Ja estan enviats els rebuts de l'IBI. Aquest any piquen més que mai, ja que a l'increment del 5 per cent proposat en les ordenances cal afegir-hi el 10 per cent imposat per l'Estat. Però la suma no és d'un 15 per cent, com semblaria en un principi, sinó una mica més. Alfredo Vega, primer tinent d'alcalde, explica que el 10 per cent estatal s'aplica a la xifra ja incrementada en un 5 i recorda que no s'ha pogut fer res per reduir-lo a la ciutat perquè "té tot un recorregut jurídic que arrenca el 30 de novembre".

El regidor d'Hisenda i Serveis Generals remarca que l'IBI que es paga a Terrassa és un dels més baixos del país i recorda que s'havia congelat els darrers dos anys però reconeix que els increments són molt importants per a la ciutadania en aquests moments complicats. A més, afegeix que l'IBI té com a fonament el cadastre, i el de la ciutat no s'ha revisat des de 1996. Aquest any sí que toca, i es farà, afirma. Abans, no s'hi havia treballat, en part per la bombolla immobiliària, que desvirtuava els preus.

Més bonificacions
L'IBI mig terrassenc de 2012 serà de 311,15 euros (269,39 el 2011), quan la mitjana dels 15 municipis més grans de Catalunya és de 449,76. L'Ajuntament recaptarà per IBI 47,5 milions, 4,3 més que en l'exercici anterior.

Pel que fa a les bonificacions, Vega afirma que l'Ajuntament continua sent capdavanter entre els municipis més importants de Catalunya. Diu que el 2012 es mantenen i en alguns casos s'amplien totes les bonificacions de caràcter social, econòmic i ambiental aplicades el 2011. En el cas de l'IBI, els contribuents poden fer ús dels descomptes per raons ambientals, per capacitat econòmica i per famílies nombroses o monoparentals, en augment els darrers anys.

En els cas que la ciutadania no pugui gaudir de les bonificacions previstes en les ordenances ni tingui capacitat d'afrontar un fraccionament del pagament, l'Ajuntament té prevista una partida específica destinada a l'atorgament d'ajuts al pagament d'impostos, dins el marc del Pacte de Terrassa de Cohesió davant la Crisi. Els ajuts s'ofereixen en funció del nivell de renda dels sol·licitants, i es destinen a fer front a l'IBI, l'impost sobre els vehicles i la plusvàlua. Vega apunta que es reparteixen uns tres milions d'euros. David Garrofé, secretari general de la patronal Cecot, afirma que Mariano Rajoy, president del govern espanyol, ha estat molt hàbil. "Ell tenia a l'agenda unes reivindicacions dels ajuntaments amb incapacitat de finançar-se, i els ha obert l'aixeta. Ell entoma la decisió com a president, ningú es queixa, el rebuig no va contra ell, té poc desgast i permet que els ajuntaments creixin amb la finançament".

A la patronal egarenca la pujada de l'IBI no li ha agradat gens, "perquè són increments molt importants que no discriminen. El problema és que ara mateix hi ha molts locals buits i els propietaris han de pagar uns IBI més alts i no tenen ingressos. Això podria abocar a molts propietaris a malvendre  aquestes propietats per poder pagar els impostos, cosa que tindria un sentit contrari al que pretenen".

Menys ingressos
Segons Garrofé, el govern central "té menys ingressos dels que tenia i per tant pot transferir menys recursos als ajuntaments i els dóna aquesta eina perquè l'aprofitin". Qui quedarà pitjor, al seu parer, és el consistori, "però a mi el que em preocupa és que hi ha alguns IBI que ja són alts i que durant aquests anys de bonança els preus han pujat, molts ajuntaments han fet la revisió del cadastre i molts habitatges valen un 30 o 40% menys del que valien, i en canvi ningú ha deflactat els tipus del cadastre. Estem pagant uns impostos amb uns increments d'IBI importants per la propietat i partim d'unes bases elevades de l'època del 'boom' i entenem que s'haurien de corregir aquests elements"