Un moment de la representació de l'obra Foto: Ros Ribas
Xavier Albertí té un interès especial pel moviment de la Renaixença. Després d’explorar la vida i l’obra de Josep Anselm Clavé (Pinsans i caderneres) i Frederic Soler, Pitarra (Assajant Pitarra), el director s’endinsa ara amb la complicitat de Narcís Comadira (amb qui ja va treballar a Pinsans i caderneres) en l’univers de Jacint Verdaguer, en l’espectacle Al cel, un oratori per a Jacint Verdaguer. La producció del Teatre Lliure i el CANAL-Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona es va estrenar al teatre barceloní de Montjuïc el passat setembre i els propers 7 i 8 de desembre es representarà a la Sala La Planeta de Girona dins de Temporada Alta.
Comadira, autor de la dramatúrgia de l’oratori, retrata els darrers dies del poeta -“potser la seva darrera nit”, diu el dramaturg-, i s’endinsa en el món de Verdaguer com a home, poeta i aspirant a sant. El muntatge planteja el viatge d’aquest cap a la santificació després de renunciar al sexe i a la carn i aconseguir la glòria com escriptor.
Passió per la Marquesa de Comillas, María Gayón
A l’obra, Comadira i Albertí recorden la passió que l’autor de L’Atlàntida i Canigó sentia per la Marquesa de Comillas, María Gayón, i els seus amors de joventut, abans del sacerdoci, a través de diferents personatges literaris com, per exemple, Gentil a qui Verdaguer concedeix una realització amorosa i sexual esplendorosa en braços, ni més ni menys, d’una fada. A més, els creadors exploren “l’esforç titànic” de Verdaguer per esdevenir un gran poeta i reflexionen entorn a la seva servitud envers l’església implicada en aquells moments “en la Renaixença del país i en la construcció d’una pàtria catalana”, subratlla Comadira.
L’espectacle s’endinsa també en la radicalització de la fe del poeta i en la seva marginació social. Va ser després d’un viatge a Terra Santa i un cop aconseguit el reconeixement literari. “Verdaguer es bolca en els humils, comet imprudències econòmiques, s’endeuta considerablement. No vol entendre que la fe institucional no pot ser radical.... El poeta esdevé algú que fa nosa.... Els poders se’l volen treure del damunt”, escriu Comadira.
I finalment es mostra l’interès del poeta per esdevenir un sant. “És l’únic graó que li queda en l’escala que ha anat pujant. Emasculat, poeta gloriós, sant”. El que els creadors de l’espectacle no tenen tant clar és el motiu. “Vol ser-ho per amor a Déu?, per passar-ho per la cara dels que l’han vexat, perseguit, humiliat?, o vol ser-ho de debò perquè ha entès que cap altra cosa no té sentit en aquest món?”, es pregunta Comadira.
El llit on el poeta viu el seu final (a Villa Joana, a la serra de Collserola) és el principal element escènic d’un espectacle molt visual amb salts endavant i, sobretot, enrere en la vida de Verdaguer que s’apropa al cabaret surrealista i combina textos de Comadira amb d’altres del mateix poeta.
Al cel (un oratori per a Jacint Verdaguer) està interpretat per cinc actors: Rubèn Ametller, Lurdes Barba, Jordi Figueres –interpreta a Verdaguer-, Xavier Frau i Sílvia Ricart.


