Tot allò que els teus pares no es van atrevir a explicar-te

«Poder-te explicar i posar sobre la taula allò que tots fem però que tant ens costa parlar-ne obertament: sexualitat i parella»

| 10/02/2017 a les 07:30h
M’estreno al NacióGarrotxa, m’estreno com a col·laboradora d’articles d’opinió amb la intenció de poder-te explicar i posar sobre la taula allò que tots fem però que tant ens costa parlar-ne obertament: sexualitat i parella.

No negarem que hi ha hagut una millora si ens comparem amb les generacions passades dels nostres pares/mares o avis/àvies, però tot i així la sexualitat continua essent un tema tabú per moltes persones. Si ens fixem en la història de la cultura occidental podrem comprendre més fàcilment aquest tabú, ja que existeixen dues opinions predominants que han influenciat negativament en la sexualitat al llarg del temps i continuen fent-ho.

La primera prové d’unes fortes arrels històriques derivades de la religió judeocristiana que ha combregat durant segles (i encara avui en trobem restes) que l’única funció del sexe és la reproducció i tota la resta és pecat. Per tant, només ens deixa l’opció de penetrar o ser penetrades. Diferents opcions sexuals sense penetració - com poden ser l’auto estimulació, fantasies sexuals o coit anal – s’han definit en diverses èpoques com a immorals, pecaminoses, pervertides o fins i tot il·legals, limitant la sexualitat a només sexe, i el sexe a només coit.

Fixeu-vos que parlo de cultura occidental, ja que mentre aquí s’ha dit allò pecaminós que arriba a ser el plaer per se, en la Antigua Xina el taoisme del segle II dC. fomentava activament l’acte sexual com una manera d’aconseguir creixement i harmonia espiritual. Si continuem indagant, en la cultura de la Antigua Índia es celebrava també el plaer sexual com un dels mitjans per arribar a la plenitud espiritual i es guiaven per un manual eròtic, el Kama Sutra, que data més o menys d’entre el segle II i el V dC. A Occident no va ser fins el segle XX, amb els avanços tècnics en la anticoncepció – DIU, “pastilla del dia després” i l’avortament – que va començar a trontollar aquesta opinió i va permetre que la sexualitat s’independitzés de la procreació com mai abans ho havia fet.

La segona idea és la distinció entre els papers masculins i femenins, sobre la que es construeix la societat patriarcal, i l’opinió de que homes i dones s’han d’ajustar a aquest rols de gènere rígids. Les dones submises, administradores de la llar i portant nens, especialment nens, a la vida. I els homes superiors, amb opinió, forts i portant diners a casa.

Les dones han estat greument perseguides al llarg de la història – caça de bruixes, època victoriana... – i no va ser fins a finals del segle XIX amb el moviment per el sufragi de la dona que es comença a lluitar per a la igualtat dels rols de gènere. Encara portem arrastrant el llegat de l’època victoriana en el que les dones eren vistes com asexuals i la seva decència i correcció ho era tot per a la famílies, però irònicament i paral·lelament, la prostitució creixia i proliferava. La sexualitat femenina estava polaritzada per dues imatges contraries: la ramera versus la madona. Aquest llegat encara present i les tradicions en els papers de gènere que aprenem de petits limiten tant a homes com a dones.

Tants canvis recents i necessaris, juntament amb la sobreinformació (que no formació) de l’era d’Internet moltes vegades han generat més dubtes i inseguretats en lloc d'ajuda.

Així que no et tallis! Allò que t’intriga, tot allò que els teus pares no es van atrevir a explicar-te, ara és el moment de demanar-ho... Comenta o escriu-me i, un cop al mes, ho posarem sobre la taula.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Rosa Padrosa
Nascuda a Olot, és psicòloga, sexòloga i terapeuta en parella. Especialista en l’àmbit de parella i sexual. Actualment consulta a Olot, Vic i Girona. A twitter: @RosaPadrosa. A la web: www.rosapadrosa.com.
Vista general de Sant Feliu de Pallerols | Arxiu ND
01/01/1970
Ajuntament i entitats del poble han organitzat desenes de propostes per a tots els públics | La Festa dels anys 60, la Mitja Marató, la Festa petita o el XIX Aplec de la Sardana són algunes de les cites més importants
Josep Guix és el portaveu dels socialistes a Olot | Martí Albesa
01/01/1970
Les posicions s’han fet evidents en la votació d’una moció impulsada per la plataforma «Garrotxa pel sí» que finalment ha prosperat | L’alcaldia assegura que l’Ajuntament estarà a disposició del govern català per a la celebració del plebiscit