Quan una crítica d'uns joves a les Festes del Tura encén l'alta societat olotina

El número especial de festes de la revista Olot-Misión del 1969 va provocar nombroses reaccions en contra per part de les classes benestants i l'ajuntament franquista

Manifest contra el Ball-Pla, a l'especial festes de l'Olot-Misión del 1969
Manifest contra el Ball-Pla, a l'especial festes de l'Olot-Misión del 1969 | Andreu Oliveras
05 de setembre del 2016
Actualitzat a les 8:17h
A les Festes del Tura del 1969 es va viure un vertader xoc entre l'Olot més tradicional i les noves generacions que volien modernitzar la festa major de la ciutat. Els ànims es van encendre uns dies abans, quan va sortir el número especial de Festes del Tura de l'Olot-Misión, el setmanari olotí, emparat per l'església. 

L'equip de redacció habitual va cedir a les generacions més joves l'elaboració d'aquest número. Lluís Busquets, Josep Ramoneda, Pere Planella, Alfred Sargatal, Kim Domene, Miquel Plana i Arcadi Calzada es feien càrrec de la revista i van qüestionar tot allò que fins llavors ningú havia qüestionat públicament. Van trepitjar ulls de poll, tants que diversos subscriptors es van donar de baixa i l'ajuntament del moment va criticar amb duresa la publicació.

L'editorial del número especial de les Festes del Tura ja era tota una declaració d'intencions. "Nosaltres la gent d'Olot trobem molt bo tot allò que tenim i n'estem molt contents i satisfets. La millor festa major de Catalunya, la més divertida, amb un Ball-Pla sense parió – i tant, gràcies a Déu! -, gegants com enlloc, espectacles per donar i per vendre (...) Precisament és ara quan el chauvinisme olotí assoleix el grau màxim. Però no tot és tan bonic com els olotins ens ho pintem –desenganyem-nos – i resta molt per fer". 
 

Anàlisi detallat de les Festes del Tura, a la revista Olot-Misión. Foto: Andreu Oliveras


Després d'una carta contra el Ball-Pla firmada per unes 300 persones, el número es dedicava a analitzar punt per punt els diferents actes de la festa major de la ciutat. Dels actes religiosos en critica la pompositat i la presència d'autoritats i de la faràndula la diferència social. Les classes benestants van a veure els balls, mentre que els treballadors eren qui els ballaven, a canvi d'uns diners que necessitaven: "S'hauria de sospesar si val la pena de divertir-nos a l'esquena dels altres. Potser aquests altres ho fan a gust, per amor als bitllets verds, és clar". 

"Que snobs i tradicions rituals es donin la mà ens ve de mena. (...) De fet el programa d'un any és calcat de l'altre. I ningú s'escarrassa massa –gota- a organitzar coses noves. Us podeu quedar a Olot, i divertir-vos, o fer el que fan els llestos (o els que s'en passen), que escamparan la boira una setmana, amb vacances pagades, sense tràfecs de convidats, cuines ni despeses".

L'alta societat olotina, ofesa per la revista

A l'alta societat olotina no li va agradar gens ni mica aquest número especial. Prova d'això és el següent Olot-Misión, el que es va publicar just després de les Festes del Tura, amb l'equip de redacció habitual. De les onze cartes al director, deu comentaven els escrits de l'anterior número de la revista, nou de les quals eren per criticar-los.

"¿Cómo sr Director ha permitido Vd tantas groserías y disparates? Manifiesto a Vd. que donde no llegó la cultura y delicadeza de dicho equipo, debía llegar su censura. Censura que debía haberse hecho extensiva en la mayoría de sus páginas ya que sus escritos de descarada ironía, que atacan, muerden y hieren a persones y entidades jamás debieron ser publicados", exclamava Juan Plana. 

Luís Rius sentenciava: "Es una pena que un periódico, cuyas raíces habían calado hondo en lo más sano de la opinión pública olotense, hoy ha caído en manos de gente inexperta, irresponsable o como mínima inoportuna". Joan Casulà també hi deia la seva en un article titulat "NO als cabells llargs i barba", on no mostrava gaires simpaties cap als joves revolucionaris.

Disculpes per part de la redacció habitual de la revista

L'equip de redacció de la revista es justificava al·legant que havien deixat als joves escriure per tal de donar-los una oportunitat. "No pretendemos ahora juzgar lo que salió de sus manos, ni mucho menos afirmar que todo el número resultó un desastre (...) Sin embargo, a la hora de hacer un balance global nos ponemos al lado de quienes lo han juzgado excessivament destructivo, pessimista y triste", exclamaven en un article titulat "Una experiencia dolorosa".
 

Nota de l'alcalde Juan de Malibrán, condemnant el número crític amb les festes. Foto: Andreu Oliveras


L'impacte d'aquest número crític va ser tal que l'alcalde Juan de Malibrán publica una nota al setmanari deixant clar que "a pesar de las excusas presentadas por la redacción del semanario local Olot-Misión ante la Alcaldía de esta Ciudad, el Ayuntamiento en Pleno lamenta el torpe contenido del número de Fiestas". 
Arxivat a