Corrent per la via romana

Diumenge s'estrena la Centúria Trail amb dos recorreguts de 23 i 38 km i pas per la Via Annia, camí d'origen romà que uneix Sant Pau de Segúries i la Vall de Bianya

Redacció NacióMuntanya.cat
20 de novembre del 2014
Actualitzat el 23 de novembre a les 15:36h
La Centúria Trail s'estrena diumenge a Sant Pau de Segúries
La Centúria Trail s'estrena diumenge a Sant Pau de Segúries


De curses de muntanya n'hi tantes que és difícil sorprendre amb zones, paisatges o tipus de terreny per on transcorre. Segurament, la Centúria Trail ho aconsegueix ja que part del recorregut passa per una via romana, la Via Annia del Capscosta, un camí que uneix la Vall de Camprodon amb l'Alta Garrotxa. La cursa, que consisteix en dos recorreguts de 23 i 38 quilòmetres, s'estrena diumenge amb sortida i arribada a Sant Pau de Segúries (el Ripollès).

L'organització de la Centúria Trail espera uns 180 participants –les inscripcions encara estan obertes- entre els dos traçats. Tot apunta que els corredors podran gaudir d'un temps suau i sense pluja ja que les precipitacions no començaran fins a la tarda. A dos quarts de nou es donarà la sortida a la Colossus, el traçat de 38 quilòmetres, que passa, entre altres per Puig Dot, Puig Ou –el sostre de la prova amb 1.300 metres al quilòmetre 13- i el Talló abans d'afrontar dos quilòmetres per la via romana.

El tram final serà compartit amb la Ferreus, la cursa de 23 quilòmetres i que començarà a les 9 a la plaça Generalitat de Sant Pau de Segúries. Passarà per Roques Blanques, el Serrat de Vivers i la calçada romana abans d'ascendir al Puig Sacreu que, amb 1.111 metres, serà el punt més alt del traçat a quatre quilòmetres de la meta.

Entre els favorits destaca el ripollès Aleix Fàbregas –que els darrers mesos s'ha especialitzat en les curses d'obstacles del circuit Spartan Race- així com l'osonenc Manel Amor. Quim Merino, director de la cursa, destaca que els participants podran descobrir indrets molt desconeguts com la Vall d'en Bac, gaudir de vistes de muntanyes emblemàtiques com el Canigó i el Puigmal i, sobretot, la possibilitat per córrer per una "infraestructura amb vint segles d'història".