Santi Vila és alcalde de Figueres i des d'aquesta setmana nou cap de llista de CiU per Girona a les eleccions al Parlament que se celebraran previsiblement aquesta tardor. En una entrevista a l'ACN, Vila assegura que el PP podria seria un 'excel·lent soci' per CiU, com ho poden ser altres formacions, si no fos pel recurs contra l'Estatut davant del Tribunal Constitucional (TC), un escull que creu que fa 'molt difícil' que hi pogués haver una entesa entre la federació nacionalista i els populars. L'alcalde de la capital de l'Alt Empordà es defineix com 'dels que encara pensa que una Espanya plurinacional és possible', tot i que creu que una sentència del TC adversa el podria deixar 'sense arguments'.

Ara que ha estat anunciat cap de llista, com pensa afrontar la campanya electoral?

Des de l'absoluta proximitat. Crec que el que hem d'aconseguir és parlar i escoltar molta gent, fer una diagnosi correcta dels problemes que hi ha a la demarcació de Girona, i proposar des de la humilitat i la discreció -perquè la gent està cansada de polítics molt estridents- respostes i solucions a tots els problemes de Girona.

Vol comptar a la llista amb Casadesús, el fins ara cap de llista? I amb Crespo?

En aquests moments només estem en condicions de fixar el cap de cartell. Però el que és segur és que la presència de les persones que en aquests moments són més valuoses a la demarcació amb molta probabilitat està més que garantida.

Hi ha hagut algun conflicte amb Casadesús a l'hora de decidir la candidatura?

Cap ni un. Lluny de conflicte, el que hi ha hagut és mestratge i complicitat. Com he explicat en altres ocasions, l'Eudald és la persona que va apostar fort perquè jo fos candidat a l'alcaldia de Figueres, perquè jo fos un dels diputats de referència de CiU a la demarcació de Girona i l'Eudald és qui em va confirmar que volia que fos jo qui anés a davant. Per tant, imagina't quin nivell de complicitat personal tenim.

Seguirà sent alcaldable per Figueres?

Això espero. Com saps, a les vides dels partits cada agrupació ho ha d'acabar decidint, però la meva il·lusió és ser molts anys alcalde de la ciutat de Figueres.

Amb els nous caps de llista, CiU ha impulsat un procés de renovació?

El que intentem especialment a CiU, i segurament a altres formacions també, és donar resposta a aquesta inquietud ciutadana que ve marcada per un gran descrèdit a tot el que sona a política. Això no ens ho podem permetre. Per tant, l'estratègia passa per apostar per persones que en principi puguem estar alliberats d'unes determinades inèrcies, que segurament el que feien era fer-nos sentir molt lluny de la vida i els ciutadans. Per tant, crec que s'ha d'interpretar en aquesta clau, en bona mesura, que posin a davant de la candidatura per Girona a un alcalde, i a un alcalde jove.

S'ho pren com una aposta personal cap a vostè o com una dinàmica de partit, apostar per gent jove?

Segurament les dues coses. Sincerament penso que no haig de dubtar que el partit em té una gran confiança, que veu que les coses es fan raonablement bé i el meu nivell de compromís és molt gran. Per tant, que l'actitud personal és l'adequada. Però això també s'inscriu dins aquesta reflexió general d'enviar el missatge que a CiU volem que se'ns associï amb gent jove, que vol arribar al Govern de Catalunya per primera vegada. I no tornar-hi, com diuen. Perquè quan CiU estava al Govern, aquest alcalde de Figueres anava en pantalons curts. Per tant, les coses han canviat molt i jo crec que és necessari d'enviar el missatge que som un equip de persones noves que volem accedir a governar la Generalitat i, alhora, som alcaldes, fet que s'associa als conceptes de proximitat i honestedat i, en general, continuem essent persones ben vistes pels ciutadans.

A l'hora de compaginar ser cap de llista amb l'alcaldia, això comportarà haver de modificar atribucions a l'Ajuntament?

No, en principi no. Jo ja combinava la meva activitat com a diputat i com alcalde, i ara el que farem senzillament és redefinir les feines dins del grup parlamentari més que no pas dins de l'Ajuntament. Perquè les funcions que feia l'Eudald, en la mesura que era ell el cap de cartell, ara les faré jo. Les funcions que feia jo com a diputat les faran altres persones. Per tant, és més una redefinició dels papers dins de la candidatura al Parlament que no respecte l'Ajuntament.

Que el cap de llista sigui empordanès, voldrà dir que l'Empordà tindrà més presència a l'hora de reclamar millores al territori?

Home, jo no t'amago que a Figueres això s'ha vist molt bé, amb molt d'orgull i satisfacció, perquè veure que el seu alcalde serà el cap de llista d'una de les candidatures que aspiren seriosament a guanyar les eleccions amb contundència ha fet molta il·lusió. Jo he de vetllar pel comú de la demarcació de Girona, però inevitablement la motivació i el grau de coneixement que tinc de tots els problemes que hi ha a Figueres i a l'Alt Empordà és molt gran. Per tant, a l'hora de donar-hi respostes, inevitablement, per a mi Figueres i l'Empordà són una prioritat.

El 25 d'abril se celebrarà a Figueres una consulta independentista. Vostè s'hi implicarà?

Si el que em pregunta és si a l'Ajuntament farem tot el possible perquè surti bé, la resposta és afirmativa. Però l'Ajuntament no liderarà aquesta iniciativa. Jo no em vaig presentar a les eleccions amb un programa de govern que fes una reflexió de tipus nacional, sinó amb un programa pensat per Figueres que estem aplicant. Al govern del qual soc alcalde no li correspon aquest tipus d'iniciatives. Si em pregunta si aquell diumenge aniré a votar, la resposta és afirmativa, i si ens ho demanen cedirem locals. Si fan les coses amb un cert rigor, no ens hauria d'espantar que un col·lectiu de ciutadans vulgui que els seus conciutadans es pronunciin sobre aquest tema. Però cal recordar que al Govern i al Parlament hi ha molts diputats que es confessen independentistes. Sorprèn que aquest tipus d'iniciatives no es facin des de la democràcia representativa i que de nou es miri als ajuntaments.

Vostè es defineix com a independentista?

No, tot i que és legítim que la gent pugui manifestar aquesta posició. Jo sóc dels que pensen que una Espanya plurinacional és possible, amb un canvi de cultura en la política espanyola radical, ja que el seu atreviment, els seus desaires, la seva insolència, són continus. Però em resisteixo a pensar que, si des de Catalunya féssim les coses bé, exhibint-nos com a gent il·lustrada, racional, de progrés, això sempre s'hagués de traduir amb desaires. I sincerament crec que, al segle XXI, Europa ha de jugar la carta de les ciutats, de les megaregions capaces d'atreure talent i inversions. I tot això de les nacions i de les nacionalitats gairebé serà com la confessió religiosa, una qüestió de l'esfera privada.

La sentència del TC sobre l'Estatut pot fer més difícil aquesta Espanya plurinacional?

Cada vegada que els espanyols desairen la seva diversitat i no en fan un valor, sinó un motiu de crítica i d'humiliació, ens treuen arguments a qui creiem en l'Estat plurinacional i en donen als independentistes. Una sentència que ens desairés ens podria deixar a molts sense arguments. I el dia que l'instrument estat espanyol no sigui un instrument per garantir el benestar de la nostra comunitat i sapiguem positivament que amb altres fórmules l'esperança pels catalans seria millor, aquell dia l'alcalde de Figueres es tornarà independentista sense complexos.

Creu que al partit s'ha produït en els últims anys una deriva sobiranista?

No sé si és una deriva o que en els darrers anys s'ha fet més visible. En els 23 anys de Pujol sempre hi havia hagut directors generals, consellers independentistes. Fins i tot Pujol a vegades havia dit que, des d'un punt de vista utòpic, aquest era l'horitzó i deia al relleu generacional que haurien de fixar nous horitzons. Què ha passat darrerament? Que probablement s'ha fet més visible aquest corrent sobiranista, potser també perquè no estem gestionant el país. Si estàs gestionant la quotidianitat, els propòsits d'objectius més a llarg termini perden protagonisme en benefici d'aquesta gestió.

Així creu que, si CiU torna a governar, el sobiranisme quedaria tapat?

No estic en condicions de fer aquest pronòstic, segurament alguns companys meus, gent molt valuosa al partit i amb llocs molt rellevants, no ho acceptarien. Perquè a CDC hi ha gent, militants des de fa 20 anys, que es defineix com a independentistes eficients, dels que diuen que quan hi vagin ho aconseguiran.

Creu que, com l'any 2006, CiU ha de tancar clarament la possibilitat d'un pacte amb el PP?

Jo he demostrat que soc un polític sense prejudicis ideològics i s'ha d'analitzar el que t'uneix i el que et separa. En aquests moments ens separen moltes coses amb el PP, perquè no és menor portar als tribunals una llei que ha estat refrendada pel poble de Catalunya. Aquest és un escull tirant a molt insalvable, que fa molt difícil les coses. A partir d'aquí, el que cal analitzar és quin programa electoral presenten totes les formacions. En circumstàncies normals, el PP podria ser un excel·lent soci de govern per CiU, com ho podria ser ERC, ICV o fins i tot el PSC, que és lògic que sigui el partit que aspira a ser l'alternança sempre.

Amb el PP, l'únic requisit que no ho fa possible és el recurs de l'Estatut?

Vist des d'un diputat de Girona, sí. Per part meva l'única objecció que posaria en un comitè executiu nacional, si ho sotmetessin a la meva consideració, és exigir al PP que retirés la seva posició explícitament contrària a l'Estatut, refrendat pel poble de Catalunya.

Artur Mas es presenta per tercera vegada. En cas que no aconsegueixi arribar al Govern, s'haurà de retirar?

Mas ha admès que si no és president no continuarà i farà possible que un altre lideratge i un altre equip de persones ho provin. Però estic convençut que Mas serà president, i seria una pena pel país que no ho aconseguís, perquè s'ho mereix. Ha estat sotmès a difamacions de vol gallinaci, no han atacat el seu rigor intel·lectual o vàlua professional, sinó qüestions de caràcter. Quin país més petit!