La llengua catalana, en tant que articula la nostra manera d’entendre i d’interpretar el món, és el patrimoni que millor defineix la nostra existència com a poble i, per tant, n’és l’element més preuat. Actualment, d’ençà de l’anomenada transició democràtica, la llengua catalana es troba més desprotegida i discriminada que mai. Lluny encara d’aconseguir la seva normalització, les eines que l’havien de portar a tal objectiu han estat retallades, ignorades o simplement abolides de manera deliberada i sistemàtica pels estats espanyol i francès. Aquest fet no és nou. Espanya i França practiquen la uniformització i la imposició lingüística des de fa segles i això té un nom: genocidi lingüístic o lingüicidi.