Pau Garcia-Milà

Pau Garcia-Milà i Pujol és un model de jove emprenedor que, a través de la seva empresa eyeOS, ha creat un programari informàtic que ja s'ha implantat en nombrosos països d'arreu del món. Als seus 24 anys ha guanyat diferents guardons, com el Premi Nacional de Comunicació de la Generalitat de Catalunya en la categioria d'Internet.

Quins projectes immediats teniu damunt la taula de la vostra empresa? O ja hem de dir damunt del “núvol”?
Treballem per avançar en aquest món del cloud computing. Ara que el món ja el comença a entendre i acceptar i que es veu que el que vam començar amb eyeOS ja no és una idea esbojarrada, és el moment de madurar-la i fer-la avançar amb la tecnologia. En aquest mercat no hi pot haver cap dia de descans!

Et sents pressionat pels mitjans audiovisuals en els darrers temps?
No. La veritat és que els mitjans s’han interessat molt per la història d’eyeOS i en el fons això és el millor que ens podia passar. Hem pogut, essent una empresa petita, fer-nos conèixer i guanyar notorietat, cosa que d’una altra manera seria impossible.

No et preocupa que se t’emportin més enllà de la teva professió i acabis convertit en un telepredicador?
És un punt que vigilo, i fins ara no he deixat de parlar únicament del que sé. No és qüestió de ser telepredicador o no, sinó de perdre l’essència i el nord del món en el qual estàs treballant.

Per què creus que la teva popularitat ha anat més enllà dels cercles tecnològics i empresarials?
La veritat és que no ho sé. El que hem fet ha estat explicar com vam crear eyeOS i l’hem feta créixer en un context no gaire favorable. Potser és aquest punt de proximitat i realisme que li donem el que fa que molts joves se sentin identificats pel missatge. No és un tema que busqui, més aviat el trobes.

D’ençà que vas rebre el Premi Nacional de la Generalitat l’octubre de 2009 ha canviat molt la teva personalitat? Ets massa o poc inaccessible?
La personalitat és la mateixa i no sóc ni més ni menys accessible. El fet no ha estat el premi de la Generalitat o una altra cosa, sinó una trajectòria que fa que cada cop eyeOS sigui més gran i l’agenda estigui igual de plena que els darrers cinc anys, però que hi hagi més peticions. Treballar treballem igual que sempre, passa que ara hem de dir que no a algunes propostes, principalment per qüestió de temps.

Quina música t’agrada?
M’agraden molts grups. Qualsevol en català em va bé, Obrint Pas, Manel, d’altres més clàssics com Sopa de Cabra… Si he de triar un autor em quedaria amb Rafa Pons, que a part d'agradar-me el que canta és un gran amic.

Hi ha algun festival que no et deixis perdre de cap de les les maneres?
Quedarà lluny del que em preguntes, em sembla, però intento no deixar de visitar Campus Party, una trobada de gent apassionada per la informàtica que combina les xerrades formatives amb conferències de gran nivell amb la trobada de gent que va amb el seu ordinador a compartir coneixement. De fet ja hi he anat unes quantes vegades, com a participant i com a ponent.

El cloud serà una altra moda efímera?
La vida que porta el cloud fa que digui que no. És veritat que per al gran públic sembla que s’hagi inventat avui, però ja fa anys que s’aplica a la vida quotidiana de la gent i crec que encara queden moltes parcel·les i espais on es pot avançar i fer més fàcils coses que ara creiem inamovibles. Pujar les fotos directament de la cámera digital al núvol, i oblidar-nos de la tarja SD seria un exemple que se m’acut.

Facebook i Twitter són “la fi de la història” a Internet? No hi haurà vida més enllà? Quin tipus de vida?
Hi haurà vida però no et puc dir quina. Facebook començarà i acabarà igual que Yahoo, per exemple, que va tenir la seva època i està canviant. El que passa és que si sabés quin és el futur d’aquestes plataformes que comentes estaria desenvolupant-ho!

La gent jove publica massa material de forma inconscient a Facebook sense mesurar les conseqüències que pot tenir en el seu futur? Quina hauria de ser la norma de conducta adient a Facebook?
La nostra societat té dos conceptes mal entesos o poc entesos i que són privacitat i confidencialitat. El cloud té un avantatge molt important, que és la possibilitat de poder accedir des de qualsevol dispositiu als teus arxius, però d'altra banda no ens parem a pensar on posem aquests arxius. El que han de fer els joves és pensar si el que posen a Facebook els és igual veure-ho a un anunci, per exemple, que són els drets que dónes a Facebook quan ho penges. Cal educar en aquest sentit des de casa i les escoles.

Com injectar optimisme en la gent, especialment els joves, en aquesta època tan
difícil que estem passant?
És difícil, ja que hi ha moltes famílies que ho estan passant malament a casa i que de ben segur els costa tirar endavant. El meu missatge, la idea que vull transmetre, és que no deixin de lluitar i tirar endavant. M’agrada dir que està tot per fer i que mai seràs tant jove com avui per fer una cosa nova. Al final hi ha moltes coses i mons a explorar i els temps com els que corren són potser el moment més adequat per intentar-les.

Algú té la solució per trencar la tendència de l’atur juvenil que ja supera el 45% a l'Estat espanyol?
Nosaltres mateixos. La solució l’hem de buscar al marge dels polítics. Ens hem de moure i fer coses. D’exemples, no en falten. Joves han creat empreses grans com en Marc Bonavia amb SitMobile, o n’han fet evolucionar d’altres com en Xavier Berneda i Munich, o d’altres n’han creat reinventant l’entorn com en Marc Gabarró amb l’empresa de cítrics Kubkis, per posar exemples diferents. La qüestió, i sé que és difícil, és moure’s.

Et planteges abandonar Catalunya i residir en un altre país a curt o mitjà termini per tirar endavant els teus projectes?
És una pregunta recurrent i no en sé la resposta. Ara, avui, no m’ho plantejo, però les coses canvien molt de pressa i qui sap què passarà en uns mesos.

Molts et consideren com un “nen prodigi”. T’enfades?
No m’enfado però ho considero injust. eyeOS no s’ha fet sol, hi ha hagut i hi ha un equip de gent que lluita per tirar-ho endavant deixant-s’hi la pell. Molts cops se centren en mi i s’obliden de l’equip que hi ha darrera. Les empreses són com orquestres on sense instruments no sona res.