Qui deia que la suplent de "La Tarde con Cristina" (de la COPE) feia un programa excessivament frívol. Sofía Gonzalo es va llençar, en la darrera edició, a un debat de la més alta volada. Ni més ni menys que sobre els símbols de la identitat espanyola. Qui riu, ara?

Per a escometre "tan grande fazaña", "Sofi" es va acompanyar de dos autèntics monstres (en el sentit literal del terme) José Antonio Ramos i Jaime Noguera; aquest darrer, per via telefònica, des d'Eivissa, on es troba "sufriendo" segons les seves paraules (???). La nena Gonzalo va aprofitar per remarcar que Eivissa és "también muy español: ¡un símbolo!" cosa que l'ínclit Noguera va rubricar: "Vamos a ver, ¿Cómo no va a ser español? ¡Tremendamente español!"

Ara que ja havien fet la preceptiva pixadeta per marcar territori, tots tres genis es van llançar de cap al moll de l'os de la qüestió. Quin és el veritable símbol identitari d'España "y sus gentes". Cap d'ells no va dubtar: "el toro... ¡pero es que sin la menor duda!" Arribats a aquest consens tan fulminant, va sorgir, de manera espontània i emotiva una mena d'homenatge a la tauromàquia que van adornar amb una trucada d'una oidora colombiana -però fincada a Saragossa- que també estava d'acord i, a més, ho raonava:  "¿Por qué? Porque en mi país somos muy taurinos" Per fi sentim un argument dels pro-taurins! Els toros són un símbol espanyol que no es pot prohibir perquè a Colombia són "muy taurinos" Haver-ho dit! A banda d'això, a l'arxiu número 3 hi sentireu tota mena d'arguments, de pès.

Però, esclar, una autèntica investigació científica no es podia acabar així, de manera que Sofía Gonzalo va aprofitar per a debatre sobre la trucada d'un oïdor madrileny que va introduir un nou ítem a la simbologia identitària hispana: "la tortilla de patatas". A partir d'aquí van sorgir d'altres alternatives: la guitarra, las tapas, la "bata'cola" o... "los churros". Però no qualsevol xurro, xurros "como se hacen en Madrid". José Antonio Ramos ho deixa clar: en assumptes de xurros "mariconadas las mínimas".

I encara van sortir moltes altres alternatives: la "siesta", les castanyetes, el sol. Tot s'hi valia? No! Els "sanfermines", segons Jaime Noguera, no valen perquè "No representa a España. Es algo que ocurre en España y me parece maravilloso pero no..." On va a parar, havent-hi autèntics xurros espanyols "que se quiten los navarros".