Joan Nogué: «A més d’un li agradaria que l'Observatori del Paisatge d'Olot estigués a Barcelona»

El director de l’entitat catalana considera que s’ha fet molt bona feina però denuncia la falta de recursos econòmics

Joan Nogué és el director de l'Observatori del Paisatge.
Joan Nogué és el director de l'Observatori del Paisatge. | Martí Albesa
Pau Masó
09 de febrer del 2017
Actualitzat el 14 de febrer a les 17:35h
Aquesta setmana s’ha conegut que l’Observatori del Paisatge s’ha convertit en el punt de mira de varis països pel model de gestió que ha portat a terme en els seus 12 anys d’existència. Diversos països d'Amèrica del Sud i Europa s’han interessat per la gestió pionera de l’ens català i de fet l’han adoptat com un model a seguir.
 
NacióGarrotxa ha volgut conèixer l’opinió del director de l’Observatori a aquesta notícia. Joan Nogué es mostra “satisfet i sorprès” per l’interès de països d’arreu del món. Segons el director s’ha treballat amb uns recursos molt limitats des de l’esclat de la crisi econòmica. Nogué denuncia la falta de cabals però assegura no s’han deixat de duu a terme projectes.
 
Actualment, l’Observatori del Paisatge de Catalunya té dues seus, una a Olot, situada a l’Hospici, i l’altre a Barcelona. Nogué ha assegurat que la falta de recursos econòmics no obligarà a centralitzar l’entitat a Barcelona i per tant no pateix per la seu olotina. El director, però, ha assegurat que “a més d’un li agradaria que l’Observatori estigués a Barcelona” de forma centralitzada i que “sempre cal estar a l’aguait”. Nogué també ha explicat que fa poques setmanes que un equip format per persones de l’estat francès van visitar la Garrotxa interessats per l’Observatori del Paisatge. “Cap d’aquestes persones es va qüestionar el perquè de la seu d’Olot”, relata el director.
 
L’observatori del Paisatge va ser creat l’any 2005 abans de la crisi econòmica. Quan a l’any 2009 va esclatar la crisi, l’Observatori va seguir amb la seva tasca amb una reducció de recursos important. Alguns dels països interessats a conèixer el projecte i el mètode de treball de l’entitat catalana han traslladat a Joan Nogué el dubte de com és possible portar a terme una tasca pionera amb uns fons limitats. Segons Nogué això demostra tot el que es pot fer a Catalunya “quan ens hi posem”.
Arxivat a