançant rètols. Aviat estarà disponible una aplicació que permetrà localitzar les diferents fonts en un plànol, consultar un històric dels resultats des de l’any 2005 i trobar més informació d’interès sobre els entorns de la font (vegetació, accessos) mitjançant una fitxa desplegable.
Les deus més recomanables
LLIMAC
Carretera de Rellinars, al km 6,7. Seguiu a l’esquerra el camí de la urbanització i, torrent dels Caus avall, al cap d'uns 100 metres, la trobareu a la dreta del llit del torrent. Està a prop de la surgència intermitent dels Caus.
TRONCÓ
Carretera de Rellinars, km 6,5; a la dreta de la via. Preneu el trencall de la dreta i seguiu en direcció a l’Alzina del Vent. La font està sota unes línies elèctriques que creuen l’indret.
CIRERA
Carretera de Rellinars, km 5, a l'esquerra, agafeu el camí de la masia Can Guitard. Creueu la riera i preneu les dues cruïlles a la dreta. Es troba a uns 500 metres, al marge de l'esquerra.
SENYOR RAMON
Carretera de Rellinars
km 4,8 a la dreta. Preneu les dues cruïlles a la dreta. Es troba aproximadament a 1 km de l'inici del camí, al marge dret d'aquest.
FREDA DE CAN MISSERT
Prop de l’entrada de l’autopista, a l’encreuament de Can Tries, se segueix el camí cap a la gravera. Després d'1,1 km, es pren el camí a l’esquerra i es continua uns 300 m.
CAN POAL
Carretera de Martorell
km 0,2 a la dreta. Passeu per sota el pont de l'autopista i preneu el camí a la dreta; continueu uns 100 m per un corriol que segueix el filat de l’autopista. És la més urbana.
CAN FONT DE GAIÀ
Carretera de Rellinars, km, 2,5. Cal agafar la desviació cap a la masia anomenada El Abuelo i seguir fins a la riera. La font es troba aigües avall, abans d'arribar a l'estació de ferrocarril de Sant Miquel de Gonteres.