Vota

Resultat:

0 vots

Carles Valls | Actualitzat el 16/12/2007 a les 10:12h

El secretari general de CiU, Artur Mas, afirma en una entrevista concedida al diari Avui, que "el dret a l'autodeterminació inclou la possibilitat de la independència. I s'ha de fer per consens, perquè si no, no val. La societat ha d'estar cohesionada."

Mas asenyala que una independència amb el suport del 51% dels catalans no seria vàlida "perquè no hi ha llei interna espanyola que ho avali", i afegeix que "exercir el dret a decidir pel 51% no és suficient. Perquè ens pot portar a una fractura social. ¿Si l'Estatut s'aprova per dos terços i la llei electoral també, el dret a decidir no val dos terços, també, com a mínim? És pur sentit comú."

El posicionament de Mas, que connecta amb la seva conferència del 20 de novembre -en què només admetia l'exercici del dret de decidir si hi havia uns consensos socials molt amplis- consagra, doncs, el principi que una minoria pugui bloquejar indefinidament les decisions de la majoria.

La "fractura social" que Mas diu voler evitar tard o d'hora esclataria igualment, ja que en un sistema democràtic l'exigència de majories qualificades és una barrera que estableix que el valor del vot d'uns val més que el dels altres.

En realitat, reclamar consensos amplis i majories de dos terços per exercir un dret que ni tan sols reconeix la legislació espanyola pot ser una altra forma -més novedosa, això sí- de l'esport de marejar la perdiu. Una perdiu que, pobreta, després de tants anys de donar voltes ja no deu ni saber on és.

Del.icio.us Twitter Facebook

Siguen engañándonos

Lo que el Sr. Mas esta afirmando es pura y llanamente que no quiere la independencia. Una lástima y una vez más esta engañandonos como a chinos. ¿Es esto la casa gran del catalanisme?Y ahora a quien tengo que votar?A los descerebrados de ERC?A los que nos engañan permanentemente como CIU?A los que se dicen catalanistas y son tan españolistas como Zapataro?A los que se dicen ecologistas como ICV?A los sirverguenzas del PP sin olvidarme de los otros que no prefiero nombrar?.Que panorama¡¡Esta vez me quedaré en casa.

d'acord

D'acord. Doncs per a seguir formant part d'Espanya també demanem una majoria de 2 terços. Si no fos aixi, doncs una segona volta amb majoria simple. Aquest mas ens pren per tontos.

Jubilacions

Sempre és bo debatre sobre les pensions. Fa 25 anys que escolto el debat. He escoltat coses com fer cotitzar les màquines i els robots. Ara bé, ningú discutia si prejubilar als 52 anys, amb el truc del subsidi per majors d'aquesta edat, en feines que la seva duresa no ho justificava, per exemple els bancs. A més, ningú es preocupa de l'abús de la incapacitat temporal, veritable cau de frau. Parlem-ne, i fem-ho bé.

El «peatge» que proposa Telefónica

El president de la companyia, César Alierta, va parlar de la possibilitat que les operadores cobréssin als cercadors per utilitzar les seves xarxes com a «canal de negoci».

"Al començament, jeia el Senyor en el no-res. I, en veure que el no-res no era gens útil, es posà a crear. Creà el camp econòmic real i les nacions. Les nacions,emperò, eren informes i buides.
Digué,doncs, el Senyor:"Sigues, Adam Smith!" I es féu la riquesa de les nacions. I veié el senyor que la riquesa era útil."

m.Teci Fares. La Bíblia de l'economista.

                                                      
Història de la Corrupció. 
 Carlos Alberto Brioschi
 Traducció d'Anna Casassas
Edicions La Campana, 2009
PVP 18,00€, 264 pàgs.
ISBN 978-84-96735-39-2

Rabiosa actualitat. Edicions La Campana té gust a triar. Isabel Martí, editora audaç i amb ull pels bons llibres ens torna a regalar un llibre de "rabiosa actualitat", com l'ha qualificat l'àcrata Francesc Sany.
"Història de la corrupció" és un títol fred però ple de debilitats humanes i divines.
Carlos Alberto Brioschi examina les «proeses corruptives» d'emperadors, governants, polítics, funcionaris públics, estafadors financers, i també de gent menys important. Analitza l'estranya passivitat social, que normailitza els suborns i els abusos .Aquesta història potser és breu, però brutalment interessant i intensa. I Brioschi la narra d'una manera precisa i brillant. Una frase marca el camí: «Tenia la consciència neta. No l'havia fet servir mai.» Aquest sarcasme d'Stanislaw J. Leg és la millor entrada a un llibre que, segons la crítica, és indispensable llegir per descobrir la dimensió universal de la corrupció. Des de Babilònia fins als cracs financers d'avui. (ND/Q.S.)