Juan M. de Prada: “A la Roja se la llamó, toda la vida de Dios, la furia española pero eso de la furia debía sonar muy franquista en una España en la que ya ni siquiera los toros salen furiosos del chiquero”

Mai no deixa de sorprendre'm l'actitud d'aquests senyors de la ràdio-borroka. Aquests dies no paren de repetir una mena de mantra que es podria sintetitzar com: "No conseguiran distraernos con el fútbol. Seguiremos atentos a la política". Ho diuen i ho repeteixen tots, a tota hora i a totes les ràdios.

En canvi, tots, a tota hora i a totes les ràdios, no deixen ni deixarien de parlar de "la roja" ni que els ho prescrivís el doctor Martínez Bordiu en persona. Potser és perquè (per contra del que asseguren alguns timadors professionals) no es pot despolititzar el futbol. En tot cas, aquest argument -com deixen patent ara els de la Brunete mediàtica- només és una vulgar fal·làcia que s'empra per a vendre fum (espanyolíssim) als incauts.

Juan Manuel de Prada, col·laborador habitual de la COPE, el pensament del qual indueix a pensar que va ser concebut un 18 de juliol al bell mig del Valle de los Caídos, ha destil·lat un compendi d'idees interessantíssimes sobre "la roja", a la que ha anomenat "la roja sucedánea" perquè, segons ell deixa entendre "no le ponen ganas" i perquè "A Roja se la llamó, toda la vida de Dios". De Prada acaba assenyalant el màxim culpable: Puyol!: "A Puyol, el futbolista de la roja sucedánea, le preguntaban el otro dia si prohibiría las corridas de toros, a lo que él, ufano, respondía: Sí, las prohibiría"

Com que Puyol, a la mateixa entrevista, va dir que li agradaria anar a Sudàfrica de safari, de Prada li diu: "la ventaja de ganar mucho dinero es que te lo puedes gastar en un safari, matando leones desde un jeep pero para ponerse delante de un toro hacen falta muchas ganas"

En un línia similar, Losantos deia a Esradio: "Yo me niego a llamarle roja porque si es roja voy con Chile". No us perdeu tampoc les interessantíssimes estadístiques que Arancha Rodríguez ha revelat a Onda Cero.