Heràldica

L'escut d'Olot no compleix la normativa catalana

Amb Maià i les Planes, són els tres únics municipis garrotxins que incompleixen la norma heràldica

L’any 1991 es va fer una proposta des de la Generalitat que l’Ajuntament olotí encara ha de respondre

El Consell Comarcal de la Garrotxa porta 29 anys sense escut

La Vall de Bianya renova la bandera municipal

| 16/03/2017 a les 08:00h
Arxivat a: Societat, Armand de Fluvià, Garrotxa, Olot, escut, heràldica, Les Planes d'Hostoles, Consell Comarcal de la Garrotxa, Maià de Montcal
L'escut no normatiu que utilitza l'Ajuntament d'Olot | Martí Albesa
L’escut de la ciutat d’Olot data de temps remots, els primers documents que n’indiquen la seva presència apareixen a principis del segle XVI. A finals del segle XX, al 1981, la Generalitat de Catalunya rep la transferència per normalitzar tots els escuts catalans i posar sobre la taula una mateixa regularització per a tots els territoris; des d’aquesta normalització Olot ha conviscut amb un escut no oficial.
 
A Catalunya, 730 dels 948 municipis existents, tenen l’escut oficialitzat. Així doncs, només el 23% no posseeix un escut en regla, entre ells Olot. L’any 1990 el consistori olotí va demanar un informe a la Generalitat per posar al dia el seu símbol de ciutat. Armand de Fluvià, responsable heràldic de la Generalitat i una de les personalitats més reconegudes internacionalment en aquest àmbit, assegura a NacióGarrotxa que no s’ha rebut resposta des del consistori olotí: “Vaig fer un estudi l’any 1990 que la Generalitat va acabar entregant a Olot al 91, però l’Ajuntament no n'ha fet cap cas. No ho puc entendre”. 
 

La forma, la corona i la posició de l'ala són els elements equívocs de l'escut olotí Foto: Martí Albesa


Segons la normativa hi ha tres aspectes de l’escut olotí actual que estan fora de la regla heràldica catalana: la forma, la corona i la posició de l’ala. 

En primer lloc, la forma de l’escut d’Olot hauria de ser caironada – un quadrat que es recolza per un dels seus vèrtexs – en lloc de la forma actual que es tracta d’un quadrilong francès. La forma caironada era la que es feia servir a Catalunya i al País Valencià durant la Corona d’Aragó i per aquesta raó es va decidir utilitzar-la.
 
En segon lloc, la corona actual no representa la categoria de ciutat sinó que es basa en una corona reial. El coronell que distingeix les ciutats està format per una muralla amb cinc torres, representant la fortalesa que defensava el poble de l’enemic. Viles, ciutats i pobles es diferencien per la corona que situen sobre el seu escut. En el cas d’Olot, no representa cap d’aquestes entitats.
 
Per últim, l’ala de l’escut d’Olot es troba en el costat equivocat. Actualment la insígnia olotina situa el símbol municipal a la dreta, mentre que les quatre barres – símbol del comtat – a l’esquerre. En el moment d’escriure la nova normativa es va decidir sobreposar els símbols municipals per davant de la resta i, per tant, situar-los a l’esquerre, lloc de prioritat. Així doncs, a Olot s’hauria d’invertir l’ordre: l’ala s’hauria de situar a la partició sinistre i les quatre barres al costat destre. La presència de l’ala com a símbol olotí és a causa de l’ús oral del diminutiu “alot” en referència a “Olot”.
 

A l'esquerra, l'escut no oficial. A la dreta, l'escut oficialitzat


 
La ciutat d’Olot no utilitza l’escut normatiu des de les institucions, però des del carrer es pot veure un pas més cap a la normalització. La majoria de les plaques que indiquen el nom de les vies olotines tenen l’escut caironat, una de les demandes de la normativa catalana. Es tracta d’una incongruència que Armand de Fluvià qualifica d’”inaudita” i “difícil entendre”.
 

L'escut que s'utilitza a les plaques dels carrers olotins és caironat Foto: Martí Albesa


L'alcalde d'Olot, Mia Corominas, ha assegurat que s'estudiarà el fet i que es traslladarà la proposta als serveis tècnics de l'Ajuntament. Però ha volgut remarcar que no es tracta d'una "prioritat" i que, personalment, l'escut actual de la ciutat "li agrada molt". 

Maià i les Planes d’Hostoles, els altres municipis garrotxins sense escut oficial
 
Olot no és l’únic municipi de la Garrotxa que no té l’escut oficialitzat, Maià de Montcal i les Planes d’Hostoles tampoc s’adapten a la normativa. Aquests dos municipis també van ser assessorats per la Generalitat perquè actualitzessin la insígnia, però cap ha tirat endavant el procés.
 
La Vall de Bianya va ser l’últim municipi garrotxí a adaptar-se. Des del gener del 2016 el consistori bianyenc té nou escut actualitzat amb les exigències de la normativa heràldica i fa poques setmanes també ha fet pública la seva bandera.
 
El Consell Comarcal de la Garrotxa, 29 anys sense escut
 
Des de la seva creació l’any 1988, el Consell Comarcal de la Garrotxa no ha tingut mai un escut definit. Actualment utilitza un símbol que no pot ser considerat una peça heràldica. Així doncs, després de 29 anys d’existència l’òrgan garrotxí segueix sense definir clarament una insígnia oficial reglamentària.
 
Els escuts dels Consells Comarcals es distingeixen segons la normativa catalana per portar una corona mural de set torres que identifica un ens comarcal, també per ser en forma caironada i amb una bordura amb les barres catalanes al voltant. Per diferenciar-se de la resta de territoris cada escut porta una brisura – una diferència il·lustrada – que identifica el territori.
 
La Generalitat de Catalunya també va proposar en el seu moment un escut per al Consell Comarcal però l’ens garrotxí no va tirar endavant el procés de transformació de la insígnia. En aquest cas, es va proposar que un volcà fos la identitat garrotxina. 

L'escut proposat des de la Generalitat per al Consell Comarcal de la Garrotxa Foto: Armand de Fluvià

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Entrada a Olot des de l'Hostal del Sol. | Martí Albesa
01/01/1970
Setze entitats de la patronal gironina han signat un manifest que dona suport a qualsevol acció que impulsi l’obra | Exigeixen que es treballi per desencallar la situació d’una vegada per totes i segueixen defensant el desdoblament
Imatge dels saharauis que aquest estiu gaudiran de la Garrotxa | Aj. Olot
01/01/1970
Passaran dos mesos amb famílies garrotxines | Provenen dels camps de refugiats del Sàhara
Sortida del túnel de Bracons a la Garrotxa. | Martí Albesa
01/01/1970
Des d’aquest dilluns fins divendres la via que connecta amb Osona patirà el tall d’un dels carrils direcció a Vic | El dimecres 26 la C-63 que connecta les Preses amb les Planes d’Hostoles quedarà tallada ambdós sentits