HOMOFÒBIA

Ser gai a comarques, una realitat invisible: «Aquí l'armari continua tancat»

Els experts alerten que les persones homosexuals, bisexuals i transexuals que viuen fora de Barcelona no surten de l'armari "per por de ser discriminades"

Marta Salvans, víctima de transfòbia: "Et poden dir que t'accepten, però en molts casos saps que no és cert"

El 90% de les denúncies per LGTBIfòbia es registren a Barcelona perquè a les grans ciutats la sensibilitat és més gran

| 19/03/2017 a les 11:16h
Arxivat a: Societat, transexual, Marta Salvans, Vic, Catalunya Central, homofòbia, homosexual, transfòbia, LGTBIfòbia, LGTBI, Osona
Concentració a Berga en suport de la parella gai agredida dissabte passat | Aida Morales
"El subconscient és mal parit. Et traiex. Per això pots veure en molta gent que et diu que t'accepta que, en realitat, s'està enganyant a si mateix". Amb aquesta cruesa s'expressa Marta Salvans, una transexual vigatana que als 47 anys va començar la transició de gènere per socialitzar-se públicament com el que és, una dona. A més de trans, és lesbiana, una orientació sexual que, segons ella, l'obliga a arrossegar tres estigmes: "El de ser dona, el de ser transexual i el de ser homosexual".

Ella ha patit en la seva pròpia pell el rebuig d'algunes persones per expressar-se tal com és. "L'altre dia vaig caure al carrer i la gent es va acostar a ajudar-me, però quan em van sentir la veu [de to masculí], tothom va marxar", relata Salvans, entre resignada i dolguda. Ella, que s'ha significat en la defensa dels drets del col·lectiu LGTBI, insisteix que l'homofòbia existeix encara que a vegades costi que es manifesti. "No és visible, però està interioritzada en molta gent", explica.

És una tesi que comparteix el sociòleg i director del Centre d'Estudis de Gènere de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), Gerard Coll-Planas, que ha estudiat l'impacte de l'homofòbia en les zones no metropolitanes. L'investigador defensa que hi és, però que s'expressa "diferent". "A l'entorn de Barcelona hi ha un anonimat que juga en dos sentits: una persona gai, per exemple, es pot visibilitzar sense ser assenyalat, però també els agressors homòfobs poden actuar amb més impunitat", apunta Coll-Planas.

Barcelona, l'epicentre de les agressions

Les estadístiques avalen les conclusions de l'investigador. Segons les dades de l'Obsevatori contra l'Homofòbia, el 2015 el 90% de les agressions per raó de l'orientació sexual es van registrar a la demarcació de Barcelona i la capital catalana va concentrar tres de cada quatre atacs físics o verbals. La raó és senzilla, a parer de Coll-Planas: "En alguns barris de Barcelona les persones del col·lectiu LGTBI (lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals) senten que es poden expressar amb naturalitat i això els fa més visibles". I la major exposició comporta, alhora, un risc més gran de patir algun tipus d'agressió.

Marta Salvans Foto: Adrià Costa

 
Però que l'homofòbia es manifesti principalment a la zona de Barcelona no vol dir que les persones LGTBI no percebin hostilitat a comarques. Tot al contrari. "Fora de la zona metropolitana els lligams comunitaris són més forts i això provoca que les persones no s'atreveixin a fer-se visibles", explica el sociòleg. El resum és senzill: "Hi ha menys agressions perquè la gent es reprimeix. Les persones LGTBI de fora de Barcelona ja han assumit que no poden viure la seva sexualitat amb normalitat". En definitiva, hi ha menys atacs perquè els membres del col·lectiu no s'atreveixen a viure la seva condició sexual amb naturalitat a l'espai públic.

Al mateix temps, però, les agressions homòfobes registrades a la capital catalana es persegueixen amb més celeritat, segons les entitats LGTBI. L'associació TalComSom, que aplega membres del col·lectiu de cinc comarques de la Catalunya Central i la demarcació de Girona, insisteix en aquest punt. Un dels seus portaveus, Marc Parareda, explica que, a Barcelona, davant els casos d'agressió "la reacció és ràpida, perquè l'administració té recursos per actuar, però als pobles petits això no passa". "A les zones no metropolitanes hi ha tanta homofòbia com a la ciutat, el que passa és que costa de detectar perquè els ajuntaments no tenen prou recursos", denuncia.

"La gent se'n va a Barcelona"

Salvans també identifica les conseqüències d'aquesta problemàtica. "Com que la gent LGTBI no pot expressar-se lliurement al seu poble o ciutat, busca l'ambient a Barcelona, perquè allà sembla que hi ha més anonimat i se senten més lliures", relata. La mateixa Salvans anava sovint a la ciutat comtal poc després de culminar el canvi de gènere perquè "allà tenia la sensació de passar més desaparcebuda i algú transexual el que vol és fer-se invisible un cop ha acabat la transició".

Per Coll-Planas, la clau és l'ús que es fa de l'espai públic. El sociòleg creu que les places, els bars o els concerts de les festes majors no són "llocs i esdeveniments neutres, sinó espais heterosexistes". "La majoria de persones LGTBI entenen com a hostils aquests llocs perquè saben que expressar-se tal com són pot tenir conseqüències negatives per a ells", afegeix. En canvi, segons Coll-Planas, a Barcelona "hi ha alguns barris on aquesta lògica heterosexista s'ha trencat i on és pensable veure altres formes de desig sexual". Per això les persones gais, lesbianes o transexuals s'hi poden sentir més còmodes.
 

Gerard Coll-Planas. Foto: Sofia Cabanes


Tot i això, el sociòleg creu que aquesta situació està canviant i apunta que l'agressió homòfoba de dissabte passat a Berga ho posa de manifest. "Si se'n pot extreure alguna lliçó positiva, és que la gent s'està sentint més segura i més còmoda en espais on fa uns anys ni se'ls hagués acudit expressar afecte a la seva parella", assegura Coll-Planas. L'efecte pervers? "El que ja hem comentat: que la major visibilitat multiplica, com va passar, les possibilitats d'agressió".

La clau: l'entorn familiar

Trencar aquesta lògica que obliga les persones LGTBI a marxar dels seus pobles per viure la sexualitat amb normalitat passa, sobretot, pel suport de les famílies. "Tot comença a casa. Si hi ha acceptació familiar, pots viure un camí de roses, però si la família no et fa costat només et queda l'opció de marxar", explica Salvans. Ella coneix els casos de moltes dones transexuals que han abandonat el seu entorn perquè no havien reconegut la seva condició i avisa que moltes d'elles "acaben a la prostitució".

Coll-Planas apunta en la mateixa direcció. "Fora de Barcelona, quan algú surt de l'armari obliga a fer aquest pas a tot el seu entorn i això frena molta gent, per qui l'armari continua tancat", assenyala el sociòleg de la UVic-UCC, que està convençut que moltes persones no fan el pas perquè tenen "por". "Però no por que els assenyalin a ells, sinó a tota la família. La gent no vol exposar el seu entorn, obligar els seus pares, els seus avis o els seus germans petits a fer front als estigmes", remata.

La solució? La sensibilització

Coll-Planas, Parareda i Salvans coincideixen en la diagnosi i també en la solució: més sensibilització. "A les zones no metropolitanes no hi ha més homofòbia, el que hi ha és més desconeixement", apunta el portaveu de TalComSom, que demana fer un esforç per reforçar les campanyes d'informació, especialment a les escoles i als instituts, perquè "els joves, que haurien de ser els més oberts, s'estan convertint en els més retrògads".

En la mateixa línia, el sociòleg Coll-Planas creu que cal apostar en aquesta direcció, però defensa que s'està fent una bona feina des de l'administració. "La Generalitat està entomant polítiques de diversitat sexual i de gènere a tot el territori i jo no conec cap altre país o regió del món on això estigui passant", assegura. "Cada vegada que hem fet un congrès internacional, els experts han flipat amb el cas català. En això som un exemple a seguir", conclou.
 

Marta Salvans Foto: Adrià Costa

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
El conductor va donar 1.02 mg d’alcohol per litre en sang a la prova d’alcoholèmia | També superava el límit de velocitat permès | Els fets van passar a l’A-26 a l’alçada de Montagut | Els fets van passar el passat dimecres al migdia
Presentació dels actes de diumenge a la fanzone de l'Olot | Pau Masó
Pau Masó
01/01/1970
Una «fanzone» al Torín serà el lloc de trobada durant tot el matí de diumenge i les hores prèvies al partit | S’ha preparat un dinar popular, música en directe i concursos per a tota l’afició vermella
Un comboi de rodalies arribant a Manlleu. | Adrià Costa
01/01/1970
Perquè no ens fotin el tren proposa allargar el recorregut d'alguns trens, reordenar horaris i que Centelles sigui una parada en els trajectes semidirectes