| Actualitzat el 13/09/2010 a les 17:00h

«Carod-Rovira ha contribuido de una manera muy importante a transmitir (...) que el hecho de ser nacionalista catalán significaba tener mentalidad totalitaria»

Pío Moa: “España, después de terminada la reconquista, fue el país internamente más estable y menos belicoso de Europa durante casi tres siglos. Hubo algunos problemas, como la guerra de Cataluña y cosas así”

Si ho fa l'honorable Montilla, nosaltres no serem menys. Em refereixo a això de sortir d'excursió després de l'Onze de Setembre per a veure com ho celebren a d'altres llocs. Tot i que no hem entès mai perquè, posats a sortir a l'estranger, no tria un indret on la gent sigui neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç. Però en fi, si cal anar a visitar Madrid, nosaltres també ens arremanguem i ens hi atansem per a portar-vos el batec d'alguns "catalans universals" que un dia van abandonar aquesta nostra pobra, bruta, trista, dissortada pàtria i van posar rumb a la cort (sí, sí, cort amb minúscules. No m'he equivocat).

A Intereconomía, hi ha un programa anomenat "Dando Caña" que pretén jugar amb la doble utilitat de la canya: la de fuetejar i la canya de cervesa (es veu que és un "xist"). Té format de tertúlia i, per a commemorar l'11S, va aplegar dos grans catalans d'origen: Ramon Pi i Josep Maria Francàs. L'espai és dirigit i conduit per un altre "emigrant" català de talla (4XL com a mínim) Javier Algarra.

Se'ns escapa el perquè, però el cas és que la "canya" se la va endur, gairebé en exclusiva, ERC. Sobretot perquè l'admirat senyor Algarra, treia i retreia el tema sense descans. Va ser ell qui va obrir la llauna dels cucs tot afirmant que: "La Esquerra Republicana de hoy és -me perdonáis la expresión- muy payasa". Ramon Pi -a bodes em convides- es va afegir a la festa dient coses com la que heu llegit al titular. Algarra, animat, va concretar els seus "goigs" esquerrans tot dedicant unes quantes estrofes a Carod: "Un hombre que ha demostrado una intransigencia absoluta, que ha perdido los papeles cuando alguien, en un programa de tTV le llama José Luis..." Més enllà d'això, em sembla folclòricament destacable la descripció que fa Pi d'una Catalunya que (segons confessa) fa temps que no visita. És al tall 4.

En un altre ordre de coses, Venim escoltant des del 1977 que cal fer pedagogia per a donar a conèixer a la ciutadania l'història real de Catalunya. No entrarem ara en valoracions de la feina feta però sí que constatarem que, a l'altra banda de la trinxera, no tan sols continúen divulgant les "rondalles" de Ricardo de la Cierva i assimilats, sinó que han inventat contes encara més macabres i els difonen amb ardidesa. Pio Moa deia aquest cap de setmana que "España, después de terminada la reconquista, fue el país internamente más estable y menos belicoso de Europa durante casi tres siglos. Hubo algunos problemas, como la guerra de Cataluña y cosas así".

De propina dues reflexions d'aquest expulsat dels grapo sobre la "Conquista de América" Són extraordinàries, de veritat. I un enllaç a La Gaceta on Jaime Ignacio del Burgo us explicarà tota la veritat sobre Rafael Casanova (http://www.intereconomia.com/noticias-gaceta/deporte/diada-homenaje-espanol)

COMENTARIS

+0
-0
¿PORQUÉ LA INDEPENDENCIA?
Anònim, 14/09/2010 a les 16:33
¿PORQUÉ NECESITAMOS SER INDEPENDIENTES?
MIRAD ESTE VIDEO ESCLARECEDOR.

Aquí esta la clara explicación en video del “Círculo Catalán de Negocios” Empresarios por un Estado Propio.

Que nadie se lo pierda. Nos interesa a TODOS los que vivimos en Cataluña, TAMBIEN a los que nos sintamos españoles, (de los nacionalismos no se come).

REFLEXIONEMOS y seamos pragmáticos.


http://www.zeniting.com/player.php?id=228&textoBusqueda=empresaris&app=1



http://www.zeniting.com/player.php?id=229&textoBusqueda=empresaris&app=1



http://www.zeniting.com/player.php?id=230&textoBusqueda=empresaris&app=1


+0
-0
Jürgen
AliBay, 14/09/2010 a les 12:04
I t'has deixat les guerres contra Turquia, Anglaterra, regnes africans diversos, exterminis americans,...
+0
-0
Ortografía en España del idioma español/peligro del idioma español en España
Félix López Alarte, 14/09/2010 a les 10:58
A Yon Baine o Vaine:
Yo creo que puede haber errores pero que se cometa un error de un catalán en idioma español se puede tolerar más que uno doble de los españoles del español.
EN VEO MARCA UN TITULAR QUE LLENABA LA PANTALLA:
"INVATIVILIDAD".
Creo que fue el viernes pasado de lo cual me quedé pasamado.
Creo que valdría la pena que cuidaran más su idioma, tanto escrito como hablado. Ni tan siquiera se les entiende.
+0
-0
¡Glubs!
John Wayne conta los indios, 14/09/2010 a les 02:28
¡¡«Significava»!! ¡¡Ha escrito en su titular: «significava»!!

Venga, señores de ND, pongan inmediatamente en su ridiculizadora sección "El castellano está en peligro" esta perla de Montserrat Lluís.
+0
-0
Pio,pio...
Jürgen, 14/09/2010 a les 00:18
Pío Moa: “España, después de terminada la reconquista, fue el país internamente más estable y menos belicoso de Europa durante casi tres siglos. Hubo algunos problemas, como la guerra de Cataluña y cosas así”

L\\\'antic terrorista dels GRAPO ara reconvertit a l\\\'escuadrisme feixista,afirma la pau de la que gaudí la Península durant 3 segles,si obvien la guerra dels Comuneros,Geemanies,expulsió dels jueues i moriscos,la Guerra dels Segadors,la Guerra del Francès,les guerres de religió amb exterminis sistemàtics comesos pels terços de Flandes,l\\\'intent d\\\'invasió d\\\'anglaterra...si,si un gran periode de pau,amb el colofò de la guerra de successió on la castilla imperial ensenya el seu veritable rostre:el genocidi dels regnes peninsulars,amb l\\\'instauració d\\\'una dinastia corrupta i el monopoli de l\\\'aristocràcia paràsita castellana.Pio,pio....ni només poguessis dir la veritat no sabries dir ni pio.A CAGAR INUTIL!!!

+0
-0
LA TÀCTICA dels col.laboracionistes-espanyolistes
Anònim, 13/09/2010 a les 22:23
QUE NO ENS MANIPULIN.

1.-Principi de simplificació i de l'enemic únic. Adoptar una única idea, un únic símbol. Individualitzar a l'adversari en un únic enemic.
2.-Principi del mètode de contagi. Reunir diversos adversaris en una sola categoria o individu. Els adversaris han de constituir-se en suma individualitzada.
3.-Principi de la transferència. Carregar sobre l'adversari els propis errors o defectes, responent l'atac amb l'atac. «Si no pots negar les males notícies, inventa-te'n unes altres que les distreguin».
4.-PRINCIPI DE LA EXGERACIÓ I DESFIGURACIÓ. CONVERTIR QUALSEVOL ANÈCTOTA, PER PETITA QUE SIGUI,EN AMENAÇA GREU.
5.-Principi de la vulgarització. Tota propaganda ha de ser popular, adaptant el seu nivell a la intel•ligència dels individus als quals va dirigida. Com més gran sigui la massa a convèncer, més petit ha de ser l'esforç mental a realitzar. La capacitat receptiva de les masses és limitada i la seva comprensió escassa; a més, tenen gran facilitat per oblidar.
6.-Principi d'orquestració. La propaganda ha de limitar-se a un nombre petit d'idees i repetir-les incansablement, presentar-les una vegada i una altra des de diferents perspectives, però sempre convergint sobre el mateix concepte. Sense fissures ni dubtes. D'aquí ve també la famosa frase: «Si una mentida es repeteix moltes vegades, acaba per convertir-se en veritat».
7.-Principi de renovació. Cal emetre constantment informacions i arguments nous a un ritme tal que, quan l'adversari respongui, el públic estigui ja interessat en una altra cosa. Les respostes de l'adversari mai han de poder contrarestar el nivell creixent d'acusacions.
8.-Principi de la versemblança. Construir arguments a partir de fonts diverses, a través dels anomenats globus sondes o d'informacions fragmentàries.
9.-Principi de la silenciació. Fer callar les qüestions sobre les quals no es tenen arguments i dissimular les notícies que afavoreixen l'adversari, també contra programant amb l'ajut dels mitjans de comunicació afins.de la transfusió. Per regla general, la propaganda opera sempre a partir d'un substrat preexistent, ja sigui una mitologia nacional o un complex d'odis i prejudicis tradicionals. Es tracta de difondre arguments que puguin arrelar en actituds primitives.
11.-Principi de la unanimitat. Arribar a convèncer a molta gent que pensa «com tothom», creant una falsa impressió d'unanimitat.

VISCA LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA
+0
-0
Qui és Pio Moa
Salvador Ferrer-Bonsoms, 13/09/2010 a les 21:34
El bloc del suposat "historiador" Pio Moa té dues característiques diferencials: 1) abunden els posts -començant pels del mateix titular- plens d'insults, desqualificacions i paraulotes, i 2) els posts que discrepen amb les idees -si es poden anomenar així- del titular són sistemàticament eliminats i els seus autors banejats. Tenim, doncs, intolerància amb les idees i absoluta tolerància amb la barroeria i les males maneres. És clar que Moa és qualsevol cosa menys un historiador. En realitat és un pamfletista de molt baixa estofa, que ni tan sols sap insultar amb una mica de gràcia -com sí que en sap el seu col.lega Losantos-.
+0
-0
ortografia
Anònim, 13/09/2010 a les 21:02
"Significava" va amb "b"....

FEU EL VOSTRE COMENTARI



Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Àudio

Més articles a Good Morning Madrid


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: