De somnis, centres i relacions

«Si gosés imaginar un món ideal, les polítiques culturals serien les prioritàries, on les humanitats serien les matèries que més interès despertarien entre els estudiants»

| 06/07/2017 a les 07:24h
Ngugi wa Thiong’o,  professor de literatura comparada de la Universitat de Califòrnia, i kenià de naixement, defineix la cultura com un  “magatzem de valors desenvolupats per una societat”, i la llengua, com un “banc de la memòria col·lectiva d’una comunitat”. Magatzem de valors i banc de memòria. Si gosés imaginar un món ideal, seria aquell en què cap govern no discutiria aquests dos aspectes; on les polítiques culturals serien les prioritàries; on les humanitats serien les matèries que més interès despertarien entre els estudiants.
 
Com que somiar és fàcil i escriure només em costa temps, des d’aquest article m’atreveixo a recomanar-vos que aquest estiu us atureu a llegir Desplaçar el centre, de l’autor que he citat abans. Jo hi he après una dimensió més de la cultura. Però, sobretot, m’ha ajudat a reflexionar com és d’important entendre’s un mateix per poder respectar totes les altres cultures i llengües, perquè cadascuna és un dibuix irrepetible del món.
 
Si obriu el llibre a sota una ombra, la lectura pausada no us privarà de veure la urgència que tenim els catalans de reinterpretar la nostra identitat interaccionant amb les altres cultures, l’únic camí perquè ens reconstruïm tots plegats com a societat. Olot, com tantes altres ciutats de Catalunya, és un melting pot,  és a dir, un gresol de cultures diverses que conviuen juntes. Ara bé, ens conformarem només a compartir un espai? Pensem en la quantitat de magatzems de valors i bancs de memòria que ara tenim tots a l’abast en uns pocs quilòmetres quadrats, i que poc que ens coneixem els uns als altres.
 
Comencen a aparèixer el que per a nosaltres són, encara, noves expressions culturals, que es van fent visibles a poc a poc. Però en són poques i són tímides. Per exemple, el 16 d’abril passat, la comunitat panjabi d’Olot va celebrar la festa del Vaisakhi, un dia en què les persones del Panjab recorden la creació dels Sikhs i Kaurs (és a dir, dels homes i les dones, d’acord amb la seva religió). O a Girona, el 29 de gener, els xinesos van celebrar l’Any del Gall de Foc Vermell, que augura l’inici d’un període complicat, segons la tradició xinesa. 
 
Diu Ngugi wa Thiong’o que mai no podrà haver-hi un sol centre des del qual observar el món, sinó que les diferents comunitats tenen com a centre la seva cultura. I que l’objectiu rellevant ha de ser com tots els centres es relacionen entre si. Relacionar els centres: aquesta és la qüestió. 

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Ester Santaló
Filòloga, diplomada en planificació lingüística i màster en gestió de la immigració. Sóc tècnica lingüística del Centre de Normalització Lingüística de Girona, i treballo i visc a Olot. Llengua i cultura són més passió que feina. A Twitter @santaloester.
Es restaurarà el taulat i el paviment de les aules | Martí Albesa
01/01/1970
Després d’anys de demandes, el consistori no espera a Ensenyament i començarà les obres de forma imminent amb finançament propi | S’arreglarà el teulat i el paviment de les aules | Costarà més de 60.500 euros i hi ha el compromís de la Generalitat per a l'any que ve
La Vall d'en Bas a la sortida del túnel de Bracons a la Garrotxa. | Martí Albesa.
01/01/1970
Per al sindicat és l’alternativa de traçat que menys malmet la plana agrícola de la Vall d'en Bas
La reforma del Firal començarà el pròxim dimarts | Martí Albesa
Pau Masó
01/01/1970
A partir del pròxim dimarts les màquines començaran a construir una obra que durarà un any | Els treball s’iniciaran al Firal Petit i les barraques de Festes del Tura es mantindran al mateix lloc | Després de la Festa Major les obres s’ampliaran als laterals del passeig