Un país ambientalment sostenible hauria de tendir a reduir, en la mesura del possible el transport privat per carretera aportant alternatives de transport col·lectiu eficaces i eficients. Com més tard ens adonem d'això més perturbacions ambientals (destrucció del territori, contaminació), socials (accidents de trànsit) i econòmiques patirem. Així doncs, com pot ser que estiguem sobreprotegint el sector de l'automòbil, destinant-hi recursos públics per mantenir els llocs de treball, en detriment d'altres sector igual o més necessitats (per exemple el tèxtil)? Això no esdevé un greuge comparatiu? Per altra banda no podem despullar un sant per vestir-ne un altra. Si s'adopten mesures per reduir les emissions a l'atmosfera i millorar la qualitat de vida dels habitants del país, com és que ara donguem facilitats per comprar vehicles contaminants. Aquesta és una contradicció que demostra, una vegada més, que les polítiques actuals dels països desenvolupats són incapaces d'aplicar conceptes de sostenibilitat a uns models econòmics estancats, conservadors i poc innovadors