02
de febrer
del
2017
Actualitzat
el
03
de febrer
a les
9:22h
La festa dels estudiants de Sant Tomàs d’Aquino es celebra, un any més, a Olot. Centenars d’estudiants viuran una festa pròpia amb activitats lúdiques i musicals que ha evolucionat al llarg dels anys i que no té res a veure amb els actes que es porten a terme avui en dia.
Algunes publicacions dels anys 70 i 80 com Olot-Misión, L’Olotí o La Comarca feien un ressò intermitent de la festivitat estudiantil; no informaven any rere any de l’esdeveniment sinó que depenia de la direcció de la revista que decidia, segons el seu punt de vista, si era necessari informar sobre una festa d’estudiants. Dins els últims 45 anys, Olot-Misión va ser el primer a parlar-ne, s’explica que es tractava d’una sèrie d’actes que ja portaven temps a la ciutat.
Una programació molt diferent
Les publicacions recullen tot un seguit d’actes originals i adaptats a l’època. Alguns dels més repetits eren les cercaviles, els balls de disfresses, els balls de nit amb “miss” i “mister” i els campionats esportius entre instituts.
Les cercaviles consistien en un recorregut entre estudiants amb un pregó final. L’Olotí recull l’any 1981 que la cercavila havia anat des del Casal Marià fins a les escales de Sant Esteve, on s’havia llegit el pregó. Un altre dels actes concurrents eren els balls de disfresses que es portaven a terme abans del ball de nit. Precisament aquest últim era el plat estrella de la festivitat: en aquest ball s’escollia la “miss” i “míster” de la festa i en alguna edició hi havia arribat haver concurs de barrets. Durant forces anys el ball de nit es va portar a terme a l’antiga sala Envelat del Follet o, posteriorment, PaiPai , situada al carrer Ginesta i que solien llogar les entitats per portar-hi a terme les seves activitats.
L’esport tampoc hi faltava a la programació de Sant Tomàs. S’organitzaven partits de futbol, bàsquet o ping-pong entre instituts, i fins i tot, entre alumnes i professors. En alguna edició es relata que s’havien fet partits entre nois i noies lligats de peus. Tot i no ser esport, tampoc hi faltaven les competicions de truc i botifarra celebrades a l’estació d’Olot.
Les publicacions d’aquells anys també relaten diferents actes esbojarrats que apareixen i desapareixien d’un any per altre. Per exemple, a l’edició de l’any 1980, L’Olotí informa d’una gimcana amb moto; el mateix any i la mateixa publicació també expliquen una cursa de patins, un acte que l’any següent seria substituït per una estirada de corda sobre rodes. També s’explica que en algunes edicions s’havien organitzat una batalla d'indis i vaquers a la Plaça de Braus, concursos d’avions de paper, de gossos i de fotos, o fins i tot, una cursa de braus però amb pollastres anomenada “La Pollastrenca”. L’afició que entre els anys 70 i 80 havien generat les motos també va portar a organitzar actes com partits de futbol, gimcanes o contrarellotges amb motocicleta.
Organitzadors, sempre estudiants
El que no ha canviat del Sant Tomàs d’abans i el d’ara és l’esperit estudiantil que l’organitza. Antigament l’impuls de la festa es feia directament des de l’actual INS Montsacopa, únic en aquell temps, i l’Escola de Formació Professional; els estudiants s’organitzaven a través de comissions i entre ells decidien els actes que omplirien el programa. Per poder participar-hi els organitzadors venien tiquets al preu de 125 pessetes.
La força organitzativa dels estudiants olotins els va portar en algunes edicions a allargar el Sant Tomàs fins a 5 dies, coincidint amb el cap de setmana. L’Olot-Misión del 24 de gener del 1975 es fa ressò d’un Sant Tomàs que va durar de divendres a dimarts. Mentre que en altres anys, la mateixa revista també explica una festivitat de tres dies: divendres, dissabte i diumenge.
L’Oficina Jove de la Garrotxa no té constància que el Sant Tomàs d’Aquino es celebri a cap altre indret de Catalunya. Es tracta, doncs, d’un acte únic i propi de la comarca que ha perdurat al llarg dels anys gràcies a un únic element: els estudiants. De totes maneres, és ben real que els alumnes han canviat i amb ells la festa de Sant Tomàs. Hi ha altres coses, però, que no han canviat tant; això és el que escrivia un cronista anònim en una de les publicacions de l’any 1978 a la ciutat d’Olot: “És denigrant que els pares no deixin sortir els seus fills per anar, per exemple, al sopar o a l’Envelat del Follet (antiga sala de ball). Senyors, un dia és un dia! Tothom té el dret a celebrar una festa”. Sant Tomàs està condemnat a evolucionar al llarg del temps, però hi ha coses que perduraran per sempre.
Algunes publicacions dels anys 70 i 80 com Olot-Misión, L’Olotí o La Comarca feien un ressò intermitent de la festivitat estudiantil; no informaven any rere any de l’esdeveniment sinó que depenia de la direcció de la revista que decidia, segons el seu punt de vista, si era necessari informar sobre una festa d’estudiants. Dins els últims 45 anys, Olot-Misión va ser el primer a parlar-ne, s’explica que es tractava d’una sèrie d’actes que ja portaven temps a la ciutat.
Article d'una pàgina sobre la festa de Sant Tomàs l'any 1974 a "Olot-Misión" Foto: Pau Masó
Una programació molt diferent
Les publicacions recullen tot un seguit d’actes originals i adaptats a l’època. Alguns dels més repetits eren les cercaviles, els balls de disfresses, els balls de nit amb “miss” i “mister” i els campionats esportius entre instituts.
Les cercaviles consistien en un recorregut entre estudiants amb un pregó final. L’Olotí recull l’any 1981 que la cercavila havia anat des del Casal Marià fins a les escales de Sant Esteve, on s’havia llegit el pregó. Un altre dels actes concurrents eren els balls de disfresses que es portaven a terme abans del ball de nit. Precisament aquest últim era el plat estrella de la festivitat: en aquest ball s’escollia la “miss” i “míster” de la festa i en alguna edició hi havia arribat haver concurs de barrets. Durant forces anys el ball de nit es va portar a terme a l’antiga sala Envelat del Follet o, posteriorment, PaiPai , situada al carrer Ginesta i que solien llogar les entitats per portar-hi a terme les seves activitats.
La informació sobre la festa de Sant Tomàs era molt irregular a la premsa local. Foto: Pau Masó
L’esport tampoc hi faltava a la programació de Sant Tomàs. S’organitzaven partits de futbol, bàsquet o ping-pong entre instituts, i fins i tot, entre alumnes i professors. En alguna edició es relata que s’havien fet partits entre nois i noies lligats de peus. Tot i no ser esport, tampoc hi faltaven les competicions de truc i botifarra celebrades a l’estació d’Olot.
Les publicacions d’aquells anys també relaten diferents actes esbojarrats que apareixen i desapareixien d’un any per altre. Per exemple, a l’edició de l’any 1980, L’Olotí informa d’una gimcana amb moto; el mateix any i la mateixa publicació també expliquen una cursa de patins, un acte que l’any següent seria substituït per una estirada de corda sobre rodes. També s’explica que en algunes edicions s’havien organitzat una batalla d'indis i vaquers a la Plaça de Braus, concursos d’avions de paper, de gossos i de fotos, o fins i tot, una cursa de braus però amb pollastres anomenada “La Pollastrenca”. L’afició que entre els anys 70 i 80 havien generat les motos també va portar a organitzar actes com partits de futbol, gimcanes o contrarellotges amb motocicleta.
Una imatge publicada a "Olot-Misión" on es pot veure el concurs de gossos. Foto: Pau Masó
Organitzadors, sempre estudiants
El que no ha canviat del Sant Tomàs d’abans i el d’ara és l’esperit estudiantil que l’organitza. Antigament l’impuls de la festa es feia directament des de l’actual INS Montsacopa, únic en aquell temps, i l’Escola de Formació Professional; els estudiants s’organitzaven a través de comissions i entre ells decidien els actes que omplirien el programa. Per poder participar-hi els organitzadors venien tiquets al preu de 125 pessetes.
La força organitzativa dels estudiants olotins els va portar en algunes edicions a allargar el Sant Tomàs fins a 5 dies, coincidint amb el cap de setmana. L’Olot-Misión del 24 de gener del 1975 es fa ressò d’un Sant Tomàs que va durar de divendres a dimarts. Mentre que en altres anys, la mateixa revista també explica una festivitat de tres dies: divendres, dissabte i diumenge.
L’Oficina Jove de la Garrotxa no té constància que el Sant Tomàs d’Aquino es celebri a cap altre indret de Catalunya. Es tracta, doncs, d’un acte únic i propi de la comarca que ha perdurat al llarg dels anys gràcies a un únic element: els estudiants. De totes maneres, és ben real que els alumnes han canviat i amb ells la festa de Sant Tomàs. Hi ha altres coses, però, que no han canviat tant; això és el que escrivia un cronista anònim en una de les publicacions de l’any 1978 a la ciutat d’Olot: “És denigrant que els pares no deixin sortir els seus fills per anar, per exemple, al sopar o a l’Envelat del Follet (antiga sala de ball). Senyors, un dia és un dia! Tothom té el dret a celebrar una festa”. Sant Tomàs està condemnat a evolucionar al llarg del temps, però hi ha coses que perduraran per sempre.
La baixada de trastos va ser un acte que es va deixar de fer fa dos anys Foto: Martí Albesa