La placa d'Agustí Bartra ubicada a la plaça del Segle XX està trencada i pintada. La bretolada ha estat detectada per alguns veïns del barri, i s'ha produït en un mes molt significatiu per a la figura d'aquest escriptor.

La placa, situada sota dues campanes i a tocar de la porta de l'església de Sant Valentí, presenta una gran taca blava i està escantonada. La inscripció ha patit els efectes del pas del temps -gairebé tres dècades- i cal acostar-s'hi molt per a poder-la llegir, i tot i així hi ha fragments que s'han d'imaginar. Comença amb un "a la memòria del poeta i conveí Agustí Bartra Lleonart",  i segueix amb uns versos dels seus "Poemes del retorn" dedicats al barri que el va acollir. La bretolada ha passat força desapercebuda per la gent.

Agustí Bartra és tota una referència en la literatura catalana, un dels escriptors contemporanis més importants de Catalunya.

Per raons ideològiques va haver d'exiliar-se a Mèxic després de la Guerra Civil espanyola i, en tornar de l'exili, l'any 1970, va instal.lar-se a la capital del Vallès Occidental. De ben segur que tenir una mare egarenca en va tenir bona part de culpa. Terrassa ha sabut reconèixer tots els seus mèrits literaris i personals, posant el seu nom a un CEIP -situat a l'avinguda de Barcelona de Ca n'Anglada- i a una plaça, al barri de Can Boada, on també hi ha una placa honorífica, inaugurada el dia 5 de febrer de 1995 amb la presència de l'alcalde Manuel Royes i la vídua del poeta, Anna Murià. 

La peça està configurada, en la part superior, amb l'efígie del poeta i, a continuació, un fragment de "Cartell per als murs de la meva pàtria": «Agustí m'anomemen, és Bartra el meu cognom, criatura del llamp i d'espera invicta. Invisible i sabut, torno com oreneta d'espines i cristall. Oh deixa'm que, lleuger, em posi, Catalunya, a la teva mà dreta i m'adormi, tranquil, amb buit d'ala i carrer!».

Aquest febrer fa 31 anys (1981, amb un acord del ple del dia 31 de gener) que el van fer fill adoptiu de Terrassa, a proposta del PSUC. A l'acte van assistir-hi el conseller de cultura Max Cahner i l'historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte. No havia rebut encara la creu de Sant Jordi i era el primer homenatge vital que se li feia.

Trenta anys després
El juliol farà també trenta anys de la seva mort. I el 20 de febrer en farà 29 de la col·locació de la placa a la plaça del Segle XX. Aquest espai fou construït en un descampat prop de les fàbriques en la zona de creixement cap a la Riera del Palau. És un lloc on Bartra hi situa l'escena inicial de la "Rapsòdia de Garí" i també s'hi refereix en el poema "Pa i vi" i en un fragment de "El gos geomètric".

A tall d'anècdota, cal explicar que les dues campanes de l'església de Sant Valentí que presideixen l'espai varen ésser batejades amb els noms d'Anna i Agustí en honor dels dos escriptors, Bartra i la seva dona (Murià), que sempre van apostar per posar un campanar a la parròquia.

El 1983 Anna Murià, també filla adoptiva des de 1992, publicava "Crònica de la vida d'Agustí Bartra" i parla de la seva vida al barri. «No hi ha refugi, el pis del carrer Avinyó de Terrassa no és un refugi, la nostra vellesa no necessita refugi perquè vivim intensament el nostre temps que no és passat, és ara, és aquest avui que tots vivim, a redós, però comunicats, amb sortides, amb portes obertes. I com que tenim les portes obertes, no caldrà que mai més jo escrigui sobre la vida de Bartra. La cronista acaba aquí la seva feina.