20
de juny
del
2017
L'Arxiu Comarcal de la Garrotxa posa a disposició dels ciutadans més de quatre segles d'actes municipals. Es tracta de la col·lecció més antiga i extensa mai recollida a la comarca i que ha suposat 10 anys de treball. En total són 182 unitats documentals que contenen 69.500 pàgines i que detallen tots els acords municipals presos des del 1546 fins al 1996.
Qualsevol persona pot consultar-los a través d’Internet després d’un procés de digitalització de tres anys i un de documentació de set impulsat des de la Generalitat, l’Ajuntament d’Olot i el Consell Comarcal. L'arxivista, Xevi Calm, assegura que hi ha una evolució entre els documents "passant del llatí al català i del pergamí als documents més actuals".
En la col·lecció hi predominen llibres de deliberacions o de resolucions, en els registres més antics; manual de negocis, de resolucions o bé d’acords, a partir de la implantació de l’Administració borbònica, vers 1715, i llibre d’actes, a partir de l’estat liberal (1830). Actualment, la fórmula oficial és llibre d’actes del Ple de l’Ajuntament.
L'escrit d'un notari, el primer document
El primer document de la col·lecció és l'arxiu d’un notari reial a Olot entre 1531 i 1566, fedatari del primer llibre d’acords municipals conservat. Aquest arxiu és anterior a la primera institució de govern de la ciutat constituïda el 1400 sota el nom del Consell. Va ser creada pel rei Martí I d’Aragó i va establir-hi un règim format per 3 cònsols i 9 jurats que havien de ser escollits anualment.
No s'ha pogut conservar cap volum que reculli els acords institucionals del Consell. Alguns indicis apunten la possibilitat que la institució medieval no hagués planificat de forma continuada la creació de llibres d'administració.
Tothom qui vulgui navegar pels milers d'arxius garrotxins digitalitzats pot fer-ho entrant al portal "arxius en línia" de la Generalitat de Catalunya.
Qualsevol persona pot consultar-los a través d’Internet després d’un procés de digitalització de tres anys i un de documentació de set impulsat des de la Generalitat, l’Ajuntament d’Olot i el Consell Comarcal. L'arxivista, Xevi Calm, assegura que hi ha una evolució entre els documents "passant del llatí al català i del pergamí als documents més actuals".
En total són 182 volums Foto: Pau Masó
En la col·lecció hi predominen llibres de deliberacions o de resolucions, en els registres més antics; manual de negocis, de resolucions o bé d’acords, a partir de la implantació de l’Administració borbònica, vers 1715, i llibre d’actes, a partir de l’estat liberal (1830). Actualment, la fórmula oficial és llibre d’actes del Ple de l’Ajuntament.
L'escrit d'un notari, el primer document
El primer document de la col·lecció és l'arxiu d’un notari reial a Olot entre 1531 i 1566, fedatari del primer llibre d’acords municipals conservat. Aquest arxiu és anterior a la primera institució de govern de la ciutat constituïda el 1400 sota el nom del Consell. Va ser creada pel rei Martí I d’Aragó i va establir-hi un règim format per 3 cònsols i 9 jurats que havien de ser escollits anualment.
No s'ha pogut conservar cap volum que reculli els acords institucionals del Consell. Alguns indicis apunten la possibilitat que la institució medieval no hagués planificat de forma continuada la creació de llibres d'administració.
Tothom qui vulgui navegar pels milers d'arxius garrotxins digitalitzats pot fer-ho entrant al portal "arxius en línia" de la Generalitat de Catalunya.
Un dels volums digitalitzats Foto: Pau Masó