19
de desembre
del
2016
Actualitzat
a les
8:47h
L'Arxiu Comarcal de la Garrotxa commemora el centenari de la planificació de l'Eixample Malagrida. Mostra la litografia que conté la distribució inicial de la parcel·lació entre el riu i el passeig de Barcelona, juntament amb altra documentació i imatges d'aquell eixample concebut per acollir diversos serveis públics i torres senyorials.
Va ser al setembre del 1916 quan l'Ajuntament d'Olot va acceptar la proposta d'urbanització del Pla de Llacs feta per Manuel Malagrida, un olotí emigrat a l'Argentina i enriquit amb la producció de cigarrets.
Malagrida va comprar els terrenys i va cedir-los gratuïtament a l'ajuntament per obrir carrers, crear-hi una escola, un museu, una biblioteca, la casa de la vila i el Círculo Olotense. A més, es crearien uns jardins públics al Prat de les Móres. No volia que cap plaça o carrer portés el seu nom i demanava que les dues avingudes principals es diessin Espanya i República Argentina. A més, en finalitzar les obres el 1915 va voler que la gran plaça central s'anomenés plaça de l'Estrella.
Aquell projecte d'urbanització, ben aviat batejat popularment com a "Eixample dels Rics", va tenir prou èxit com perquè, deu anys després, Malagrida en volgués duplicar l'extensió cap a l'altra banda del riu.
Va ser al setembre del 1916 quan l'Ajuntament d'Olot va acceptar la proposta d'urbanització del Pla de Llacs feta per Manuel Malagrida, un olotí emigrat a l'Argentina i enriquit amb la producció de cigarrets.
Malagrida va comprar els terrenys i va cedir-los gratuïtament a l'ajuntament per obrir carrers, crear-hi una escola, un museu, una biblioteca, la casa de la vila i el Círculo Olotense. A més, es crearien uns jardins públics al Prat de les Móres. No volia que cap plaça o carrer portés el seu nom i demanava que les dues avingudes principals es diessin Espanya i República Argentina. A més, en finalitzar les obres el 1915 va voler que la gran plaça central s'anomenés plaça de l'Estrella.
Aquell projecte d'urbanització, ben aviat batejat popularment com a "Eixample dels Rics", va tenir prou èxit com perquè, deu anys després, Malagrida en volgués duplicar l'extensió cap a l'altra banda del riu.