Els habitatges que bancs i caixes es volen treure del damunt (en alguns casos, amb rebaixes rècord) i la demanda de segones residències a la Costa Brava per part d'estrangers han fet apujar les vendes d'immobles a les comarques gironines. Durant el primer trimestre del 2012, a la demarcació s'han signat 1.612 operacions de compravenda (la majoria, habitatges de segona mà). L'any passat, van ser-ne 1.357. Els promotors i els API, que han rebut de ple els efectes de les liquidacions immobiliàries, asseguren que el mercat està del tot distorsionat i que la situació genera "expectatives irreals" que no es podran mantenir en un futur. Saber quan es normalitzarà la situació és, ara com ara, una incògnita.

Durant el primer trimestre d'any, les vendes d'habitatges a les comarques gironines s'han incrementat un 18%. En concret, entre principis de gener i finals de març del 2012, s'han formalitzat 1.612 operacions de compravenda arreu de la demarcació. El mateix període de l'any passat, se n'havien fet 1.357.

Si es desgranen aquestes dades per tipologies, la segona mà passa clarament per davant de l'obra nova. I és que, de totes les vendes fetes aquest 2012, només 380 habitatges són de nova construcció. Els 1.232 restants, són pisos i cases que ja havien tingut altres propietaris.

Per als promotors i els agents de la propietat immobiliària (API), aquesta estadística no deixa lloc per al dubte. I és que, com asseguren, aquest increment de vendes, en cap cas, vol dir que ells venguin, sinó que és conseqüència directa de l'entrada forçada de bancs i caixes al sector immobiliari.

"Lògicament, les entitats no tenen més remei que vendre al preu que sigui, que no té res a veure amb el cost real de construcció", assegura el secretari del Gremi de Promotors, Josep Donés. Les execucions hipotecàries, l'enorme estoc d'invenuts que acumulen bancs i caixes, i la necessitat de les entitats de treure's del damunt totes aquestes promocions són, doncs, la causa directa d'aquest augment de vendes.

El sector, que ha rebut de ple els efectes d'aquesta situació, admet que el mercat està del tot distorsionat. I és que -com assegura Donés- es poden donar situacions de veïns d'escala que han pagat un preu substancialment diferent (abans de la crisi i ara) per viure en un habitatge de característiques similars.

El secretari del gremi indica que les liquidacions bancàries estan generant "unes expectatives irreals" que no es podran mantenir en un futur. "Les rebaixes de preu rècord són fruit d'una situació excepcional i irrepetible, i no corresponen als costos reals: per tant, quan s'hagin d'aixecar habitatges nous, per molt que s'ajustin els preus, seran més cars", ha indicat Josep Donés.

Promotors i API també asseguren que arribarà un moment en què el mercat s'equilibrarà. Perquè això passi, però, caldrà que es venguin -o bé es lloguin- aquests estocs de pisos buits. Donés assegura que a la demarcació, hi ha llocs com Girona on això ja està començant a passar. De totes maneres, saber quan tot el mercat immobiliari gironí s'estabilitzarà, és una incògnita.

Per la seva banda, el president del Col·legi d'API a Girona, Ramon Corominas, també explica que les liquidacions bancàries, de retruc, tenen un clar efecte en el mercat immobiliari d'ocasió. "Si un particular vol vendre ara un pis de segona mà, cal que sigui una veritable ganga", explica. I hi afegeix: "Primer, perquè no és obra nova i, segon, per les dificultats de finançament que tindran els compradors".

De fet, segons posa de relleu el 24è estudi de preus de mercat que elaboren periòdicament API i promotors, les promocions immobiliàries que fan els bancs, en alguns municipis, han fet ensorrar els preus de l'habitatge de segona mà en els darrers sis mesos. Aquest és, per exemple, el cas d'algunes zones de Salt (on han caigut fins a un 40,6%), d'Olot (amb baixades del 30%) o Banyoles (en aquest cas, d'un 28%).

Segones residències

A més de les necessitats de bancs i caixes per treure's del damunt els pisos hi ha, però, un segon factor que explica la lleu remuntada del 18% en les vendes d'habitatges a la demarcació (que, tot i això, es mantenen en mínims). Es tracta de la demanda de segones residències a la Costa Brava. Sobretot, per part d'estrangers.

"Bàsicament, es tracta de francesos", explica Ramon Corominas. "A més, s'ha de tenir en compte que no és el mateix comprar a Tossa de Mar o a Sant Feliu de Guíxols que en altres llocs de l'Estat", hi afegeix Josep Donés.

Aquesta tendència també es tradueix en les dades que recull l'estudi. I és que, de totes les grans poblacions gironines, durant el darrer mig any, els pisos d'obra nova i segona mà només s'han incrementat a llocs com Sant Feliu de Guíxols (amb augments de fins al 39,2%) i Roses (2,1%).