S'han acabat les pedrades contra la teulada catalana. Ara venen els obusos. Setembre significa la reincorporació dels grans imams del pensament tronat als seus altaveus mediàtics, Esradio al capdavant. César Vidal celebrava, a la seva manera, aquesta rentrée tot fent una mena de resum del que, segons els seu parer, ha estat l'estiu.

I què és un resum per a misser Vidal? Doncs una mena de linxament verbal confegit amb un munt d'estirabots trenats amb aquell llenguatge opulent, barroc i d'una vacuïtat inusitada, amb què "don César" ho embolica tot.

Pel que fa al fons, cap novetat. Els culpables de tot continuem essent els catalans i per a nosaltres han estat els obusos més castissos. El primer, referit a l'economia: "El verano comenzó con un stress test que dejó de manifiesto que la mayoría de las entidades crediticias europeas en quiebra se encuentran en España y, dentro de España, en Cataluña". L'orgia artillera ha continuat ficant totes les autonomies en un sac (per allò que no sigui dit) i descarregant més xifres apocalíptiques.

Però l'economia no és més que un detallet insignificant en el conjunt de plagues que pateix l'ultratjada Espanya: "España padece por culpa del gobierno socialista de Rodríguez Zapatero y de sus aliados de izquierdas y nacionalistas, un debilitamiento bochornoso de su situación internacional, una profunda crisis institucional y una innegable quiebra económica que sólo puede agravarse si no se toman las medidas adecuadas a las que se oponen férreamente, entre otros, los lobbys nacionalistas y sindicales".
En el moment de màxima inspiració, l'imam Vidal ha deixat anar una andanada espectacular: "El nacionalismo catalán se aferró a su mensaje chulesco, hasta el punto de enviar amenazas de muerte a Albert Rivera, dirigente de Ciudadanos". Magnífic, no?

Per al final us deixo uns retalls amb els moments més sonats de la salutació de don César que inclou una referència al "segundo año triunfal".