L'assemblea d'Unnim a Terrassa va costar 70.000 euros

El 77% dels consellers d'Unnim aprova mantenir les dietes en la darrera reunió general ordinària

Carles Batalla
04 de juliol del 2012
Unnim
Unnim | Adrià Costa
Una assemblea general d'Unnim Foto: Adrià Costa

La darrera assemblea General Ordinària d'Unnim Caixa va servir per anunciar la transformació en fundacions "especials" que gestionaran l'Obra Social.

Una declaració d'intencions impecable però de façana que no es correspon amb la voluntat dels consellers. Aquests no dubten a avantposar els privilegis del càrrec als projectes culturals i assistencials i veuen les coses molt diferents amb la panxa plena. Des de la presidència es va posar sobre la taula la possibilitat de mantenir o eliminar les dietes dels consellers, que suposen entre 60.000 i 70.000 euros per cada assemblea (un número variable en funció dels assistents). És a dir, més de l'1% de l'Obra Social, que el 2012 ha vist reduït el seu pressupost fins a 5 milions d'euros, un 57,59% menys que el 2011. Una quinzena de vots en contra i deu abstencions amb prou feines van provocar les mirades d'incomprensió del 77% dels consellers (hi van assistir 120 dels 165 que hi ha), que es van donar llum verda per continuar embutxacant-se uns 450 euros per barba en cada futura reunió.

El posicionament col·lectiu és inequívoc, per bé que els consellers encara són a temps de renunciar a les dietes a títol individual. Teòricament, el 22 de desembre del 2011 el Consell d'Administració va acordar suspendre els abonaments de les dietes (de la majoria d'elles) en les reunions d'òrgans de govern del 2012, però això només es podrà comprovar a finals del 2012 en el corresponent informe anual de retribucions. Allò que actualment cobren en dietes és l'equivalent al que fa un parell d'anys havia arribat a rebre una entitat del quart sector.

Els 450 euros de dietes es reben per l'assistència a l'Assemblea General, el Consell d'Administració, la Comissió de Control i els Consells Territorials, mentre que se'n fixen 300 per a la Comissió Executiva, la d'Obres Socials, la d'Inversions i la de Retribucions. Aquests membres de l'assemblea procedents de la fusió de les tres caixes, entre els quals hi ha personalitats prou conegudes com Teresa Casals, Manel Pérez, Jordi Labòria o l'exalcalde Manel Royes, no tenen sou fix.

El cas és que abans eren membres d'una entitat financera, Unnim Banc, però ara formen part d'Unnim Caixa, una entitat sense ànim de lucre que ha de vetllar pel manteniment de les noves fundacions. La sensació entre els escassos partidaris de suprimir les dietes era que alguns no s'havien assabentat d'aquest canvi de rang o que senzillament prefereixen la continuïtat dels seus beneficis al manteniment de l'Obra Social.

Per més inri, una nova normativa de la Generalitat aprovada el novembre del 2011 posa límit a l'import de les dietes i desplaçament dels òrgans de govern, uns conceptes que "en cap cas poden superar en termes anuals el 2% del seu pressupost d'ingressos". En aquest cas, els ingressos de l'Obra Social previstos per al 2012 són un 0  rodó. Mantenir les dietes no és pas un acte il·legal, però moralment és molt qüestionable, sobretot en el context econòmic actual. I l'anecdòtica cirereta del pastís el posen les despeses de desplaçament (un percentatge en funció dels quilòmetres recorreguts, evidentment en cotxe), que es paguen a part de les dietes, és a dir, que estan fora de qualsevol debat o discussió.

L'obra social
El contrapunt positiu de la reunió va ser l'anunci de les perspectives de futur de l'Obra Social. No n'hi per tirar coets però els plans de viabilitat de les fundacions resultants i de les futures n'asseguren la continuïtat per més temps del previst inicialment (uns 4 anys). En qualsevol cas, tot plegat dependrà dels ingressos i de la recerca de sinergies i patrocinadors, una tasca gens senzilla