La “Defensora del Pueblo” (en funcions) va anar al programa de César Vidal, a Esradio, per a una entrevista - tertúlia - ensabonada on, sobre el paper, havia de divulgar la institució que representa i, a la pràctica, es va limitar a parlar de la política lingüística de la Generalitat.

Tot i que tertulians i moderador (quina paradoxa que a l’extremista visceral de’n César Vidal li haguem de dir “moderador”) van fer gala de la seva més pregona vehemència anti-catalana, “doña” Maria Luisa els va eclipsar per complet. Quin recital, noi! Com a prova i penyora us en deixo aquests 10 arxius de so, alguns dels quals contenen més d’un tall, on la sentireu fent una  exhibició de pseudodiplomàcia de ferro on es desfà en elogis (tronats) cap a Catalunya i, fins i tot, arriba a “perdonar-li la vida” al conseller Huguet per les declaracions que va fer i a Rafael Ribó per les competències que es pensa que hauria de tenir i no tindrà.

De passatges impagables n’hi ha per donar i per vendre, de manera que, més enllà dels continguts, ja queda al gust personal de l’oïdor. A mi em roba el cor quan es posa arrogant i perdonavides. Com quan diu: “Yo disculpo al Gobierno de Cataluña por una sencilla razón: Estamos en época preelectoral, están con las heridas abiertas porque ha habido una sentencia del TC que no ha sido de su agrado i en consecuencia, yo creo que piensan pués venga, leña al mono que es de goma” O quan clama: “Yo he recurrido  dos epígrafes de un artículo, del artículo 9 de la Ley de Acogida de Inmigrantes. ¡Dos epígrafes de un artículo! Y parece que una haya hecho aquí una barbaridad.

Hi ha moments que, francament, posen els pèls de punta per tan com recorden aquell discurs franquista d’elogi del “pueblo catalán”  com aquest: “Yo soy catalana y española. Quiero a Cataluña y quiero a España y no me parece que se tenga que disociar. Me parece una conjunción maravillosa y preciosa” per acabar apel·lant al “seny catalán” Tampoc té desperdici quan reprodueix una conversa amb Rafael Ribó.