ERC vol que Olot tingui un memorial dedicat al president Companys al 2015

Lluís Companys -al centre-, empresonat el 15 d'agost de 1940, 2 mesos abans de ser afusellat. Foto: GdeCat

Esquerra Republicana vol que la ciutat d'Olot dediqui un memorial a Lluís Companys, el president de la Generalitat afusellat el 15 d'octubre de 1940 pel règim franquista. L'any vinent es commemora el setanta-cinquè aniversari de la seva execució i és per això que ERC espera que Olot se sumi a l'efemèride amb un memorial, segons ha pogut saber NacióLaGarrotxa .

De moment és tan sols una idea que Esquerra traslladarà a l'equip de govern de Convergència i Unió. La voluntat seria que s'inclogués en els pressupostos del 2015 una partida per la seva execució. Amb les eleccions al maig vinent, segurament serà el proper consistori el que decidirà si desenvolupa o no l'homenatge a Companys, però els Republicans volen que al menys hi hagi la partida pressupostada.

Pel portaveu d'ERC al consistori, Pere Gómez, "és una mancança important" que la ciutat no tingui cap reconeixement a qui ha estat l'únic president del món escollit democràticament que ha mort executat. "És un reconeixement de país que es troba a totes les principals ciutats de Catalunya i Olot no hauria de ser menys", sentencia Gómez a aquest diari. Esquerra Republicana té clar que aquest serà un dels punts del seu programa electoral de cara a les properes eleccions municipals.

Espanya mai ha anulat el judici contra Companys

Quasi 74 anys després, el dossier Companys resta obert: les autoritats espanyoles segueixen avalant el judici contra el president. Ni PP ni PSOE no han volgut posar-se al nivell de la resta de països que van patir una dictadura i es neguen a anul·lar els judicis contra el president de la Generalitat i contra 110.000 catalans que el franquisme va sentenciar.

El 13 d'agost de 1940, Lluís Companys es trobava exiliat a la Bretanya Francesa. Aquell dia, la Gestapo el va detenir i el va lliurar a les autoritats espanyoles. El 3 d'octubre d'aquell mateix any començava al Castell de Montjuïc un consell de guerra sense garanties processals. Se'l va acusar de "ser el president de la Generalitat, ministre de la República i responsable dels fets realitzats a Catalunya". 12 dies després de començar el judici va ser executat al fossar de Santa Eulàlia.

Companys, en una imatge d'arxiu. Foto: ERC