Una finca situada a l'Alt Empordà, entre Siurana i Torroella de Fluvià, produeix l'oli d'oliva Daura, una marca reconeguda a nivell internacional, exportada a 55 països i present en ocasions com ara els sopars dels premis Nobel a Suècia. Els seus propietaris provenen del sector vinícola i des de l'any 1994 van apostar per produir un oli de gamma alta amb l'ajuda de la tecnologia i aprofitant els principis d'elaboració del vi. Les olives es recullen de forma mecànica en el moment òptim i sense que cap toqui al terra i el procés d'extracció i dipòsit es fa en les dues següents hores. La qualitat va acompanyada d'un rendiment baix: per obtenir un litre calen 9 quilos d'olives, quan normalment son 4.

Els seus promotors el defineixen com un 'suc de fruita fresca amb clars matisos fruitals i vegetals' obtinguts a partir d'un procés molt concret que ha 'revolucionat' el sistema d'elaboració d'un oli d'oliva convencional. El punt clau d'aquest procés és la recollida de l'oliva en el seu moment òptim. El director general d'Olis Dauro, Agustín Santolaya, explica que aquest moment 'màgic' es produeix quan s'ajunten les olives verdes amb algunes de vermelles que comencen a agafar tons més morats. 'Busquem captar aquesta gamma aromàtica, on apareixen olors com la pell de llimona, l'herba tallada, hortalisses com la tomata o fruites com el plàtan verd i el kiwi'. Amb l'ajuda d'unes proves al laboratori, coneixen les quantitats d'oli i propietats que poden obtenir amb un quilo d'olives i saber així quan assoleixen el seu nivell òptim.

El següent pas és la recollida, un dels moments més importants del procés d'elaboració, que no permet tècniques tradicionals, ja que cal una recol·lecció ràpida i sense que cap oliva toqui a terra. Utilitzen una màquina que compta amb un sistema de vibració de tronc i un paraigües invertit per recollir les olives que salten de l'arbre. En deu segons, es recullen les olives de cada arbre, si bé un 10% no es colliran i quedaran a la planta. 'És millor tenir-ne un 90% en el millor moment de maduració', apunta Santolaya.

La finca on s'elabora aquest oli, anomenada Mas la Bomba, compta també amb la maquinària per extreure i emmagatzemar l'oli. D'aquesta manera, poden passar fins a un màxim de dues hores des que l'oliva és recollida fins que acaba guardada en dipòsits. Un cop al molí, s'inicia el procés d'extracció, integrat per quatre fases: separació i neteja de l'oliva, triturat amb un sistema de rodets de granit i un segon molí, la separació de l'oli i la resta de la matèria sobrant i la conservació a 20 graus centígrads en dipòsits d'acer inoxidable amb nitrogen. L'últim pas serà posar-lo en ampolles de vidre fosc per evitar l'oxidació i protegir-los dels raigs solars.

Una barreja d'olives

De les 300 hectàrees que té la finca, unes 110 estan ocupades per les 32.000 oliveres plantades l'any 1996. El 80% són de la varietat arbequina, i la resta són hojiblanca i koroneixi, aquesta última procedent de Grècia. Aquestes tres són els components de l'oli Dauro, que embotellat té un cost d'uns 15 euros el mig litre. Aquest preu respon al fet que per obtenir un litre d'aquest oli calen nou quilos d'olives, quan en un procés normal el litre s'obté a partir de quatre quilos.

En xifres totals, la finca produirà aquest any uns 700.000 quilos d'oliva que, amb un rendiment d'un 13%, suposarà un volum de 90.000 quilos d'oli repartits en unes 180.000 ampolles.

Tot i que la marca és relativament nova, ja ha aconseguit un palmarès significatiu –elegit cinc vegades millor oli d'oliva verge extra de l'Estat, sis mencions d'honor en un concurs internacional de Verona i servit en cinc edicions del sopar de gala del lliurament dels premis Nobel, entre d'altres-. Actualment, es ven a restaurants de 55 països.

Els seus propietaris, Mario Rotllant i Carmen Daurella, de Bodegas Roda (DOC La Rioja), van decidir endinsar-se en l'elaboració d'oli d'oliva i actualment tenen dues finques, la de l'Empordà i una altra a Manacor (Mallorca), on elaboren la marca Aubocassa. En el cas del Mas la Bomba, la plantació de les oliveres va permetre recuperar una planta que fins als anys cinquanta ja havia estat present a aquelles terres, fins que la gelada de l'any 1956 va acabar amb elles. Actualment, també hi tenen una petita explotació de cavalls.