12
d'octubre
del
2017
Actualitzat
a les
10:13h
Una de les esglésies romàniques que es visitarà en la Bianyal 2017 és la de Sant Pere Despuig. Foto: @binariolot
Els dies 14 i 15 d’octubre tindrà lloc la Bianyal 2017, un itinerari cultural, organitzat per l’Ajuntament de la Vall de Bianya i l’Associació Binari, que focalitza el seu interès en una sèrie d’intervencions artístiques efímeres dutes a terme en espais d’interès patrimonial de la Vall de Bianya. Amb aquest punt de partida, es realitza un recorregut que ofereix una oportunitat de posar en valor elements d’elevat interès històric, arquitectònic i natural d’una part significativa d’aquest municipi. Es tracta, doncs, d’una iniciativa que afegeix a una tradicional ruta guiada patrimonial la possibilitat única d’acompanyar-ho amb instal·lacions artístiques. Un singular punt de trobada entre modernitat i patrimoni en un entorn privilegiat, pensat per a tots els públics. En aquesta quarta edició de la Bianyal, es visitaran les esglésies romàniques de Sant Martí del Clot i de Sant Pere Despuig, la vall de la riera de Santa Llúcia, el Molí d’en Solà i la roureda de la Torre.
El preu de l’itinerari és de 10€ i les inscripcions es poden fer per correu electrònic a l’adreça administracio@valldebianya.cat, per telèfon al número 972 290 933 i, personalment, a les oficines municipals de l’Ajuntament de la Vall de Bianya. Les places són limitades i les reserves es faran segons l’ordre d’inscripció. El pagament es durà a terme en el mateix moment de començar la visita. Totes les visites són guiades i compten amb explicacions sobre l’entorn i les pròpies instal·lacions artístiques. Només es pot accedir a l’itinerari prèvia inscripció. La durada prevista per a cada sessió és de dues hores i mitja o tres. El desplaçament es fa amb un mini bus excepte alguns petits trams a peu. El punt de trobada és a la casa de colònies la Coromina i els horaris dels itineraris són: dissabte, dia 14 d’octubre, a les 10’30 h i a les 16 h. Diumenge, dia 15 d’octubre, a les 10’30 h.
Els artistes de la Bianyal 2017
Com és habitual en cada convocatòria, la selecció dels artistes es fa responent a una doble intencionalitat: els que disposen d’obres que -a nivell formal i conceptual- són escaients per a les seus de l’itinerari o bé, els que presenten projectes inèdits o poc coneguts. També s’intenta donar lloc a pràctiques artístiques variades, a propostes amb diversos nivells de lectura i a una certa amplitud generacional.
Rafel G Bianchi (Olot, 1967).
La bandera al cim (la pel·lícula) és un curtmetratge d’aproximadament tres minuts, dirigit per Andrés Hispano i produït per 8 de agosto i Galeria Nogueras Blanchard, on es mostra de manera fragmentada el procés de treball que va suposar la realització de les catorze pintures a l’oli que reproduïen catorze fotografies que el fotògraf i alpinista Marco Bianchi havia recollit en el seu llibre Los Ochomiles. Karakorum e Himalaya: las catorce cumbre mas altas del mundo. Plantejat com un documental de muntanyisme i filmat amb pel·lícula Súper 8, construeix un relat on la rutina pictòrica esdevé una èpica alpinista més o menys còmica.
Tom Carr (Tarragona, 1956)
El projecte Chapters es basa en el concepte de record de capítols de la meva vida. La instal·lació consta de quatre diedres de fusta pintada amb la seva pròpia il·luminació. El cordó elèctric, les bombetes, la llum i les ombres resultants en són part de la mateixa. Per la seva mida, proporció i posició, el diedres poden evocar llibres però sense l’esperat “text”: la seva lectura és oberta i infinita. La seva col·locació a terra els acosta, però alhora es perceben distants. El diedres són dualitats, contraris, diàleg, reflexió… Permanent/efímer, obert/tancat, íntim/públic, vida/mort, llum / foscor, artificial/natural, darrera/davant, dins/fora. Quatre són els capítols, direccions geogràfiques, elements, estacions… (Aquesta obra ha estat possible gràcies a la col·laboració amb el Festival Lluèrnia, en el qual l’artista hi durà a terme una altra instal·lació en la propera edició que tindrà lloc a Olot, el dia onze de novembre.)
Anna Dot (Vic, 1991)
Tres intervencions a diversos espais: Donar un lloc a la confusió, Reaparició i Fora de focus. A vegades passa que anem seguint un camí, mirem lluny, més enllà dels marges, i per uns instants ens crida l’atenció alguna cosa que veiem en la distància i que no sabem ben bé què és. Com si fos una imatge fantasma, som incapaços de desxifrar-la i decidir si es tracta d’una cosa estranya o no. Sovint tardem poc a oblidar-ho tot i que la nostra ment torna a concentrar-se en el gest de fer el següent pas, no sigui que posem el peu al lloc equivocat o que ens desviem de la ruta. Altres vegades també passa que les coses invisibles ens fan veure més imatges que les coses que veiem.
Marc Larré (Barcelona, 1978)
Contactes és una sèrie de peces de fang que han entrat en contacte directe amb dos o més elements que han deixat la seva empremta a la superfície. Cada peça és el punt de trobada o xoc entre dos objectes, cossos, llocs o experiències. En aquest sentit, Contactes és la forma material d’una relació, la frontissa entre diversos aspectes que defineixen la nostra relació amb el món exterior i l’experiència que tenim d’aquest. Al seu torn, en treballar la petjada i el registre, posa en relació directa el fang i la fotografia; dos materials que a primera vista no tenen molt en comú, però tots dos són signes connectats a un referent a través d’un eix purament físic: el que són i el que representen és el mateix, es solapen en un únic esdeveniment reflectit en la superfície com a índex; és a dir, aquella classe de signe connectat físicament amb allò que designa.
Èlia Llach (Barcelona, 1976)
Hi hauria d’haver alguna cosa inquietant en l’exercici de la visió per descobrir la vulnerabilitat del fet. Retrobar-se amb ella, palpitant i desproveïda d’armes per a defensar-nos. En aquests dibuixos, el coneixement neix de l’anhel. Com aquell ocell en l’obra de María Zambrano que a Claros del bosque ens convida a anar allà on marca la seva veu. De la mà brolla un temps que no pot aturar-se. Naixent, res vol convertir aquests dibuixos en objectes. No hauríem de buscar res prefigurat. «Aquest palpitar que no és ser ni només vida, sinó viure ja i des d’ara. Des de quan?».
Pere Noguera (La Bisbal d’Empordà, 1941)
Per a la Bianyal 2017, Noguera treballa en dos àmbits diferents. A la casa de la Coromina presenta Paisatge interior amb dues instal·lacions que conviuen: Sòl de rierencs i Arrambador de terres tenyides: gravitacions de cuita. En ambdós casos, modifica i introdueix elements i estructures per generar noves relacions, lectures i realitats.
En un entorn natural proper al Molí d’en Solà porta a terme l’acció Despertador sobre el pont de la riera de Santa Llúcia, amb la voluntat d’activar les energies, els materials, els objectes i el so. Tot so repetit pren un temps únic.
Ariadna Raventós (Barcelona, 1986).
Cuirassa a l’abisme II, és el replantejament d’un projecte de fa set anys enrere sobre el tema de la protecció, del recobriment, de la cuirassa. Ja no sóc tan ambiciosa. O potser més encara. Volia treure-me-les de sobre i resulta que n’he afegit de noves que no sé si em plauen menys. Podria ser un error. Decideixo celebrar les que més m’agraden.