Sanitat per a tothom

Dues pacients a la consulta d'un CAP. Foto: ACN.

El Servei Català de la Salut (CatSalut) donarà atenció primària a tots els ciutadans que visquin a Catalunya, inclosos els immigrants irregulars que acreditin com a mínim tres mesos d'empadronament. En els casos d'urgències se'ls atendrà independentment de la seva situació legal, però l'atenció als CAP només se'ls donarà si porten tres mesos empadronats, per així evitar el denominat "turisme sanitari". Llavors, se'ls donarà un document per accedir a tot el sistema sanitari públic català durant un any. El reial decret llei de l'Estat sobre l'atenció sanitària als ciutadans podria deixar inicialment sense targeta sanitària a unes 600.000 persones a Catalunya, 180.000 de les quals serien estrangers.

El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha explicat aquest dijous les noves condicions per accedir a l'atenció sanitària pública a partir d'aquest dissabte 1 de setembre, arran del decret aprovat pel govern espanyol. Segons els càlculs de la Generalitat, de les 7,6 milions de targetes actuals unes 600.000 podrien deixar de ser vàlides perquè no compleixen inicialment algun dels requisits establerts en el decret estatal. D'aquestes 600.000, unes 180.000 són estrangeres. Però Salut considera que molts aconseguiran acreditar el dret a rebre-la i molts dels immigrants són menors o hauran retornat als seus països d'origen, perquè les bases de dades són del 2010.

Tot i així, durant els propers sis mesos, tothom que actualment tingui targeta sanitària podrà seguir fent-la servir com fins ara. Però aquells a qui l'Institut Nacional de la Seguretat Social espanyol (INSS) no acrediti com a beneficiaris de l'atenció sanitària pública hauran de fer alguns tràmits. Abans de res, intentar acreditar davant de l'INSS que hi tenen dret. Hi poden accedir tots els treballadors i autònoms, pensionistes, aturats, menors d'edat i persones amb rendes inferiors a 100.000 euros que tinguin residència legal a l'estat, tenir nacionalitat de qualsevol país de la Unió Europea, Espai Econòmic Europeu o Suïssa, o immigrants d'altres països que tinguin residència legal a l'estat.

A més, també hi tenen dret tots els cònjuges o parelles de fet dels beneficiaris directes, excònjuges amb dret a pensió compensatòria o els fills menors de 26 anys i els majors de 26 amb discapacitat superior al 65%. També s'atendran els embarassos, els parts i els postparts.

Si, igualment, no compleixen algun d'aquests requisits, podran rebre assistència sanitària pública si aporten un conveni específic amb el CatSalut, com passa amb alguns professionals liberals o membres de congregacions religioses.

Per tant, els únics que poden quedar exclosos de l'atenció sanitària pública, segons el decret estatal, són aquells que tinguin rendes superiors als 100.000 euros i no tinguin conveni amb el CatSalut i els immigrants irregulars, estiguin o no empadronats.

Els immigrants irregulars que ja portin un any empadronats podran obtenir un document que els permetrà l'accés a tot el sistema sanitari. Per als que portin menys temps, la Generalitat ha establert un període mínim de tres mesos d'empadronament per assegurar-se que viuen al país i no es tracta de 'turisme sanitari' i l'acreditació que tenen ingressos inferiors a la renda mínima d'inserció.

No tindran la targeta sanitària, perquè el decret estatal no ho permet, però sí que obtindran un document vàlid durant un any que inclourà l'atenció primària, el copagament farmacèutic del 40%, les urgències i el transport sanitari urgent i els programes d'interès sanitari com les vacunes o el seguiment del Sida. Només serà vàlid a Catalunya, i per accedir a l'atenció especialitzada una comissió de la regió sanitària corresponent farà un informe mèdic autoritzant-ne la prestació.

Quan portin un any amb aquest document, obtindran un altre document també vàlid per un any i que inclourà directament l'atenció especialitzada.

Tant Boi Ruiz com el director del CatSalut, Josep Maria Padrosa, han justificat aquesta decisió perquè la Generalitat considera que la salut és un dret individual però alhora té un component col·lectiu per preservar la salut general del país. A més, l'atenció sanitària universal redueix el risc d'exclusió social. Per això, han mostrat la seva disconformitat amb el decret estatal, però han recordat que la prestació de l'atenció sanitària és responsabilitat del CatSalut i no de l'INSS, que només pot establir els criteris dels beneficiaris.

Sobre la possibilitat de provocar un "efecte crida" respecte altres comunitats autònomes, Ruiz ha dit que "s'abordarà", tot i que ha dubtat que es produeixi perquè "la realitat és tossuda" i això farà que les altres autonomies també hagin d'atendre els 'sense papers'. El conseller ha considerat que l'atenció d'aquests immigrants no suposarà cap sobrecost, perquè l'atenció primària està pressupostada basant-se en els sous dels metges i infermeres.

Respecte l'atenció sanitària a turistes, Catalunya intentarà reduir-ne el cost intentant cobrar-la als països d'origen o a les assegurances de viatge.

Per últim, Ruiz ha volgut treure importància a la reunió d'aquest dimecres amb altres consellers de Salut i amb la ministra, Ana Mato. Segons ell, la trobada no era un consell interterritorial i la ministra hi va assistir per saber de què es parlava, però no era una reunió decisòria, sinó només de consulta de diversos temes, entre els quals no hi havia l'atenció als immigrants però sí, per exemple, els diversos models retributius dels professionals sanitaris.