Les sis claus de la felicitat, segons la Universitat de Harvard

"Ser feliç s'aprèn, com esquiar o fer submarinisme"

| 20/03/2017 a les 18:03h
Arxivat a:

Flickr.


Amb el pas dels anys, la nova febre de l'or no té res a veure amb fer-se milionari ni amb trobar la font de l'eterna joventut. El tresor més apreciat en els nostres temps és la felicitat. Un concepte abstracte, subjectiu i difícil de definir, però que és en boca de tots. La magnitud d'aquest terme és tant gran que fins i tot és matèria d'estudi a la prestigiosa Universitat de Harvard.

Durant diversos anys, alguns dels estudiants de Psicologia d'aquesta universitat han estat una mica més feliços, no només per estudiar en una de les millors facultats del món, sinó perquè han après com fer-ho a través d'una assignatura. El seu professor, el doctor israelià Tal Ben Shahar, és expert en Psicologia Positiva, un dels corrents més estesos i acceptats a tot el món i que ell mateix defineix com “la ciència de la felicitat”. De fet, sosté que l'alegria es pot aprendre, de la mateixa manera que un s'instrueix per practicar un esport: amb tècnica i pràctica.

Amb l'èxit de vendes de “Being Happy” (llibre que sintetitza la tesi de Tal Ben) i les seves classes magistrals, els principals estudis de l'israelià han donat la volta al món sota el lema de “no has de ser perfecte per portar una vida més rica i més feliç”. El secret sembla que és acceptar la vida tal com és, la qual cosa, segons les seves paraules, “t'alliberarà de la por al fracàs i d'unes expectatives perfeccionistes”.

Encara que per la seva classe de Psicologia del Lideratge ("Psychology on Leadership") han passat més de 1.400 alumnes, cal fer-se la següent pregunta: Alguna vegada es té la felicitat suficient? Segons el professor, és precisament l'expectativa de ser perfectament feliç el que ens fa ser-ho menys.

Aquests són els seus sis consells principals per sentir-se afortunat i content:
 
1. Perdonar els fracassos propis. S'han de celebrar: “De la mateixa manera que és inútil queixar-se de l'efecte de la gravetat sobre la Terra, és impossible tractar de viure sense emocions negatives, ja que formen part de la vida, i són tan naturals com l'alegria, la felicitat i el benestar. Acceptant les emocions negatives, aconseguirem obrir-nos a gaudir del positivisme i l'alegria”, afegeix l'expert. Es tracta de donar-nos el dret a ser humans i de perdonar-nos la feblesa. L'any 1992, Mauger i els seus col·laboradors van estudiar els efectes del perdó, trobant que els baixos nivells d'aquest cap a un mateix es relacionaven amb la presència de trastorns com la depressió, l'ansietat i la baixa autoestima.

2. No donar el que és bo, per fet. Cal agrair diàriament el que tenim. Coses grans i petites. "Aquesta mania que tenim de pensar que les coses vénen donades i sempre estaran aquí, és poc de realista".

3. Fer esport. Perquè funcioni no és necessari “matar-se” al gimnàs o córrer 10 quilòmetres diaris. N'hi ha prou amb practicar un exercici suau, com caminar a pas ràpid durant 30 minuts al dia, perquè el cervell acumuli endorfines. Aquestes substàncies ens fan sentir drogats de felicitat perquè en realitat són uns opiacis naturals que produeix el nostre propi cervell. Mitiguen el dolor i causen plaer, segons detalla l'entrenador de “easyrunning” i expert corredor Luis Javier González.

4. Simplificar l'oci i el treball. “Identifiquem què és el veritablement important, i concentrem-nos en això”, proposa Tal Ben-Shahar. Ja se sap que “qui molt engloba, poc estreny”, i per això el millor és centrar-se en alguna cosa i no intentar-ho tot alhora. I no es refereix només al treball, sinó també a l'àrea personal i al temps d'oci: “Millor apagar el telèfon i desconnectar del treball aquestes dues o tres hores que es passa amb la família”.

5. Aprendre a meditar. Aquest senzill hàbit combat l'estrès. Miriam Subirana, doctora per la Universitat de Barcelona, escriptora i professora de meditació i "mindfulness", assegura que “a llarg termini, la pràctica continuada d'exercicis de meditació contribueix a afrontar millor els sots de la vida, superar les crisis amb major fortalesa interior i ser més nosaltres mateixos sota qualsevol circumstància”. El professor de Harvard afegeix que també és un moment idoni per manejar els nostres pensaments cap al costat positiu. Encara que no hi ha consens en què l'optimisme arribi a garantir l'èxit, no vol dir que no aporti grats moments de pau.

6. Practicar una nova habilitat: la resiliència. La felicitat depèn del nostre estat mental, no del compte corrent. Concretament, “el nostre nivell d'aquesta ho determinarà allò en el que ens fixem i en les atribucions de l'èxit o el fracàs”. Això es coneix com “locus de control” o “lloc en el qual situem la responsabilitat dels fets”, un terme descobert i definit pel psicòleg Julian Rotter.

Aquesta investigació de mitjans del segle XX investigava el caràcter de les persones: els pacients depressius atribueixen els fracassos a si mateixos, i l'èxit, a situacions externes a la seva persona; mentre que la gent positiva tendeix a penjar-se les medalles, i els problemes, “gairebé millor que els hi quedi un altre”. No obstant això, així perdem la percepció del fracàs com a “oportunitat”, que té molt a veure amb la resiliència.

Aquest concepte que s'ha fet molt popular amb la crisi i és originari de la Física i de l'Enginyeria, amb el qual es descriu la capacitat d'un material per recobrar la seva forma original després de sotmetre's a una pressió deformadora. El mèdic psiquiatre Roberto Pereira diu que "en les persones, la resiliència tracta d'expressar la capacitat d'un individu per enfrontar-se a circumstàncies adverses, condicions de vida difícils, o situacions potencialment traumàtiques, i recuperar-se sortint enfortit i amb més recursos". Robert és director de l'Escola Basc-Navarra de Teràpia Familiar i coneix bé aquesta disciplina.

També us pot interessar

 
Oriol March
01/01/1970
L'alcalde de Besalú substitueix Lluís Corominas, que en aquest ple s'estrena com a president del grup parlamentari de Junts pel Sí
Una aula d'una escola de primària, en una imatge d'arxiu | Adrià Costa
01/01/1970
La Generalitat inverteix gairebé quatre vegades més que el 2006 en tractaments contra aquest trastorn, segons una investigació de l'Agència de Salut Pública | Una família que medica el seu fill assegura que el tractament li ha "canviat la vida" i recomana fer el pas "sempre que el diagnòstic sigui acurat" | La mare d'un nen amb TDAH que va decidir no subministrar-li cap fàrmac defensa teràpies que treballin les "emocions" dels joves
El regidor de Medi Ambient d'Olot, mostrant el que hi ha dins de contenidors equivocats. | Andreu Oliveras
01/01/1970
L’Ajuntament de la ciutat assegura que cada vegada es recicla més, però també més erròniament | S’han col·locat adhesius informatius i al setembre diversos informadors recordaran els veïns l’obligatorietat de dipositar cada residu al seu contenidor corresponent