30
de juny
del
2009
La mítica marca catalana de motos Ossa ha ressuscitat. Com ha avançat el setmanari “El Temps”, dos empresaris gironins, Joan Gurt i Jordi Cuxart, han comprat la patenti estan dissenyant una moto de trial que retornarà el trèvol de la casa a la competició i també al mercat de les motocicletes.
La primera moto que els dos empresaris fabricaran serà l’Ossa Mick Andrews, una rèplica exacta del model de dos temps i 250 centímetres cúbics que va guanyar els campionats d’Europa de trial del 1971 i del 1972: “Serà una rèplica exacta, amb les mateixes característiques tècniques i externes. No incorporarà la tecnologia més avançada sinó que serà una peça de col·lecció exclusiva que evocarà els temps de glòria d’Ossa”, explica Gurt.
Va ser al IV trial de Sant Llorenç del Munt, una prova organitzada pel Moto Club Terrassa, on aquest prototip va fer la seva aparició, conduïda per Andrews.
En la competició hi participaval’elit del trial mundial, amb figures comSammy Miller, Don Smith, Gordon Farley, Malcom Rathmell, i elscatalans Pere Pi i Ignacio Bultó, tots ells equipats amb les motocicletes més punteres de trial d’aquell temps (Bultaco i Montesa), a més de participants de Suècia, Bèlgica, França, Finlàndia i Irlanda. A aquest trial, segons les cròniques, van anar-hi unes deu mil persones.
S’ha de tenir en compte que era puntuable per al Campionat Europeu, ja que no havia mundial en aquelles dates.
El trial constava de zones difícils, espectaculars, pròpies de les circumstàncies, però en cap moment van arribar a presentar situacions perilloses i irresolubles. S’esperava una lluita aferrissada entre les grans figures Sammy Miller (Bultaco) i Don Smith (Montesa).
Tanmateix, va saltar la sorpresa, algú que semblava tenir el seu dia: Mick Andrews, pilotant una Ossa nou model, amb el seu estil impetuós i poc espectacular per l’absència de filigranes i que pràcticament no penalitzava a les zones.
La moto més lleugera del món
Abanda d’aquesta rèplica de l’Ossa per satisfer els aficionats al motor més melancòlics, el gran projecte dels nous propietaris és el desenvolupament d’una moto de trial que es comercialitzarà el 2011 i que, a més, està previst que faci el salt a la competició.
L’objectiu és “tenir la moto més lleugera del món”, que baixi dels 60 quilos o que, almenys, sigui més lleugera que la Gas Gas, també catalana, que pesa entre 62 i 63 quilos: “Només ho aconseguirem si desenvolupem la tecnologia més avançada del sector i sabem trobar el motor més adient”, explica Josep Serra, l’enginyer que dissenya els primers prototips de motors. Per això volen fer la moto de dos temps, tot i que tecnològicament sigui més difícil perquè saben que, si ho assoleixen, aconseguiran que sigui més lleugera.
Després d’aquests dos models de trial, la intenció dels nous propietaris d’Ossa és fabricar, entre el 2012 i el 2013, una moto de carrer de 75 centímetres cúbics.
El retorn de l’Ossa després de tres dècadesés una bona notícia per a la deprimida indústria catalana del motor. Ossa, Derbi, Bultaco, Sanglas i Montesa són algunes de les marques de moto catalanes que van convertir el territori en una mena de Japó a petita escala a mitjans del segle XX i que precisament van viure la decadència amb l’arribada de les motos nipones.
El gegant japonès Honda es va quedar Montesa, la italiana Piaggio va comprar Derbi; i Yamaha va engolir Sanglas. Gas Gas és dels pocs vestigis que queden del que va ser Catalunya en el sector.
No obstant això, ara la marca Bultaco podria seguir els passos d’Ossa. Ja ho va intentar, però el projecte va quedar arraconat amb l’absorció de Derbi (2001). I ara hi tornen: “Hi ha possibilitats de fer renéixer les motos Bultaco.
N’hem parlat a la família moltes vegades, i Derbi sap de sobres que ens interessaria. Passa que, tal com està la situació ara al sector de les motos, novament en crisi, no és possible aquest any, però potser el que ve sí”, explica a “El Temps” Joan Bultó, fill del fundador de la marca.
La primera moto que els dos empresaris fabricaran serà l’Ossa Mick Andrews, una rèplica exacta del model de dos temps i 250 centímetres cúbics que va guanyar els campionats d’Europa de trial del 1971 i del 1972: “Serà una rèplica exacta, amb les mateixes característiques tècniques i externes. No incorporarà la tecnologia més avançada sinó que serà una peça de col·lecció exclusiva que evocarà els temps de glòria d’Ossa”, explica Gurt.
Va ser al IV trial de Sant Llorenç del Munt, una prova organitzada pel Moto Club Terrassa, on aquest prototip va fer la seva aparició, conduïda per Andrews.
En la competició hi participaval’elit del trial mundial, amb figures comSammy Miller, Don Smith, Gordon Farley, Malcom Rathmell, i elscatalans Pere Pi i Ignacio Bultó, tots ells equipats amb les motocicletes més punteres de trial d’aquell temps (Bultaco i Montesa), a més de participants de Suècia, Bèlgica, França, Finlàndia i Irlanda. A aquest trial, segons les cròniques, van anar-hi unes deu mil persones.
S’ha de tenir en compte que era puntuable per al Campionat Europeu, ja que no havia mundial en aquelles dates.
El trial constava de zones difícils, espectaculars, pròpies de les circumstàncies, però en cap moment van arribar a presentar situacions perilloses i irresolubles. S’esperava una lluita aferrissada entre les grans figures Sammy Miller (Bultaco) i Don Smith (Montesa).
Tanmateix, va saltar la sorpresa, algú que semblava tenir el seu dia: Mick Andrews, pilotant una Ossa nou model, amb el seu estil impetuós i poc espectacular per l’absència de filigranes i que pràcticament no penalitzava a les zones.
La moto més lleugera del món
Abanda d’aquesta rèplica de l’Ossa per satisfer els aficionats al motor més melancòlics, el gran projecte dels nous propietaris és el desenvolupament d’una moto de trial que es comercialitzarà el 2011 i que, a més, està previst que faci el salt a la competició.
L’objectiu és “tenir la moto més lleugera del món”, que baixi dels 60 quilos o que, almenys, sigui més lleugera que la Gas Gas, també catalana, que pesa entre 62 i 63 quilos: “Només ho aconseguirem si desenvolupem la tecnologia més avançada del sector i sabem trobar el motor més adient”, explica Josep Serra, l’enginyer que dissenya els primers prototips de motors. Per això volen fer la moto de dos temps, tot i que tecnològicament sigui més difícil perquè saben que, si ho assoleixen, aconseguiran que sigui més lleugera.
Després d’aquests dos models de trial, la intenció dels nous propietaris d’Ossa és fabricar, entre el 2012 i el 2013, una moto de carrer de 75 centímetres cúbics.
El retorn de l’Ossa després de tres dècadesés una bona notícia per a la deprimida indústria catalana del motor. Ossa, Derbi, Bultaco, Sanglas i Montesa són algunes de les marques de moto catalanes que van convertir el territori en una mena de Japó a petita escala a mitjans del segle XX i que precisament van viure la decadència amb l’arribada de les motos nipones.
El gegant japonès Honda es va quedar Montesa, la italiana Piaggio va comprar Derbi; i Yamaha va engolir Sanglas. Gas Gas és dels pocs vestigis que queden del que va ser Catalunya en el sector.
No obstant això, ara la marca Bultaco podria seguir els passos d’Ossa. Ja ho va intentar, però el projecte va quedar arraconat amb l’absorció de Derbi (2001). I ara hi tornen: “Hi ha possibilitats de fer renéixer les motos Bultaco.
N’hem parlat a la família moltes vegades, i Derbi sap de sobres que ens interessaria. Passa que, tal com està la situació ara al sector de les motos, novament en crisi, no és possible aquest any, però potser el que ve sí”, explica a “El Temps” Joan Bultó, fill del fundador de la marca.