Els diputats gironins pel PSC han assegurat que la inversió que preveu el pressupost de la Generalitat pel 2010 a les comarques gironines és 'la millor possible' en el context de crisi actual. Pia Bosch ha explicat que el Govern invertirà 242,5 MEUR (milions d'euros) a la demarcació i que aquesta xifra és un 30% inferior a la de l'any anterior. Tot i això, ha afirmat que les inversions 'estratègiques' per a la demarcació estan incloses en el pressupost i que, en l'últim any de mandat, hi ha palesos els compromisos del Govern. 'Mantenim la inversió pública en sectors estratègics per a la recuperació econòmica', ha afirmat Bosch.

'Rigorosa austeritat però mantenint la inversió pública'. D'aquesta manera ha qualificat Pia Bosch el pressupost que la Generalitat preveu per l'any vinent. En aquest sentit, ha afirmat que tot i que hi ha menys diners per invertir com a conseqüència de la crisi econòmica, les partides es destinen a 'revitalitzar' sectors estratègics de l'economia gironina com el turisme o la logística.

Bosch s'ha desmarcat dels números de la inversió real a les comarques gironines i ha afirmat que bona part de la inversió dels pressupostos aniran destinada a despeses no territorialitzable com inversions en polítiques socials. En l'apartat de despesa social, ha destacat l'increment de les partides destinades al desplegament de la llei de dependència o al foment de l'ocupació.

Les inversions previstes pel pròxim exercici aniran destinades principalment a les comarques de la Selva i el Baix Empordà. A la Selva destaquen les inversions relacionades amb els recursos hídrics com l'ampliació de la dessalinitzadora i la inversió de més de 7,5 MEUR per millorar l'abastiment d'aigua a la comarca. Al Baix Empordà, els pressupostos preveuen donar un impuls a les obres de la carretera C-31.

'És una inversió de pluja fina', ha afirmat José Antonio Donaire que assegura que les inversions estan ben repartides pel territori i que no hi ha cap comarca que quedi al descobert. Donaire ha destacat per l'any que ve les inversions destinades a educació -amb la construcció de CEIP i instituts- i a la sanitat –amb obres com l'hospital d'Olot i la consolidació del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt (Gironès)-.

Les dues comarques que rebran menys inversions seran el Ripollès i el Pla de l'Estany. Al Ripollès el cremallera de Núria s'emporta la major part de la inversió i al Pla de l'Estany ho fa la construcció de dues escoles; una a Banyoles i l'altra a Fontcoberta.