Habitatges a la Rambleta del Pare Alegre Foto: Gemma Aguilera

Pis al Centre de Terrassa. Obra nova. 40 m2, 1 habitació. Preu: 200.000 euros. Se'n venien a cabassos. Però això era a l'any 2007. Avui, quatre anys i mig després que la crisi financera i econòmica encetés el seu llarg camí, el preu ha caigut entre un 65 per cent i un 70%. Si se'n ven algun per 60.000, o a tot estirar, 70.000 euros, sort en té, una immobiliària.

A la ciutat hi ha un centenar llarg d'aquests petits immobles esperant propietari o llogater, "fills d'un 'boom' constructor amb què molts inversors van fer l'agost a la ciutat amb els mini-pisos, però que ara són pràcticament impossibles de col·locar, no hi ha inversors que els vulguin, i els particulars, preu per preu, en trien un de 2 o 3 habitacions", assegura el Lluís Costa, comercial d'Activa Serveis Immobiliaris.

De fet, la crisi del totxo ha estat més severa a Terrassa que altres ciutats metropolitanes de dimensions similars perquè la ciutat va aplanar el terreny als constructors amb sòl més barat a causa de la gran extensió de terme municipal disponible per a edificar. Els mini-pisos són l'exemple més clar que "tothom s'havia tornat boig amb el totxo, fins i tot l'Ajuntament havia construït aquests habitatges a Torrebonica", rebla l'Alícia Miravent, administradora de Fabra Finques.

Aquesta oferta ha patit l'ajustament de preus més sever a la ciutat, per la sobreoferta i la nul·la demanda, però els habitatges de 2 i 3 habitacions també han rebut un cop fort: els preus han caigut entre un 50% i un 55%. Els pisos més grans i cèntrics, de més de 150 metres, es venen ara per un preu un 40% inferior al 2007. Les rebaixes són una constant en totes les immobiliàries consultades per La Torre.
De fet, els comercials afegeixen que aquest 50% de mitjana de caiguda dels preus "seguirà produint-se durant el 2012, no només perquè el sector continua ajustant-se per desfer-se dels pisos buits -a Terrassa, uns 2.000 habitatges-, sinó perquè el venedor encara no ha entès què si vol vendre, ha de conformar-se amb aquests preus que fixa el mercat, amb independència que ell pa-gués el doble fa uns anys", sentencia Núria Gómez, administradora de Immoeva. La caiguda dels preus ha afectat tant els pisos d'obra nova com els de segona mà, però en el primer cas la davallada ha estat més pronunciada perquè hi ha més oferta disponible i menys demanda.

Preus de fa una dècada
La caiguda en picat dels preus és tan exagerada que les immobiliàries de la ciutat estan venent pisos a preus "de fa deu o dotze anys, fet que demostra que la realitat de les compra-vendes és absolutament tràgica per a qui necessita vendre el seu pis", assenyala en Lluís Costa. A Fabra Finques tenen en cartera pisos de 2 i 3 habitacions al carrer Galileu que l'any 1999 tenien un preu que oscil·lava entre els 108.000 i 114.000 euros (entre 18 i 19 milions de les antigues pessetes). Aquests immobles "es venien el 2007 per 300.000 euros, 50 mi-lions de pessetes, i ara, si el vens pel preu de fa dotze anys potser pots trobar comprador", constata Alícia Miravent.
També és una situació difícil de digerir per als qui no en tenen tanta necessitat però fa anys van comprar un habitatge amb la perspectiva de fer negoci en els propers anys.

Activa Serveis Immobiliaris treballa també amb pisos d'alt estànding, i ha detectat una caiguda important a Matadepera: "Torres que el 2007 es venien per 1,2 milions d'euros ara, si es volen vendre, el preu ha d'estar entre els 400.000 i els 500.000 euros", certifica Costa, que considera que "hem passat del blanc al negre, ni 200.000 euros per un pis de 40m2, ni 70.000, perquè significa tornar als preus de fa 10 o 12 anys".

Per contra, Alícia Miravent considera que en el cas que es vol vendre un immoble, "per molt tràgic que sigui, s'ha de baixar el preu a aquests nivells, perquè tots vam contribuir a la bogeria".  De fet, una immobiliària mai no tanca cap operació pel mateix import que ha publicitat, perquè sempre s'acaba pactant una rebaixa del preu entre venedor i comprador.

"Competència deslleial"
I això, és clar, quan l'entitat financera concedeix una hipoteca. Totes les caixes i bancs, sense excepció, tenen una nodrida cartera immobiliària amb pisos de clients impagats, que necessiten treure's del damunt per reduir les exigències de cobertura de risc.

Per tant, una entitat financera posarà totes les facilitats del món perquè un client li compri un pis, i no correrà cap risc per finançar la compra d'un pis que no li pertany. Aquesta política és, a parer del sector immobiliari, "una clara competència deslleial".
Núria Gómez, administradora de Immoeva, reconeix que "ens hem trobat amb un pam de nas moltes vegades, perquè l'entitat et roba, literalment, el client. Quan aquest els demana una hipoteca per fer una operació amb nosaltres, l'entitat li denega, però li posa una catifa vermella perquè compri un dels seus pisos. I és clar, el client sovint es convenç i ens deixa a nosaltres". Gómez, però, lamenta que el sector de les immobiliàries "no s'ha sabut organitzar per denunciar aquesta competència deslleial, que ara agreuja la nostra situació i ens col·loca en una situació límit".

Les xifres oficials "irreals"
Si a peu de carrer els preus dels pisos han caigut una mitjana del 50%, i en el pitjor dels casos, un 70%, a les estadístiques oficials del ministeri de Foment i de les empreses de taxació d'immobles la caiguda s'alleugereix a més de la meitat.
L'administració espanyola registra una caiguda dels preus del 24%, mentre que Sociedad de Tasación S.A calcula que el valor dels pisos a la ciutat és només un 22% inferior al 2007.

Els percentatges coincideixen prou perquè tots dos càlculs es fan amb dades de taxació de pisos venuts, però a la pràctica, i sobretot des de l'any 2008, les taxacions s'han situat força per sobre del preu de venda real dels immobles. A tall d'exemple, un pis de 100m2 que es venia el 2007 per 298.000 euros segons dades oficials, ara es vendria a 231.400 euros. "Ni en somnis, aquestes xifres corresponen a la realitat!", exclama Lluís Costa, que desmenteix rotundament que el preu del m2 a Terrassa estigui en aquests nivells: "la repercussió més cara del m2 a la ciutat és per a un pis de 40m2 a 70.000 euros, que no arriba als 1.700 euros, però si el pis és més gran, el m2 va caient ostensiblement", assegura.

Esperant un 2012 encara complicat, el sector comença a moure fitxa per sobreviure. El lloguer ja és un focus important d'atenció. De fet, els ciutadans també es mouen en aquesta direcció.

"Ja observem una tendència clara al lloguer. Ens estem tornant més europeus en aquest sentit, necessitem més mobilitat, perquè no tenim la feina segura, i per tant, tenim menys lligams. La compra de pisos acabarà essent només per a inversors, com ja passa en molts països d'Europa i també als EUA", apunta Alícia Miravent.