Les ciències i les humanitats, júnior versus sènior

«Des de l’ESO, els alumnes que treuen bones notes s’encaren cap a les ciències»

«Voldria que el meu fill hagués après a tocar un instrument a l'escola, perquè això li hauria proporcionat un millor aprenentatge de les matemàtiques»

Aquesta notícia es va publicar originalment el 17/03/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
LES CIÈNCIES I LES HUMANITATS / Versió júnior
 
Humanitats o ciències. Sembla un dilema del segle passat, però avui, que vivim en un món on cada vegada s’avança més en direccions que eviten una sola d’aquestes etiquetes i que sembla que la interdisciplinat hauria de ser el pa de cada dia, encara hi ha una esquerda oberta entre aquests dos termes en l’imaginari col·lectiu.

Jo, com qualsevol alumne de batxillerat, veig aquesta fissura de ben a prop cada dia. Batxillerat científic, social, humanístic… La divisió és clara. I aquesta divisió, crec, no sempre és positiva, ja que tot i que és evident que no es pot aprofundir en totes les matèries, la discriminació és absoluta. I, com en totes les discriminacions, hi ha alguna part que queda en una posició d’inferioritat. En aquest cas, els batxillerats socio-humanístics.

“Qui val, val. I qui no, al social”. Aquesta sentència és des dels temps de l’EGB gairebé una dita popular. La suposició que aquest batxillerat (i les “lletres” en general) són un tema més fàcil, està arrelada fins al moll de l’os en educació. Des de l’ESO, els alumnes que treuen bones notes s’encaren cap a les ciències. En part és culpa de la nostra societat que veu fins a on l’ha portat la ciència, o dels professors, o culpa dels pares, suposo.
 
Però el pitjor, no és que estigui mal considerat, sinó que aquest prejudici realment converteix a les classes de “lletres” d’arreu en les pitjors perquè, per una banda, els adolescents que no estan segurs de què fer amb la seva vida després dels setze proven sort al batxillerat en aquesta modalitat, perquè: “com que el batxillerat social és tan fàcil”, diu la creença popular. Per altra banda, els resultats d’aquestes classes solen ser pitjors, degut a l’afluència d’alumnes que van a passar l’estona, cosa que reforça els prejudicis, i els converteix en una realitat.
 
Però el que jo em pregunto és: realment són més importants les ciències? Realment hi ha alguna cosa més important que l’altra? O és que no necessitem tants bons metges com millors polítics? O és que no creiem que els mestres haurien d’estar millor preparats? Potser aquest és el problema. Polítics corruptes, mestres passius… tots fills del pitjor ensenyament, perquè: “qui val, val. I qui no, al social.”

LES CIÈNCIES I LES HUMANITATS / Versió sènior

L'altre dia, uns amics que tenen un fill que estudia una carrera científica de les considerades llargues i complexes es lamentaven de l'endogàmia grupal que representen aquests estudis: t'hi has d'abocar molt, acabes només relacionant-te amb els teus iguals i se't crea un ecosistema d'arbres al voltant que no et deixen veure el bosc. Em venen dos pensaments.
 
Per una banda, tinc la sensació que aquesta especialització a la qual ja van encaminant la gent des de la tendra adolescència de l'ESO fins la superconcreció dels nous formats universitaris, genera persones amb coneixements concrets molt alts però poca visió de conjunt, fent que aquests coneixements sovint siguin compartiments estancs sense vincles entre ells.
 
Per l'altra, penso que els gremis més susceptibles de crear-se aquests microclimes (advocats, metges, arquitectes,...) tenen una llarga tradició humanista i filantròpica que actualment no percebo en la majoria de gent que exerceix o estudia aquestes carreres. Tradicionalment eren mecenes, grans coneixedors i avaladors de músics, poetes i pintors, col·leccionistes, viatgers,...
 
No veig enlloc aquest esperit humanista en el sistema educatiu actual; és més, tinc la sensació que ni la gent de "lletres" té interès pe la cultura científica ni se'ls propicia, ni la gent de "ciències" es sent interpel·lada per l'art o la cultura. I si a tot plegat hi sumem la revolució tecnològica, que et permet ser a qualsevol lloc del temps o de l'espai amb un clic, però sense aprofundir-hi gaire, al final el que queda és una mena de buidor.
 
Voldria pel meu fill una educació més global, en tos els sentits. Voldria que hagués après a tocar un instrument a l'escola, perquè això li hauria proporcionat un millor aprenentatge de les matemàtiques. Aquesta mirada més àmplia permet esser més creatius en la resolució de problemes, permet afrontar els reptes des de més punts de vista, mirar-nos el món amb perspectives diferents, empatitzar més amb l'altre, aprendre constantment.
 
Aquesta mirada més àmplia fa ciutadans cultes i crítics, que són capaços d'entendre com funciona l'economia del seu país, tenir posicions ètiques reflexionades sobre els nous avanços científics en genètica i gaudir d'un bon concert de música al Sònar o al Liceu. Ciutadans compromesos en fer un món millor des de les seves feines, des de les seves famílies i des del seu entorn social. Ciències o humanitats?: Jules Verne!

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Tena Busquets i Mallol Codony
En Mallol i la Tena són mare i fill. Ell estudia primer de batxillerat i violoncel i es passa el dia mirant pel·lícules. Ella treballa de responsable d'arts escèniques d'OlotCultura i és la directora del Festival Sismògraf. Viuen als Hostalets d'en Bas amb la resta de la família humana i animal.
Un grup de soldats durant la marxa d’enduriment al camí que porta cap al Santuari dels Àngels, el passat febrer. | ACN.
01/01/1970
La batllessa assegura que han parlat amb la base de Sant Climent Sescebes i que els comandaments han entès els seus arguments "per preservar la convivència"
Concentració a Sabadell dimecres passat | Juanma Peláez
Jordi Bes
01/01/1970
L'ANC i Òmnium convoquen concentracions a les 11.00 i "una encartellada massiva" per denunciar "els assalts a les institucions catalanes" arran del referèndum
Mossos antidisturbis, en la concentració de dimecres al Departament d'Economia | Adrià Costa
Joan Serra Carné
01/01/1970
El Ministeri de l'Interior assumeix la "coordinació" de la policia catalana, Guàrdia Civil i policia espanyola a petició de la Fiscalia